Actualitat

• 18 Agost 2026

El sector afronta un estiu de 2026 amb bones perspectives, rius i embassaments recuperats i una elevada demanda d'activitats. Després d'anys marcats per la sequera, però, les restriccions derivades del risc d'incendi obren un nou debat sobre com compatibilitzar seguretat, protecció del medi i continuïtat de l'activitat empresarial.

El turisme actiu i de natura viu aquest estiu una situació que, només dos anys enrere, semblava difícil d'imaginar en molts punts de Catalunya. Els embassaments han recuperat nivells, els rius presenten bones condicions per a les activitats aquàtiques i les empreses afronten la temporada amb una demanda elevada.

És una fotografia radicalment diferent de la que va deixar la sequera, que durant diversos anys va condicionar activitats, temporades i empreses que tenen en el medi natural el seu principal recurs.

Però la normalitat hídrica no significa que hagin desaparegut els efectes del canvi climàtic sobre el sector. Aquest estiu, l'altra cara de la moneda són els episodis de calor extrema, l'elevat risc d'incendi i les activacions del Pla Alfa, que poden comportar restriccions d'accés als espais naturals i la suspensió d'activitats.

Un sector amb demanda i un impacte econòmic considerable

Les dades disponibles confirmen el pes que ha assolit el turisme actiu, especialment a les comarques de Lleida.

Segons l'estudi de la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la Universitat de Lleida, la darrera temporada va registrar 847.926 activitats contractades, un 2% més, amb un impacte econòmic de 114,166 milions d'euros, comptabilitzant tant la mateixa activitat com la despesa generada en allotjament i restauració. Des de 2017, aquest impacte econòmic ha crescut un 15,9%.

El sector va generar, a més, 1.857 llocs de treball.

Aquest 2026, les abundants pluges i la recuperació dels embassaments permetien iniciar la temporada en unes condicions qualificades d'òptimes pel mateix sector.

No parlem, per tant, d'una activitat complementària o anecdòtica. En determinades comarques, el turisme actiu és un element de dinamització territorial que genera activitat directa i que alimenta alhora allotjaments, restauració, comerç i altres serveis.

Sau, de la sequera a la recuperació de l'activitat

El pantà de Sau és possiblement una de les imatges que millor permet explicar el canvi experimentat.

Durant els anys més durs de la sequera, la falta d'aigua va reduir extraordinàriament les possibilitats d'explotació turística de l'embassament. Les empreses nàutiques recordaven aquesta primavera que 2022 havia estat l'últim any en què havien pogut operar durant més de sis mesos, mentre que en les temporades següents l'activitat pràcticament havia quedat limitada a l'estiu.

El panorama aquest 2026 és molt diferent. Les pluges de l'hivern van permetre començar ja per Setmana Santa amb previsions de màxims i amb expectatives de poder navegar entre abril i octubre.

Sau simbolitza així el retorn a una certa normalitat després d'una sequera que no només va afectar l'abastament d'aigua o l'agricultura, sinó també moltes petites empreses vinculades directament a l'aprofitament recreatiu i turístic dels recursos naturals.

40 anys de ràfting i un sector consolidat

Aquest bon moment coincideix, a més, amb una efemèride especialment significativa: els 40 anys de l'arribada del ràfting al Pirineu català.

Els primers descensos a la Noguera Pallaresa daten de 1986. Quatre dècades després, aquella activitat pionera ha contribuït a construir tota una economia vinculada als esports d'aventura.

Actualment, només a les comarques pirinenques hi ha més de 225 empreses especialitzades, mentre que el conjunt de l'oferta lleidatana inclou desenes d'activitats de terra, aigua i aire: ràfting, caiac, barranquisme, senderisme, BTT, escalada, parapent, vies ferrades o espeleologia, entre moltes altres.

Aquesta diversificació és important perquè demostra fins a quin punt el turisme actiu s'ha convertit en un producte estructural de moltes destinacions d'interior i muntanya.

De la falta d'aigua al risc d'incendi

Precisament aquí apareix una de les paradoxes d'aquest estiu.

Si fa dos anys moltes empreses patien per la falta d'aigua, aquest 2026 els rius i embassaments han recuperat bona part de les condicions necessàries per desenvolupar les activitats. Però el sector s'enfronta ara a episodis de risc extrem d'incendi forestal.

Durant el juliol, les activacions dels nivells més elevats del Pla Alfa han comportat restriccions d'accés a diferents espais naturals.

El 15 de juliol, per exemple, la Generalitat mantenia restringit l'accés a vuit espais: Montsec d'Ares, Montsec de Rúbies, Ribera Salada, Baronia de Rialb, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Montmell-Marmellar i Montsant.

No es tracta d'una circumstància menor per a les empreses que treballen en aquests territoris.

