Barcelona mobilitzarà 150 M€ per impulsar l'economia blava fins al 2030 i obre noves oportunitats per al turisme nàutic i fluvial
La nova Estratègia d’Impuls de l’Economia Blava 2026-2030 amplia la mirada cap a l’aigua dolça, reforça la col·laboració publicoprivada i aposta per la projecció internacional.
Un plantejament que connecta directament amb la línia de treball de la FIHRT amb el Clúster Nàutic i amb la Red de Cruceros Costeros y Fluviales de los Destinos Náuticos Sostenibles de España.
Barcelona ha definit el seu nou full de ruta per consolidar l’economia blava com un dels sectors estratègics de desenvolupament econòmic de la ciutat. L’Estratègia d’Impuls de l’Economia Blava a Barcelona 2026-2030, liderada per Barcelona Activa, preveu un pressupost estimat de 150 milions d’euros per als principals projectes, dels quals 146 milions corresponen a infraestructures i 4 milions a activitat. A més, el document identifica altres fonts de finançament multisectorial per valor de 75 milions d’euros que podrien complementar aquesta inversió.
La dimensió econòmica del sector ja és significativa. Barcelona compta amb més de 1.600 empreses vinculades a l’economia blava, que generen prop d’11.191 milions d’euros de volum de negoci, equivalent al 5% del total de la ciutat. El sector genera també 51.238 llocs de treball, el 4,3% de l’ocupació barcelonina.
Del mar als rius: una visió més àmplia de l’economia blava
Una de les novetats especialment rellevants de l’Estratègia 2026-2030 és que l’economia blava deixa de circumscriure’s estrictament al litoral i al medi marí. El nou plantejament incorpora explícitament els projectes relacionats amb l’aigua dolça i la seva connexió amb el medi marí, al costat d’una major vocació internacional i d’un model de governança compartida entre administracions, empreses, centres de coneixement i altres actors.
Des de la perspectiva de la FIHRT, aquesta ampliació resulta especialment interessant perquè permet entendre l’economia blava com una cadena de valor molt més extensa, en què conviuen la nàutica, els ports, les activitats marítimes i fluvials, però també l’allotjament, la restauració, la gastronomia, el comerç, les activitats de natura, el patrimoni i les empreses de serveis turístics dels territoris vinculats a l’aigua.
És, per tant, una concepció que va més enllà de les grans infraestructures portuàries i permet generar activitat econòmica distribuïda territorialment.
Una línia en què la FIHRT ja treballa
Aquest plantejament encaixa amb la línia de treball que la Federació desenvolupa des de fa anys al voltant del turisme nàutic, l’economia blava i la connexió entre activitat turística i territori, entre altres àmbits a través de la col·laboració amb el Clúster Nàutic.
La FIHRT també està vinculada a la Red de Cruceros Costeros y Fluviales de los Destinos Náuticos Sostenibles de España (Red CCF), una iniciativa que treballa precisament per crear experiències turístiques nauticoculturals que combinin navegació, patrimoni natural i cultural i serveis turístics dels territoris. La xarxa pretén estructurar una oferta de creuers costaners i fluvials sostenible, digitalitzada i comercialitzable, capaç de competir amb altres destinacions europees.
La participació catalana en aquesta xarxa permet, a més, traslladar aquesta mirada a territoris amb un important potencial marítim i fluvial, connectant el litoral amb espais interiors i fent possible que restaurants, allotjaments, empreses d’activitats, productors locals i recursos culturals formin part del producte turístic associat a cada itinerari. La FIHRT participa en aquest projecte també a través de la representació territorial de la Red CCF a Catalunya.
L’Ebre, els deltes i els territoris d’interior també són economia blava
La incorporació de l’aigua dolça al nou plantejament és especialment significativa des d’una perspectiva territorial catalana. Catalunya disposa d’un important potencial associat no només al Mediterrani, sinó també als rius, embassaments, deltes, canals i altres espais aquàtics interiors.
En aquest sentit, territoris com les Terres de l’Ebre constitueixen un exemple clar de les possibilitats de connectar navegació fluvial, natura, cultura, gastronomia i producte local. Però aquesta lògica també és aplicable a altres zones del país on l’aigua pot actuar com a element vertebrador d’experiències turístiques sostenibles.
Per a la FIHRT, aquesta és una de les grans oportunitats de l’economia blava: que la inversió i la innovació vinculades al mar i a l’aigua acabin generant també activitat econòmica per a les pimes i micropimes turístiques del territori.
Talent, innovació, descarbonització i governança publicoprivada
L’Estratègia s’estructura en cinc grans eixos i 20 projectes: talent i vocacions professionals; competitivitat i innovació sostenible; aliances i posicionament internacional; ciutat i ciutadania; i governança publicoprivada. Entre els projectes destacats hi ha el Parc de Tecnologia Marítima de Barcelona, BlueTechPort, el programa d’emprenedoria B-Blue, projectes de descarbonització, Barcelona Mar de Ciència o la transformació del Port de Barcelona.
Especialment rellevant és la consolidació de la Taula publicoprivada d’economia blava com a espai estable de concertació entre administracions, empreses i centres de coneixement. El mateix document estratègic assenyala que la corresponsabilitat de l’ecosistema ha de formar part tant del disseny com de la governança i l’execució de les polítiques blaves.
Des de la FIHRT, aquest model de cooperació és fonamental. L’economia blava no pot desenvolupar-se només des de la infraestructura, la tecnologia o la recerca: necessita integrar les empreses que transformen aquests recursos en activitat turística, experiència, ocupació i economia local.
La Federació considera que el nou impuls que Barcelona dona a l’economia blava és, en aquest sentit, una oportunitat per continuar reforçant les aliances entre el sector nàutic i el turístic i per avançar cap a un model que connecti ports, costes, rius i territoris amb restauració, allotjament, gastronomia, cultura i activitats turístiques sostenibles.
És precisament en aquesta intersecció entre economia blava, turisme i territori on la FIHRT considera que existeix un dels grans espais de desenvolupament empresarial dels pròxims anys.