Tres mesos més de Collserola tancada: tres mesos més d'impacte per als negocis que viuen del parc
El Govern descarta reobrir Collserola a finals de setembre i anuncia que les restriccions es mantindran almenys tres mesos més.
La decisió, justificada per la necessitat de continuar contenint la pesta porcina africana, prolonga també una crisi econòmica que restaurants i activitats vinculades al parc arrosseguen des de fa mesos.
El Parc Natural de la Serra de Collserola continuarà tancat al públic almenys tres mesos més. El Govern ha descartat així la possibilitat, plantejada durant l’estiu, de començar a flexibilitzar les restriccions a finals de setembre.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha explicat que la decisió respon al fet que encara quedarien aproximadament 200 senglars dins de la zona infectada i que cal continuar reduint-ne la població abans de poder recuperar l’accés habitual al parc. La previsió situa, per tant, qualsevol possible reobertura ja cap a finals de 2026.
La mesura és comprensible des del punt de vista de la sanitat animal i de la necessitat d’evitar l’expansió del virus. Però després de mesos de restriccions també obliga a tornar a mirar una altra realitat que sovint queda darrere de les dades epidemiològiques: la de les empreses que depenen econòmicament de l’activitat de Collserola.
De la previsió de reobertura a tres mesos més de restriccions
Quan a finals d’agost la FIHRT analitzava les conseqüències econòmiques de la pesta porcina africana, la possibilitat d’una flexibilització de les restriccions durant la tardor obria, com a mínim, una expectativa de recuperació per a restaurants, hípiques, empreses d’activitats de natura i altres negocis vinculats als visitants del parc.
Aquella perspectiva ha canviat.
El Govern confirma ara que Collserola continuarà tancada, com a mínim, durant tres mesos més. Això significa que el parc arribarà a finals d’any després de prop de deu mesos de tancament generalitzat, ja que la prohibició completa d’accés va entrar en vigor el 12 de març, i amb municipis com Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès o Montcada i Reixac suportant restriccions des de molt abans.
Restaurants oberts, però sense una part essencial de la seva clientela
Que els restaurants de Collserola puguin continuar oberts no significa que puguin treballar amb normalitat.
La normativa permet expressament l’accés als establiments de restauració i altres activitats econòmiques situades dins del parc a través dels itineraris autoritzats. Les àrees de lleure i els aparcaments associats continuen tancats, però es pot accedir als espais quan es fa ús d’aquests serveis.
El problema és que una part substancial del model de negoci d’aquests establiments està vinculada precisament a l’activitat que ara no es pot desenvolupar: excursionisme, ciclisme, running, passejades, activitats familiars i ús recreatiu del parc.
A finals d’agost ja recollíem dades que permetien dimensionar aquesta situació.
Restaurants com Can Jané i Can Borrell havien denunciat caigudes de facturació d’entre el 30% i el 50%, mentre que establiments més accessibles per carretera, com Can Coll, situaven la davallada aproximadament entre el 15% i el 20%.
A Can Jané, per exemple, calculaven haver perdut uns 150 esmorzars setmanals, una part important dels quals corresponia tradicionalment a excursionistes i ciclistes que arribaven al restaurant després de fer activitat al parc.
Tres mesos més de restriccions significa, per tant, tres mesos més sense aquesta clientela potencial.
Una crisi econòmica que ja no es pot considerar temporal
Quan una restricció dura dies o unes poques setmanes, les empreses poden intentar absorbir-ne l’impacte.
Quan dura mesos, la situació és diferent.
Des del 28 de novembre de 2025, data en què es van confirmar els primers casos de PPA a Cerdanyola del Vallès, les empreses de l’entorn han anat acumulant afectacions: cancel·lacions d’activitats, reducció de visitants, pèrdua de reserves, desaparició de part de la clientela excursionista i esportiva i dificultats per mantenir estructures empresarials concebudes per a un parc amb milions de visitants anuals.
A finals d’agost, des de la FIHRT ja plantejàvem una pregunta que continua plenament vigent: sabem cada setmana quants senglars s’han analitzat, quants han donat positiu i quants se n’han capturat, però sabem quantes empreses estan afectades i quant han perdut?
No existeix encara amb la mateixa transparència una comptabilització pública de restaurants afectats, hípiques, empreses de lleure i turisme actiu, activitats d’educació ambiental, llocs de treball afectats o facturació acumulada perduda.
I ara sabem que aquesta situació continuarà almenys tres mesos més.
Els ajuts arribaran després?
El Govern ha començat a reconèixer aquesta dimensió econòmica.
A principis de setembre es van anunciar mesures dirigides a activitats de restauració, oci, esport i comerç afectades per les restriccions, incloent finançament bonificat i futurs ajuts directes.
Però hi ha un element temporal que resulta especialment important: la convocatòria dels ajuts a fons perdut no està prevista fins al febrer de 2027, i encara s’han de concretar aspectes com la dotació definitiva, els imports màxims o l’univers exacte de beneficiaris.
Això genera una situació difícil d’explicar a moltes empreses.
Les restriccions continuen avui. Les pèrdues es produeixen avui. Els costos laborals, energètics, financers i fiscals s’han de pagar avui.
Però una part important de les compensacions pot arribar quan els establiments hagin suportat ja més d’un any de crisi.
Protegir la sanitat animal també implica protegir el teixit empresarial afectat
Des de la FIHRT hem defensat des de l’inici que la contenció de la pesta porcina africana és imprescindible. L’impacte que una extensió del virus al sector porcí tindria sobre una de les principals indústries agroalimentàries de Catalunya justifica mesures extraordinàries.
Però precisament perquè estem davant d’una actuació d’interès general, el cost d’aquesta protecció no pot recaure de manera desproporcionada sobre un grup reduït d’empreses situades dins o a l’entorn de Collserola.
Restaurants, hípiques, empreses de lleure o activitats vinculades al medi natural no són responsables del brot. Tanmateix, en molts casos són qui n’està assumint directament les conseqüències econòmiques.
I ara sabem que les hauran de continuar assumint almenys tres mesos més.
Per això, si la pròrroga de les restriccions és necessària des del punt de vista sanitari, també hauria d’anar acompanyada d’una resposta econòmica proporcional a la durada i a la intensitat de l’afectació.
Després de gairebé un any de PPA, potser ja no és suficient parlar de línies de finançament.
Cal saber quantes empreses estan afectades, quant han perdut i com es compensarà una part d’aquest cost.
Perquè protegir Collserola i protegir el sector porcí és un objectiu de país. Però mantenir viu el teixit empresarial que forma part de Collserola també ho hauria de ser.