Actualitat

• 11 Agost 2026

La Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) s’ha adherit al Pacte d’Estat davant l’Emergència Climàtica impulsat pel Govern d’Espanya, sumant-se a les més de 250 organitzacions, empreses, agents socials, entitats científiques i institucions que ja han manifestat el seu suport a un gran acord de país per reforçar la prevenció, l’adaptació i la resposta davant els efectes del canvi climàtic.

L’adhesió de la FIHRT respon a una realitat que les empreses turístiques, d’allotjament i restauració ja experimenten directament: temperatures extremes, sequeres, restriccions d’aigua, incendis forestals, episodis d’inundacions, temporals, regressió del litoral i alteracions de les temporades turístiques són factors que afecten cada vegada més l’activitat econòmica dels territoris.

El Pacte d’Estat davant l’Emergència Climàtica va ser impulsat inicialment pel Govern espanyol el setembre de 2025. Després d’un procés participatiu en què van intervenir més de 1.300 actors i es van recollir prop de 4.000 aportacions, la proposta va evolucionar fins a configurar-se en 15 grans eixos d’actuació.

El procés formal d’adhesió es va obrir el passat 27 de juliol i, en només dues setmanes, ja s’hi han incorporat més de 250 entitats de sectors molt diversos: empreses, organitzacions empresarials i sindicals, sector primari, universitats, centres científics, col·legis professionals, administracions, organitzacions ecologistes i entitats socials.

Un Pacte que afecta directament l’hostaleria i el turisme

Per a la FIHRT, l’adhesió no és simplement una declaració genèrica a favor de la sostenibilitat. Bona part dels continguts del Pacte tenen una incidència directa sobre el futur del turisme, la restauració i l’allotjament.

El mateix Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha mantingut trobades específiques amb representants del sector turístic per analitzar els reptes i oportunitats derivats de la transició ecològica, incloent-hi l’adaptació als impactes climàtics, la reducció d’emissions i l’evolució cap a models turístics més sostenibles i de qualitat.

Aquesta dimensió és especialment rellevant a Catalunya, on una part important de l’activitat turística i de restauració es desenvolupa precisament en territoris costaners, rurals, forestals o especialment exposats a la sequera, les temperatures extremes i els episodis meteorològics adversos.

Aigua: una qüestió estratègica per a les empreses

Un dels eixos del Pacte planteja augmentar la resiliència hídrica dels pobles i ciutats davant inundacions i sequeres, millorant l’eficiència del cicle de l’aigua, la digitalització de les xarxes, la reutilització d’aigua regenerada i la planificació davant episodis de manca de recursos hídrics.

Per al sector de l’hostaleria i el turisme, aquesta qüestió és essencial. Hotels, càmpings, allotjaments turístics, restaurants i altres establiments necessiten disposar de garanties de subministrament, però al mateix temps han d’avançar en tecnologies i sistemes que permetin reduir consums, reutilitzar recursos i millorar l’eficiència hídrica.

La FIHRT considera que aquesta transformació haurà d’anar necessàriament acompanyada de programes d’ajuts i incentius específics per a les micro, petites i mitjanes empreses, perquè la transició ecològica no pot consistir únicament a imposar noves obligacions sense facilitar els recursos necessaris per complir-les.

Turisme costaner: adaptar-nos a una nova realitat

El Pacte dedica específicament un dels seus eixos a la protecció i adaptació dels sistemes costaners i marins.

I aquí el turisme apareix explícitament.

La proposta estableix la necessitat de fomentar la sostenibilitat i resiliència del turisme costaner, incorporant a la planificació riscos com els temporals, l’erosió o les intrusions salines, així com promovent estàndards d’eficiència hídrica i energètica i plans locals de resiliència per als destins i els allotjaments.

Per a Catalunya és una qüestió especialment significativa. Bona part de l’activitat turística, hotelera i de restauració es concentra al litoral i depèn directament de la qualitat de les platges, els ecosistemes costaners, les infraestructures i la seguretat dels espais.

Protegir el litoral és també protegir activitat econòmica, ocupació i empreses.

El món rural, una altra de les prioritats

La FIHRT també posa especialment en valor l’eix destinat a generar resiliència i noves oportunitats en el medi rural.

El Pacte reconeix que els territoris rurals són especialment vulnerables davant el canvi climàtic, però alhora poden desenvolupar un paper fonamental en la seva mitigació i adaptació.

Entre les mesures proposades hi ha fomentar l’emprenedoria, la innovació, la mobilitat sostenible, la connectivitat, la diversificació econòmica i, explícitament, el turisme rural i ambiental com a motors econòmics del territori.

Aquesta visió coincideix amb una de les línies que la FIHRT defensa des de fa anys: sense activitat econòmica no hi ha territori viu, i sense territori viu és molt més difícil gestionar el paisatge, prevenir incendis, conservar el patrimoni i mantenir serveis.

Restaurants, fondes, hotels, cases rurals, càmpings, comerços i empreses turístiques formen part de l’estructura econòmica que permet mantenir població i activitat als municipis petits.

Incendis, emergències i activitat turística

Els episodis dels darrers anys han demostrat també que una emergència climàtica pot transformar, en qüestió d’hores, el funcionament d’una destinació turística.

Incendis forestals, inundacions, temporals o episodis extrems de calor poden comportar tancament d’accessos, evacuacions, anul·lacions de reserves, restriccions d’activitats, afectacions sobre establiments i importants pèrdues econòmiques.

Precisament, el Pacte proposa reforçar permanentment els mitjans humans i tècnics de les administracions i millorar la interconnexió dels serveis d’emergència, amb sistemes d’informació interoperables, alertes coordinades, cartografia de riscos i dades en temps real.

Especialment significativa per a la FIHRT és la previsió del Pacte d’integrar elements de protecció civil i emergències en els plans de turisme.

