El Miracle, 125 anys d'història benedictina i un futur amb més potencial turístic al Solsonès
L’1 de setembre de 1901 els monjos de Montserrat s’establien al Santuari del Miracle.
L’efemèride arriba en un moment especialment significatiu per al conjunt de Riner, amb la Casa Gran acabada de rehabilitar i convertida en centre d’interpretació del Barroc i amb una oferta que avui combina patrimoni, restauració, allotjament, producte local, natura i espiritualitat.
Des de la FIHRT reivindiquem el potencial d’aquest tipus de recursos per generar experiències turístiques completes i activitat econòmica al territori.
El Santuari del Miracle, a Riner, acaba de complir una efemèride especialment significativa. Aquest 1 de setembre s’han complert 125 anys de l’arribada dels monjos benedictins de Montserrat, que l’1 de setembre de 1901 van prendre possessió del nou monestir i van iniciar una presència que s’ha mantingut ininterrompudament fins avui.
La commemoració permet recordar una part important de la història del conjunt, però arriba també en un moment que convida a mirar cap al futur. El Miracle està consolidant-se com un dels grans recursos patrimonials i turístics del Solsonès, amb una combinació poc habitual d’història, patrimoni barroc, vida monàstica, paisatge, cultura, gastronomia, productes de proximitat i possibilitats d’allotjament.
I aquesta combinació és precisament la que, des de la FIHRT, considerem especialment valuosa.
Una història que continua viva des de 1901
La presència benedictina al Miracle té el seu origen a finals del segle XIX. El 16 de juliol de 1899 es va col·locar la primera pedra del futur cenobi, amb la participació del bisbe de Solsona, Ramon Riu, i de l’abat de Montserrat, Josep Deàs.
Després de les gestions entre el bisbat de Solsona i Montserrat, dos anys més tard s’hi establia la primera comunitat. La voluntat era que els monjos tinguessin cura d’un santuari que ja acumulava segles d’història i devoció.
Actualment, la comunitat benedictina continua tenint cura del Santuari. El mateix conjunt recorda que la primera comunitat es va establir el setembre de 1901, mantenint així una continuïtat que forma part de la singularitat del Miracle.
La història del lloc, però, és molt anterior.
El Santuari té el seu origen en l’aparició de la Mare de Déu a dos pastors l’any 1458. El conjunt actual està format per l’església, la Casa Gran, la Casa d’Espiritualitat, les cel·les i el monestir benedictí. A l’interior de l’església hi destaca especialment el monumental retaule barroc del segle XVIII, obra de l’escultor Carles Morató i del daurador Antoni Bordons.
Els 125 anys coincideixen amb una nova etapa per al Miracle
L’efemèride arriba, a més, poques setmanes després d’un dels projectes patrimonials més importants realitzats recentment al conjunt.
El passat 31 de juliol es va inaugurar la nova Casa Gran del Miracle, després d’un ambiciós procés de restauració, consolidació i museïtzació. L’antic alberg de pelegrins ha estat recuperat per a usos culturals, cívics i turístics i convertit en un centre d’interpretació de l’època barroca.
La Casa Gran és una construcció iniciada l’any 1532, ampliada progressivament durant els segles XVI, XVII i XVIII. El nou recorregut permet descobrir el pati renaixentista i barroc, les antigues quadres, la cuina, el singular foc de rotllo, una recreació de les habitacions dels pelegrins i l’espai Apiària, dedicat al món de les abelles i la mel.
La restauració també ha permès posar en valor nombrosos elements originals, entre els quals destaquen els grafits realitzats pels mateixos pelegrins durant els segles XVI i XVII, que constitueixen un testimoni extraordinari de les persones que durant segles van passar per aquest indret.
Actualment, la Casa Gran es pot visitar els dies laborables, de dilluns a divendres, de 10 a 13 hores, i l’Ajuntament de Riner ja ha anunciat que més endavant es preveu ampliar els horaris i establir visites concertades.
