La Via Blava de Sant Ponç reforça el Solsonès com a destinació de turisme actiu i de natura
El nou tram entre el Molí del Pont i Villaró Vell completa una connexió segura de gairebé dos quilòmetres al marge del pantà i elimina un dels principals punts febles del recorregut a peu per l’entorn de Sant Ponç.
La infraestructura incorpora un eco-comptador que permetrà conèixer-ne l’ús real i analitzar l’impacte turístic.
Des del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme del Solsonès consideren que aquestes dades seran especialment útils per valorar el retorn que el turisme actiu genera sobre restauració, allotjament i serveis de la comarca.
El pantà de Sant Ponç ha fet aquest estiu un pas important per consolidar-se com un dels principals espais de turisme actiu i de natura del Solsonès amb la posada en funcionament del nou tram de la Via Blava del Cardener que connecta el Molí del Pont amb Villaró Vell.
La infraestructura, inaugurada el passat 26 de juny, té gairebé dos quilòmetres de longitud i ha estat concebuda com un itinerari segregat del trànsit rodat, amb una plataforma d’uns dos metres d’amplada que permet caminar amb més seguretat per aquest sector del pantà.
L’actuació resol precisament un dels punts més delicats de la volta al pantà, on fins ara part del recorregut obligava els usuaris a compartir entorn amb la carretera C-26.
Aquesta millora té una lectura clara des del punt de vista turístic: un recurs natural guanya valor quan és accessible, segur, ben senyalitzat i fàcil de descobrir.
Una inversió de 222.640 euros
La nova Via Blava ha requerit una inversió de 222.640 euros, assumida íntegrament per la Diputació de Lleida dins del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinacions Naturalment Lleida, dotat globalment amb 3,5 milions d’euros per impulsar un model turístic més sostenible, accessible i respectuós amb el territori.
Els treballs han inclòs desbrossada, condicionament del terreny, formació de la plataforma, drenatges, esculleres, baranes de seguretat i senyalització direccional i interpretativa.
També s’ha instal·lat cartelleria específica de la Via Blava i un panell de la Volta al Pantà de Sant Ponç, amb informació de la ruta, punts d’interès i recomanacions per a un ús responsable de l’espai.
L’actuació aprofita principalment camins i corriols existents per minimitzar l’impacte sobre el mosaic agroforestal i els hàbitats de ribera.
Sant Ponç, un recurs més complet
L’interès del projecte augmenta quan es mira més enllà dels gairebé dos quilòmetres del nou tram.
El pantà de Sant Ponç ja constitueix un espai utilitzat per senderistes, ciclistes, famílies i practicants d’activitats de natura. També disposa d’oferta vinculada als esports nàutics, incloses activitats adaptades per a persones amb discapacitat, que el mateix Patronat de Turisme de la Diputació ha posat en valor dins la seva promoció del turisme accessible a les comarques de Lleida.
Per al Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme del Solsonès, això permet començar a parlar de Sant Ponç no només com un espai paisatgístic o recreatiu, sinó com un veritable pol de turisme actiu. Senderisme, cicloturisme, BTT, activitats aquàtiques, paisatge i proximitat a Solsona poden formar part d’una mateixa experiència, i aquesta combinació és la que pot generar activitat econòmica.
Més de 1.000 usuaris abans de començar plenament l’estiu
La nova infraestructura incorpora, a més, un element especialment interessant: un eco-comptador permanent d’usuaris.
Aquest sistema forma part de la xarxa de monitorització impulsada per la Diputació de Lleida i ha de permetre conèixer l’ús real de l’itinerari i estudiar-ne l’impacte social, turístic i ambiental.
En el moment de la inauguració, el 26 de juny, la Diputació ja havia comptabilitzat més de 1.000 usuaris.
Aquesta dada resulta especialment interessant perquè es va obtenir just abans dels mesos centrals de juliol i agost, I és aquí on, des del Gremi, creuen que s’obre una oportunitat molt interessant.
Mesurar per saber quin retorn genera
La instal·lació d’un eco-comptador permet anar més enllà de les percepcions.
Podrem saber quantes persones utilitzen realment la Via Blava, en quins períodes es concentra l’afluència i com evoluciona l’ús de l’espai al llarg de l’any.
Però el següent pas hauria de ser encara més ambiciós: relacionar aquestes dades amb l’activitat turística del territori.
Quants usuaris són residents i quants visitants? Quants arriben de fora del Solsonès? Quants aprofiten la visita per dinar o sopar en un restaurant? Quants es queden a dormir? Quines activitats combinen amb la visita al pantà? Quin impacte genera sobre empreses de turisme actiu, comerç, restauració i allotjament?
Aquestes són les preguntes que permeten passar de comptar visitants a mesurar economia turística...l'ECONOMIA DEL VISITANT
De la infraestructura al producte turístic
La Via Blava és una infraestructura. Però una infraestructura, per si sola, no constitueix necessàriament un producte turístic.
El producte apareix quan aquesta ruta es connecta amb altres serveis i experiències. Per exemple: una volta al pantà seguida d’un dinar; una ruta en bicicleta combinada amb una nit d’allotjament; una activitat aquàtica amb visita posterior a Solsona; un cap de setmana de senderisme, gastronomia i patrimoni; o una proposta familiar que permeti passar tot un dia o un cap de setmana a la comarca.
Aquest és el plantejament que des de la FIHRT considerem especialment interessant.
La mateixa Diputació de Lleida va destacar durant la inauguració que el projecte busca un turisme que reparteixi millor els visitants pel territori i durant tot l’any i que beneficiï municipis, serveis i petits negocis.
Aquest objectiu coincideix plenament amb una de les principals necessitats del sector turístic del Solsonès: desestacionalitzar.
Un recurs amb potencial durant bona part de l’any
A diferència d’altres activitats més condicionades per una temporada concreta, caminar, pedalar o descobrir l’entorn del pantà es pot fer durant bona part de l’any.
Primavera i tardor poden ser, de fet, moments especialment atractius.Això converteix la Via Blava en una infraestructura amb capacitat per generar activitat més enllà dels mesos centrals de juliol i agost. També permet reforçar un model turístic més pausat i distribuït, especialment interessant per als municipis rurals.
Des de la FIHRT considerem que el Solsonès necessita més recursos capaços de donar motius per venir durant dotze mesos i no només durant determinats caps de setmana o temporades.
Ara cal conèixer el primer balanç
Després del primer estiu complet de funcionament, el següent pas serà conèixer les dades actualitzades de l’eco-comptador.
Des de la FIHRT considerem que seria especialment interessant disposar, com a mínim, de les dades diferenciades de: juny, juliol, agost, de caps de setmana i dies laborables, i l'evolució acumulada des de la posada en servei.
A partir d’aquí es podrà començar a analitzar amb més rigor la capacitat real de la Via Blava per atreure visitants.
I aquesta informació serà també el punt de partida per preguntar al sector si aquest moviment s’està traduint en més consum, més activitat, més reserves i més oportunitats per a les empreses del territori, perquè el nombre de persones que passen per una ruta és important, però per al sector turístic hi ha una pregunta encara més interessant:què passa al territori quan aquestes persones hi arriben?
La Via Blava de Sant Ponç ens dona ara una oportunitat per començar a respondre-la.