En nivell 4, les mesures poden arribar a comportar la restricció d'accés als espais forestals i la suspensió d'activitats de lleure i esportives que s'hi desenvolupen, com excursions, rutes o caminades.

El mateix Pla anual de prevenció, vigilància i extinció d'incendis forestals de Catalunya per al 2026 contempla una àmplia relació d'espais naturals susceptibles de limitacions d'accés en situacions de risc extrem, des de la Ribera Salada fins als Ports, passant per Montserrat, Montsant, Cap de Creus, Gavarres, Prades o les serres de Cardó-Boix, entre d'altres.

Ribera Salada i Sant Ponç: quan protegir el medi també afecta l'economia local

Des de la FIHRT, aquesta realitat s'ha pogut constatar especialment en territoris de la Catalunya Central, amb empreses vinculades al turisme actiu i de natura que desenvolupen la seva activitat en entorns com la Ribera Salada i el pantà de Sant Ponç.

La FIHRT comparteix plenament que, davant d'una situació objectiva de risc extrem, la seguretat de les persones i la prevenció dels incendis han de prevaldre.

Però aquesta premissa no hauria d'impedir obrir un debat sobre com s'apliquen les restriccions, quines activitats representen realment un risc i quines alternatives poden establir-se per evitar paralitzar indiscriminadament l'activitat econòmica.

Perquè per a una empresa de turisme actiu, restringir l'accés al medi natural on desenvolupa la seva activitat pot equivaldre, de facto, a impedir-li treballar.

I això té conseqüències: cancel·lacions, devolucions, pèrdua de facturació, afectacions sobre els treballadors i, indirectament, menys activitat per als allotjaments, restaurants i comerços de la zona.

Seguretat sí, però també protocols adaptats a l'activitat

La qüestió, per tant, no és posar en dubte les decisions adoptades davant d'una emergència.

El debat que cal plantejar és si Catalunya pot avançar cap a protocols més precisos i adaptats a les característiques de les diferents activitats, sempre que les condicions tècniques i de seguretat ho permetin.

No totes les activitats desenvolupades al medi natural comporten necessàriament el mateix nivell de risc d'ignició. Tampoc totes es desenvolupen en les mateixes condicions, horaris o localitzacions.

Caldria explorar, conjuntament amb els responsables de Protecció Civil, Agents Rurals, administracions locals i representants empresarials, qüestions com l'establiment de protocols específics, activitats autoritzables sota determinades condicions, sistemes d'acreditació dels professionals, comunicació directa amb les empreses o mecanismes que permetin reaccionar ràpidament als canvis de nivell de risc.

I quan la restricció absoluta sigui inevitable i comporti una paralització efectiva de l'activitat durant períodes significatius, també és legítim plantejar mecanismes de suport o compensació per a les empreses directament afectades.

Adaptar també la gestió turística al canvi climàtic

El debat de fons va més enllà del Pla Alfa.

Catalunya ha comprovat en molt pocs anys com els extrems climàtics poden condicionar una mateixa activitat de maneres aparentment contradictòries.

Primer va ser una sequera extraordinària que va deixar embassaments sota mínims i va posar contra les cordes les activitats vinculades a l'aigua. Ara recuperem rius i embassaments, però les temperatures extremes i el risc d'incendi poden limitar l'accés als mateixos espais naturals que constitueixen el lloc de treball de centenars d'empreses.

I els episodis de calor extrema difícilment poden considerar-se excepcionals. El Servei Meteorològic de Catalunya adverteix que els estius amb temperatures pròximes o superiors als 40 graus seran cada vegada més habituals.

Això obliga a adaptar no només la gestió forestal o les polítiques d'aigua, sinó també la manera com gestionem el turisme i l'activitat econòmica als espais naturals.

Protegir el territori i permetre que el territori continuï viu

El turisme actiu té aquest 2026 motius per a l'optimisme. Hi ha demanda, els recursos hídrics s'han recuperat i les dades demostren la capacitat del sector per generar activitat econòmica i ocupació.

Però precisament per això cal evitar que la resposta als nous riscos climàtics es limiti exclusivament a prohibir o tancar.

Protegir el medi natural és imprescindible. Però també ho és garantir que les persones i empreses que viuen d'aquest territori puguin continuar desenvolupant-hi la seva activitat sempre que sigui compatible amb la seguretat.

Després de la sequera hem recuperat l'aigua. El següent repte és aprendre a conviure amb episodis climàtics cada vegada més extrems sense haver d'escollir permanentment entre protegir el territori o mantenir-hi activitat.

Perquè probablement la resposta passa precisament pel contrari: protegir el territori perquè continuï viu, i mantenir-lo viu perquè continuï sent protegit.