Prop de 400.000 persones ateses pels informadors i informadores ambientals: La FIHRT reivindica l'equilibri entre protecció dels espais naturals i activitat turística
El dispositiu de la Generalitat confirma l’elevada freqüentació dels espais naturals durant l’estiu i posa de manifest la necessitat de gestionar els fluxos de visitants sense desvincular la protecció ambiental de l’activitat turística, hostalera i de restauració dels municipis
Els informadors i informadores ambientals de la Generalitat han atès gairebé 400.000 persones durant els mesos de juny i juliol en espais naturals protegits i zones d’elevada freqüentació de Catalunya, segons el balanç fet públic pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
Les dades posen de manifest la importància que han adquirit els espais naturals com a llocs de lleure i com a actius turístics de primer ordre, especialment durant els mesos d’estiu.
Per a la FIHRT, aquest balanç té una lectura especialment rellevant perquè una part significativa de la seva representació territorial es concentra precisament en zones on el turisme de natura, els espais fluvials, els parcs naturals, el litoral i els entorns rurals tenen una incidència directa sobre l'activitat turística i hostalera: les vegueries de Barcelona, Penedès, Catalunya Central i Terres de l’Ebre.
Catalunya Central: més de 69.000 atencions en dos mesos
Entre els territoris inclosos en el balanç destaca la Catalunya Central, on els informadors ambientals van atendre 41.210 persones al juny i 27.862 al juliol, més de 69.000 persones en només dos mesos.
Es tracta d’un territori on la freqüentació d’espais naturals i fluvials té una incidència especial en municipis petits i zones rurals, precisament aquells on la restauració, els allotjaments, el comerç i les activitats vinculades al turisme poden beneficiar-se de l’arribada de visitants.
La mateixa realitat es produeix, amb característiques diferents, als territoris de la FIHRT del Penedès, amb els seus espais litorals, rurals i forestals; a les comarques de Barcelona, on la pressió sobre determinats espais naturals és especialment elevada; i a les Terres de l’Ebre, amb una oferta turística estretament vinculada al paisatge, el riu, el Delta, els Ports, la costa i els espais naturals.
Més de 200 professionals desplegats aquest estiu
El dispositiu d’aquest estiu està integrat per 206 informadors i informadores ambientals: 70 destinats especialment a espais fluvials amb elevada freqüentació i 136 a parcs i altres espais naturals protegits. La Generalitat hi destina prop de 5 milions d’euros i el dispositiu dels espais fluvials es mantindrà fins al setembre.
La seva funció no és únicament informativa. El dispositiu contribueix a ordenar els accessos, prevenir comportaments inadequats, sensibilitzar els visitants i reduir l’impacte que una elevada concentració de persones pot provocar sobre ecosistemes especialment vulnerables.
Des de la FIHRT es considera positiva aquesta tasca de prevenció, informació i pedagogia, especialment davant d’un model de lleure que ha incrementat notablement la pressió sobre determinats entorns naturals.
Protegir l'espai natural sense desconnectar-lo del territori
La Federació considera, però, que la gestió dels espais naturals ha d’incorporar també la realitat econòmica i social dels municipis que els acullen.
La preservació del medi natural i l’activitat turística no poden plantejar-se com dos objectius contraposats. Al contrari, la conservació dels espais és indispensable per mantenir-ne l’atractiu turístic, mentre que una activitat turística ordenada contribueix a generar economia, ocupació i serveis que ajuden a mantenir vius molts municipis rurals.
Restaurants, bars, allotjaments, empreses de turisme actiu, productors agroalimentaris i comerç local formen part d’aquest ecosistema.
Per això, davant de situacions d’elevada freqüentació, la FIHRT defensa prioritzar sempre que sigui possible la informació, l’ordenació dels fluxos, la regulació dels accessos i la gestió dels aparcaments abans que el tancament indiscriminat dels espais.
Les restriccions poden resultar imprescindibles en situacions excepcionals —com episodis de risc extrem d’incendi, emergències o necessitat de protecció d’un ecosistema—, però han de ser proporcionades, territorialitzades i ben comunicades.
Aquest estiu ja s'han produït situacions de restricció d'accés derivades del nivell 4 del Pla Alfa en diversos territoris, amb tancaments d'espais naturals per risc extrem d'incendi.
Convertir els visitants en activitat econòmica per als municipis
Les gairebé 400.000 persones ateses pels informadors ambientals plantegen també una altra qüestió: quina part d’aquesta elevada freqüentació repercuteix realment sobre l’economia dels municipis?
Per a la FIHRT, un dels reptes és aconseguir que les persones que visiten un espai natural no siguin únicament excursionistes que hi accedeixen i en marxen, sinó potencials visitants del territori.
Això significa connectar millor els espais naturals amb l’oferta de restauració, allotjament, producte local, comerç, patrimoni i activitats turístiques dels municipis propers.
Un visitant ben informat no només ha de saber com comportar-se dins d'un espai natural, sinó també què pot descobrir, visitar, tastar o consumir al territori que l’envolta.
En aquest sentit, la FIHRT considera interessant avançar cap a una major coordinació entre les polítiques de gestió dels espais naturals i les de promoció turística, de manera que els punts d’informació ambiental puguin contribuir també a desconcentrar visitants, distribuir fluxos i donar a conèixer els recursos dels municipis de l’entorn.
Un equilibri necessari
La massificació d’alguns espais naturals és un problema real i requereix gestió. Però també ho és la necessitat de garantir activitat econòmica i oportunitats als territoris rurals.
El repte, per tant, no és escollir entre protegir o visitar, sinó determinar com visitar, amb quina capacitat, amb quins serveis i amb quina repercussió positiva sobre el territori.
Des de la FIHRT es defensa un model en què administracions, municipis, gestors dels espais naturals i teixit empresarial treballin conjuntament per convertir la gestió dels fluxos turístics en una eina de sostenibilitat.
Perquè protegir el territori també significa contribuir a mantenir vius els municipis que en tenen cura durant tot l’any.