Del patrimoni visitable a l’experiència turística
Per al Gremi, aquí hi ha una qüestió especialment interessant.
Un monument té valor per si mateix. Però des de la perspectiva turística, el seu potencial es multiplica quan és capaç de connectar-se amb altres recursos del territori.
I el Miracle disposa d’aquesta capacitat.
Qui s’hi desplaça pot visitar el Santuari i el seu retaule barroc, conèixer la nova Casa Gran, passejar pels entorns, fer rutes de senderisme, descobrir la història del conjunt, participar en activitats culturals i, al mateix temps, menjar, allotjar-se i consumir productes elaborats al mateix territori.
El conjunt disposa d’apartaments turístics i oferta de restauració. El Restaurant El Miracle ofereix cuina catalana i de temporada basada preferentment en productes de proximitat i incorpora també productes procedents del seu propi hort. L’oferta del recinte posa igualment en valor vins i formatges elaborats als peus del monestir.
Existeix, per tant, la possibilitat real de passar de la visita patrimonial d’unes hores a una experiència completa de territori.
Aquest és un model que des de la FIHRT considerem especialment interessant per al Solsonès.
Patrimoni que genera activitat al territori
El turisme patrimonial té una característica important: pot contribuir a generar activitat durant pràcticament tot l’any.
No depèn exclusivament de la neu, del bany als espais fluvials o d’un període concret de vacances. Pot combinar-se amb gastronomia, cultura, senderisme, espiritualitat, activitats familiars, esdeveniments o escapades de cap de setmana.
Això és especialment rellevant en una comarca com el Solsonès, on la dispersió territorial obliga a pensar el turisme en xarxa.
L’objectiu no hauria de ser únicament aconseguir que més persones coneguin el Miracle. Hauria de ser també aconseguir que qui vingui al Miracle descobreixi Riner, Solsona i altres indrets de la comarca; que mengi en els nostres restaurants, que compri producte local, que faci alguna activitat i, sempre que sigui possible, que es quedi a dormir.
És aquesta cadena de valor la que permet transformar un recurs patrimonial en activitat econòmica distribuïda pel territori.
Cultura, gastronomia i patrimoni han d’anar de la mà
El mateix Miracle està demostrant durant els darrers mesos aquesta capacitat de combinar usos.
La recuperació de la Casa Gran s’ha afegit a una programació cultural que ja utilitza el conjunt com a escenari. El passat mes de maig, per exemple, el Rèquiem de Mozart programat dins del festival Espurnes Barroques va reunir unes 500 persones al Santuari, amb el gran retaule barroc com a teló de fons.
Són exemples que mostren les possibilitats d’un patrimoni que no es limita a ser contemplat, sinó que pot acollir cultura, generar visites i relacionar-se amb l’activitat turística.
La inauguració de la Casa Gran amplia encara més aquestes possibilitats.
Des del Gremi defensem que patrimoni, gastronomia, cultura, producte local, allotjament i activitats de natura no s’han de promocionar com compartiments independents. Junts construeixen una destinació.
125 anys d’història i una oportunitat de futur
Celebrar els 125 anys de presència benedictina és, per tant, una oportunitat per reconèixer la història del Miracle i el paper que la comunitat de Montserrat ha tingut en la seva conservació i continuïtat.
Però també és una bona ocasió per preguntar-nos què volem que sigui el Miracle durant les pròximes dècades.
Disposem d’un conjunt monumental excepcional, d’un dels grans exponents del Barroc català, d’una Casa Gran acabada de rehabilitar, de vida monàstica, d’un entorn natural privilegiat i d’una oferta que ja incorpora restauració, allotjament i producte local.
Tenim, per tant, molts dels ingredients necessaris.
El següent pas és continuar connectant-los, fer-los visibles i convertir el Miracle en una de les portes d’entrada per descobrir el conjunt del Solsonès.
Perquè preservar el patrimoni és conservar la nostra història. Però aconseguir que aquest patrimoni sigui conegut, visitat i viscut és també generar futur per al territori.