Per a la Federació, aquesta línia ha de permetre avançar cap a protocols més clars entre administracions, destinacions i empreses turístiques perquè, davant una emergència, els establiments disposin d’informació oficial, ràpida i operativa per saber com actuar i com informar correctament treballadors, clients i visitants.

Protegir també les persones treballadores

L’emergència climàtica té igualment una dimensió laboral.

El Pacte planteja nous estàndards de prevenció de riscos laborals vinculats a episodis climàtics, incloent-hi valors límit d’exposició tèrmica, descansos, hidratació, horaris segurs i protocols sectorials davant temperatures extremes.

En sectors com la restauració, aquesta qüestió és especialment sensible en determinats espais de treball —cuines, terrasses, serveis exteriors o establiments sense una climatització adequada— durant episodis d’onada de calor.

La FIHRT considera necessari avançar en aquesta protecció, però reclama que qualsevol nova exigència sigui realista, adaptada a les característiques de cada activitat i acompanyada de mesures que ajudin les empreses a adaptar instal·lacions i equipaments.

Eficiència energètica, economia circular i inversió

El Pacte aposta igualment per accelerar la transició ecològica, millorar l’eficiència energètica, electrificar usos, reduir la dependència dels combustibles fòssils i aprofundir en l’economia circular i l’ús eficient dels recursos.

Aquest és un àmbit on l’hostaleria té un enorme potencial: climatització, refrigeració, cambres frigorífiques, equips de cuina, rentavaixelles, sistemes d’extracció, il·luminació, producció d’aigua calenta o gestió dels residus.

Per això, la FIHRT defensa que la transició ecològica de l’hostaleria s’ha de plantejar també com una política de competitivitat empresarial.

Renovar una cambra frigorífica, substituir una cuina ineficient, millorar l’aïllament d'un allotjament o instal·lar sistemes intel·ligents de gestió energètica permet reduir emissions, però també reduir la factura energètica i millorar la viabilitat de les empreses.

Adhesió sí, però també participació

La FIHRT considera especialment important que el Pacte no es limiti a una declaració institucional.

El seu eix 15 preveu mecanismes de governança, seguiment i actualització, incloent-hi la participació de les organitzacions empresarials i sindicals, administracions, científics, entitats socials i altres actors en una convenció anual destinada a analitzar els avenços i formular noves propostes. També preveu consells territorials davant l’emergència climàtica a cada comunitat autònoma i espais de concertació social per desenvolupar polítiques sectorials.

Aquest és precisament un dels motius pels quals la FIHRT considera rellevant formar part del procés: estar presents allà on es defineixin les polítiques que acabaran afectant les empreses del sector.

La sostenibilitat ha de ser també econòmicament sostenible

La FIHRT comparteix la necessitat d’avançar cap a un sector turístic i hostaler més resilient, eficient i preparat davant els nous escenaris climàtics.

Però la Federació defensa que aquesta transformació s’ha de construir amb les empreses i no únicament sobre les empreses.

La major part del teixit de restauració, allotjament i turisme està format per microempreses, petites empreses i treballadors autònoms. Qualsevol política d’adaptació climàtica haurà de tenir en compte aquesta realitat empresarial.

Això significa combinar objectius ambientals amb incentius, finançament, simplificació administrativa, assessorament tècnic i períodes d’adaptació suficients.

El mateix Pacte dedica un eix específic al finançament de les actuacions i planteja mobilitzar recursos estatals, autonòmics i locals per fer possible les inversions necessàries en prevenció, adaptació, innovació i resiliència.

Més de 250 organitzacions ja s’hi han sumat

L’adhesió de la FIHRT es produeix en un moment en què el Pacte està aconseguint una participació creixent de la societat civil.

Segons les dades publicades aquest 10 d’agost pel Ministeri per a la Transició Ecològica, més de 250 organitzacions i empreses ja s’hi han adherit, incloent-hi representants del sector productiu, organitzacions agràries, sindicats, empreses, universitats, centres de recerca, administracions i organitzacions socials i ambientals. El procés continua obert.

Entre les entitats adherides hi ha UPA, COAG, FENACORE, la Federació Nacional de Confraries de Pescadors, WWF, SEO/BirdLife, ECODES, CIEMAT, CREAF i altres representants del món científic, empresarial i social.

El debat polític sobre el Pacte continua obert i el Partit Popular, principal partit de l’oposició, no s’hi ha adherit fins ara i defensa una proposta pròpia centrada especialment en la resposta davant els incendis.

Per a la FIHRT, però, l’adaptació climàtica ha de superar els cicles electorals i convertir-se en una política estable de país, precisament perquè les inversions que han de realitzar les empreses i els territoris necessiten planificació, seguretat jurídica i continuïtat.

FIHRT: compromís amb un turisme més resilient

Amb aquesta adhesió, la FIHRT reafirma la seva voluntat de contribuir a un model d’hostaleria, restauració i turisme més eficient, resilient i vinculat al territori, alineant les seves actuacions amb els objectius del Pacte, traslladant-ne els continguts als gremis, associacions i empreses federades i participant, quan correspongui, en els espais de col·laboració, seguiment i intercanvi de bones pràctiques.

La Federació considera que la resposta a l’emergència climàtica no és només una qüestió ambiental. És també una qüestió de competitivitat, seguretat, ocupació, gestió territorial i supervivència de moltes activitats econòmiques.

I en territoris turístics com Catalunya aquesta relació és especialment evident: protegir el territori, gestionar millor els recursos i preparar-nos davant els fenòmens extrems significa també protegir les empreses, els llocs de treball, les destinacions i el futur de l’activitat turística.

Més informació:
Pacte d’Estat davant l’Emergència Climàtica – MITECO