El Delta assaja l'arròs del futur: menys aigua, més precisió i varietats resistents a la salinitat
La XXIX Jornada de camp de l’arròs de l’IRTA, celebrada a Amposta, posa sobre el terreny solucions per adaptar un dels conreus més emblemàtics de les Terres de l’Ebre a l’augment de les temperatures, la salinitat i una disponibilitat d’aigua cada vegada més incerta.
La innovació en el camp és també una qüestió estratègica per preservar el producte, la gastronomia i l’activitat turística vinculada al Delta.
El Delta de l’Ebre mira cap al futur del seu cultiu més emblemàtic. L’IRTA va celebrar aquest 27 d’agost a Amposta la XXIX Jornada de camp de l’arròs, una cita que, després de gairebé trenta edicions, s’ha consolidat com un punt de trobada entre pagesos, tècnics, investigadors, empreses i administració per traslladar directament al sector els resultats de la recerca aplicada.
L’edició d’enguany ha tingut un fil conductor especialment clar: com mantenir la viabilitat del cultiu de l’arròs en un Delta sotmès a temperatures més elevades, salinitat i una disponibilitat d’aigua més incerta. No es tracta només de produir més, sinó de fer-ho utilitzant millor l’aigua i els fertilitzants, reduint l’impacte ambiental i disposant de varietats capaces de suportar unes condicions climàtiques que previsiblement seran cada vegada més exigents.
Satèl·lits per saber quan i quant fertilitzar
Una de les demostracions més significatives ha estat RiceFertiSat, un projecte que utilitza teledetecció per ajustar la fertilització nitrogenada a les necessitats reals del cultiu.
Durant aquesta campanya s’han monitoritzat 19 camps del Delta de l’Ebre, setze amb fertilització mineral i tres amb fertilització orgànica, treballant amb les varietats J. Sendra, Campanar PV i Bomba. Les dades provenen principalment del satèl·lit europeu Sentinel-2 i, com a prova de concepte, també del nanosatèl·lit català Menut.
L’objectiu és disposar d’informació que permeti determinar l’estat de les plantes i aplicar el nitrogen amb més precisió, reduint aportacions innecessàries, costos i impactes ambientals.
La jornada també ha mostrat un assaig sobre la utilització de digestats procedents del tractament de dejeccions ramaderes com a font alternativa de nutrients, comparant el comportament del digestat cru i del digestat tractat amb la fertilització mineral convencional.
Com produir arròs amb menys disponibilitat d’aigua
L’aigua és probablement un dels grans interrogants del futur del Delta. El projecte HERBESREG estudia precisament diferents estratègies per determinar fins on es pot optimitzar l’ús de l’aigua sense comprometre ni la producció ni el control de les males herbes.
Els investigadors comparen tres sistemes: la inundació convencional, l’assecat a mig cicle i la sembra en sec combinada amb un assecat posterior. L’IRTA adverteix que l’estalvi d’aigua no és una equació simple: determinats sistemes poden incrementar la salinitat, l’estrès hídric o les dificultats per controlar les males herbes.
La recerca, per tant, busca trobar l’equilibri entre disponibilitat hídrica, productivitat, salinitat i gestió agronòmica.
La salinitat ja té un cost mesurable
Un dels resultats més significatius presentats a Amposta arriba del projecte RESIRICE, desenvolupat per obtenir línies d’arròs més tolerants a la salinitat i a la sequera.
Les dades exposades durant la jornada mostren una relació molt clara entre salinitat i rendiment: amb conductivitats del sòl d’entre 2 i 3 dS/m, la pèrdua de rendiment pot arribar al 14%; entre 3 i 4 dS/m, al 21%, mentre que en condicions superiors als 4 dS/m la reducció pot arribar al 32%.
Aquestes dades expliquen la importància dels assajos amb noves varietats i línies genètiques. En paral·lel, el projecte ADAPTEX analitza materials vegetals sota diferents condicions d’aigua, temperatura i salinitat per determinar quines varietats poden mantenir millor la productivitat davant dels futurs escenaris climàtics.
