Ferran Adrià rep la Medalla d'Or de la Generalitat, màxim reconeixement del país a una trajectòria que va transformar la gastronomia mundial
El cuiner de l’Hospitalet de Llobregat comparteix la distinció de 2026 amb la física Caterina Biscari, directora del Sincrotró ALBA.
El reconeixement culmina més de quatre dècades dedicades a transformar no només la cuina, sinó també la manera d’entendre la creativitat, la innovació i la generació de coneixement des de la gastronomia.
El cuiner Ferran Adrià ha rebut aquest dimarts, 8 de setembre, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció honorífica que concedeix el Govern català. L’acte de lliurament s’ha celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, presidit pel president Salvador Illa, i ha comptat també amb la presència del president del Parlament, Josep Rull, i de diversos expresidents de la Generalitat.
Adrià comparteix el reconeixement de 2026 amb Caterina Biscari, doctora en Física i directora del Sincrotró ALBA, dues trajectòries procedents d’àmbits molt diferents però unides per la seva capacitat d’innovació, transformació i projecció internacional de Catalunya. La Medalla d’Or, creada l’any 1978, distingeix persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris al país en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.
De l’Hospitalet a la revolució gastronòmica mundial
Nascut a l’Hospitalet de Llobregat el 14 de maig de 1962, Ferran Adrià va arribar professionalment a la cuina sense haver plantejat inicialment aquest àmbit com la seva carrera. El 1983 va fer una primera estada d’un mes a elBulli, durant un permís del servei militar, i l’any següent s’hi va incorporar definitivament. Amb només 22 anys va assumir responsabilitats al capdavant de la cuina i, a partir de 1987, en va quedar com a únic cap de cuina.
A partir d’aquell moment, elBulli, a cala Montjoi, Roses, es convertiria progressivament en molt més que un restaurant. Adrià, conjuntament amb Juli Soler i un equip que va comptar amb figures decisives com Albert Adrià, va desenvolupar un sistema de creació que qüestionava les convencions establertes sobre què era cuinar, com es podia construir una experiència gastronòmica i quin paper podien tenir la recerca i la creativitat dins d’un restaurant.
ElBulli va aconseguir la seva tercera estrella Michelin el 1997 i va ser escollit millor restaurant del món per The World’s 50 Best Restaurants els anys 2002, 2006, 2007, 2008 i 2009. Però el seu impacte va anar molt més enllà dels reconeixements. El restaurant va funcionar com un autèntic laboratori gastronòmic, amb temporades de tancament dedicades específicament a investigar, experimentar, documentar i generar noves elaboracions.
Una de les aportacions fonamentals d’Adrià va ser precisament la sistematització de la innovació aplicada a la restauració. El 1998 es va impulsar el primer taller específic d’R+D vinculat a un restaurant gastronòmic i progressivament es va consolidar un model en què la creació deixava de ser només intuïtiva per incorporar processos, metodologia, documentació i anàlisi. D’aquest treball van sorgir tècniques, conceptes i formes de presentació que van influir decisivament en diverses generacions de cuiners arreu del món.
Una influència que va superar els límits de la cuina
L’impacte de Ferran Adrià es va estendre ràpidament cap al món de l’art, el disseny, la ciència, l’empresa i la universitat. L’any 2004, la revista Time el va incloure entre les 100 persones més influents del món. Tres anys més tard va participar com a artista convidat a Documenta 12 de Kassel, una de les grans cites internacionals de l’art contemporani, amb el mateix restaurant de cala Montjoi convertit conceptualment en un dels espais de l’exposició.
La seva relació amb la ciència també va donar lloc a projectes pioners. Va participar en el diàleg entre gastronomia, alimentació i recerca impulsat des de la Fundació Alícia, i posteriorment va col·laborar amb la Universitat de Harvard en el desenvolupament del curs Science and Cooking. Durant vuit anys va ser professor convidat a Harvard, contribuint a consolidar els vincles entre els processos culinaris i disciplines com la física i la química.
Entre els nombrosos reconeixements que ja acumulava abans de la Medalla d’Or de la Generalitat hi figuren la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit Turístic, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, diversos doctorats honoris causa, la participació a Documenta i el reconeixement com a millor xef de la dècada de The World’s 50 Best Restaurants.
De tancar el restaurant a preservar i transmetre el coneixement
El juliol de 2011 elBulli va completar el seu darrer servei com a restaurant. Lluny de significar el final del projecte, aquella decisió va obrir una segona etapa en la trajectòria d’Adrià. El 2013 es va constituir oficialment elBullifoundation, impulsada per Ferran Adrià i Juli Soler, amb l’objectiu de preservar el llegat d’elBulli i aprofundir en l’estudi de la creativitat, la innovació i la gestió del coneixement.
D’aquesta etapa han sorgit projectes com Bullipedia, la metodologia Sapiens i elBulli1846, instal·lat al mateix espai de cala Montjoi on havia funcionat el restaurant. El focus s’ha desplaçat progressivament de la creació de plats cap a una pregunta molt més àmplia: com es genera coneixement, com s’organitza, com es comprèn una disciplina i com poden aplicar-se els processos d’innovació a empreses i organitzacions.
Aquesta dimensió empresarial resulta especialment significativa per al sector de la restauració. Una de les missions actuals d’elBullifoundation és traslladar l’experiència adquirida durant dècades a petites empreses i emprenedors, amb eines de gestió, planificació i innovació que permetin millorar els seus projectes. El 2026, per exemple, la fundació ha desenvolupat el Plan Genhesis, orientat específicament a facilitar la conceptualització i gestió empresarial en la restauració gastronòmica.
La trajectòria d’Adrià es pot entendre, per tant, com l’evolució d’un cuiner que va començar transformant plats i tècniques, va acabar modificant el funcionament mateix de l’alta restauració i posteriorment ha centrat la seva activitat en estudiar, ordenar i transmetre els mecanismes que permeten innovar.
Caterina Biscari, la ciència com a segona protagonista del reconeixement
La Medalla d’Or de 2026 ha estat concedida també a Caterina Biscari, nascuda a Sicília el 1957, doctora en Física i una de les especialistes europees de referència en acceleradors de partícules. Després de treballar en institucions com el CERN i els Laboratoris Nacionals de Frascati, el 2012 va assumir la direcció del Sincrotró ALBA, a Cerdanyola del Vallès.
Sota la seva direcció, ALBA s’ha consolidat com una infraestructura científica europea de primer nivell, utilitzada en investigacions relacionades amb la salut, els nous materials, l’energia, el medi ambient, el patrimoni cultural o el desenvolupament de nous fàrmacs, a més de prestar serveis a més d’un centenar d’empreses.
Amb Adrià i Biscari, la Generalitat reconeix aquest 2026 dues trajectòries construïdes des de camps aparentment allunyats, la gastronomia i la física, però connectades per la recerca, el coneixement i la voluntat de transformar els seus respectius àmbits.
Per a la gastronomia catalana, la Medalla d’Or a Ferran Adrià constitueix també un reconeixement a una etapa que va situar Catalunya com un dels grans centres de la innovació culinària internacional i que continua exercint influència sobre la restauració contemporània, la formació gastronòmica i la manera com el sector aborda avui conceptes com la creativitat, la innovació i la gestió del coneixement.