Pèsols abans de l’arròs i biocarbó fet amb closca d’arròs
La innovació també arriba a la mateixa gestió dels camps. El projecte europeu LEGENDARY, finançat per Horizon Europe, estudia si el cultiu de pèsol durant l’hivern pot aportar nitrogen al sòl i reduir posteriorment la dependència dels fertilitzants minerals en el conreu de l’arròs.
S’estudien tres opcions: mantenir el camp en guaret, incorporar el pèsol al sòl com a adob verd o collir-lo per obtenir gra.
Una altra línia especialment interessant és BIORICE, que investiga la utilització de biochar o biocarbó elaborat, entre altres materials, a partir de closca d’arròs. Els investigadors estudien si la seva incorporació al sòl pot millorar la retenció de nutrients, fixar carboni i contribuir a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle dels arrossars, especialment el metà.
Un sector que mou més de 64 milions d’euros a Catalunya
La importància d’aquesta recerca s’entén millor quan s’observa la dimensió econòmica del conreu. Segons la Radiografia del sector de l’arròs de Catalunya 2025 publicada aquest juny pel Departament d’Agricultura, l’any passat es van produir 135.516 tones d’arròs a Catalunya, amb una superfície situada al voltant de les 21.000 hectàrees i un valor de producció de 64,7 milions d’euros.
Hi ha, però, un altre repte estructural. Entre 2015 i 2025 el nombre d’explotacions arrosseres es va reduir un 39,7%, malgrat que la superfície total es va mantenir relativament estable. A més, el 60% dels titulars persones físiques tenen més de 55 anys, mentre que els agricultors de menys de 41 anys representen només el 12%.
Per tant, parlar del futur de l’arròs implica parlar simultàniament de canvi climàtic, aigua, innovació, rendibilitat i relleu generacional.
Del camp a la gastronomia de les Terres de l’Ebre
Per a la FIHRT el debat va més enllà de l’activitat estrictament agrària. L’arròs constitueix una de les principals expressions de la identitat gastronòmica del Delta i és present en una part molt important de l’oferta dels restaurants del territori.
La mateixa DOP Arròs del Delta de l’Ebre vincula la producció als municipis de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja i a zones dels termes de l’Aldea, Amposta, Camarles, l’Ampolla i la Ràpita. Actualment, el seu plec permet comercialitzar sota la denominació varietats com Bahía, Bomba, Fonsa, Gleva, Guara, JSendra, Montsianell, Olesa i Tebre.
Preservar aquest cultiu significa, per tant, preservar una cadena de valor que comença als arrossars però continua als molins, les cooperatives, els comerços, els restaurants i les activitats turístiques i gastronòmiques que han convertit el paisatge del Delta en un dels principals actius de les Terres de l’Ebre.
Precisament, la Jornada de camp va acabar unint aquestes dues dimensions. Després de les demostracions de noves varietats, tecnologies de control de males herbes, bioestimulants i maquinària agrícola, la trobada es va cloure amb una degustació d’arrossos oferta per la Cambra Arrossera del Montsià.
Innovar perquè continuï havent-hi arròs als camps és també assegurar que aquest producte continuï arribant a les cuines i a les taules de les Terres de l’Ebre. En un territori on paisatge, agricultura, gastronomia i turisme formen part d’un mateix ecosistema econòmic, la resiliència del cultiu de l’arròs és una qüestió que interpel·la el conjunt del territori.
Fonts principals: IRTA — XXIX Jornada de camp de l’arròs i resultats dels projectes de recerca; Departament d’Agricultura — Radiografia del sector de l’arròs de Catalunya 2025 i DOP Arròs del Delta de l’Ebre. Notícia completa de l’IRTA sobre la jornada Radiografia del sector de l’arròs 2025