Actualitat

La implantació del recàrrec municipal s'ha aprovat sense cap consulta prèvia al Gremi d'Hostaleria de Viladecans.

El Ple de l'Ajuntament de Viladecans ha aprovat la implantació del recàrrec municipal sobre l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), fixant-lo en 4 euros per persona i nit, el màxim que permet la normativa catalana per als municipis que decideixen aplicar-lo. La gestió i recaptació del nou recàrrec correspondrà a l'Agència Tributària de Catalunya.

La proposta va tirar endavant amb els vots favorables de l'equip de govern (PSC i Viladecans En Comú Podem) i d'ERC, mentre que PP i Vox hi van votar en contra.

L'acord s'emmarca en la reforma de la normativa catalana sobre l'impost turístic, que permet als ajuntaments establir un recàrrec propi mitjançant ordenança municipal. En el cas de Viladecans, l'Ajuntament ha optat per aplicar directament el màxim import autoritzat.

Una realitat turística molt diferent de la de Barcelona

La decisió obre un debat que va més enllà de la recaptació. Viladecans no és una destinació turística convencional ni presenta el mateix perfil de visitants que Barcelona o altres municipis eminentment vacacionals.

La major part de la seva oferta hotelera es concentra al voltant de l'aeroport del Prat, les principals vies de comunicació i les zones d'activitat econòmica. Entre els establiments més representatius hi trobem el B&B Hotel Barcelona Viladecans, els ibis Barcelona Aeropuerto i ibis Budget Barcelona Aeropuerto, el Four Points by Sheraton Barcelona Airport o l'Hotel Miramar Viladecans.

Aquest perfil fa pensar que una part molt significativa de les pernoctacions corresponen a:

• professionals desplaçats per motius laborals;
• treballadors vinculats a l'activitat aeroportuària i logística;
• assistents a reunions i congressos;
• tripulacions i passatgers en trànsit.

En conseqüència, és legítim preguntar-se si aquest nou recàrrec grava realment el turisme o si, en bona part, acaba encarint els desplaçaments professionals i l'activitat econòmica vinculada al municipi.

El càmping: el gran afectat pel nou recàrrec

Però si hi ha un establiment on l'impacte pot ser especialment visible és el Camping 3 Estrellas, un dels grans càmpings de l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'establiment disposa d'unes 1.200 places entre parcel·les, bungalows i allotjaments, i està clarament orientat al turisme familiar, tant català com internacional. La seva proximitat a la platja, Barcelona i l'aeroport el converteixen en un dels principals punts d'entrada del turisme de càmping al Baix Llobregat.

En aquest cas, el perfil dels visitants és radicalment diferent del dels hotels.

Són famílies que acostumen a fer estades de diversos dies o setmanes i que, precisament per la naturalesa del càmping, viatgen amb diversos membres de la unitat familiar.

Un impacte econòmic que deixa de ser simbòlic

La taxa turística es paga per persona i per nit, no per allotjament.

Això fa que l'efecte sobre una família sigui molt superior al que sovint es percep en el debat públic.

Per exemple, una família de quatre persones que passi una setmana de vacances haurà d'assumir:

• 4 persones × 7 nits × 4 € = 112 euros només pel recàrrec municipal.

A aquesta quantitat cal afegir-hi l'impost turístic de la Generalitat, de manera que la factura fiscal total pot superar àmpliament els 130 euros abans fins i tot de començar les vacances.

Per a moltes famílies aquest import deixa de ser anecdòtic i es converteix en un factor que pot influir en la tria de la destinació, especialment en un context en què competeixen amb altres municipis del litoral català o amb destinacions de la resta de l'Estat i del Mediterrani amb una menor pressió fiscal.

Què fan els municipis veïns?

La decisió de Viladecans també destaca perquè, de moment, no és la tendència majoritària a l'entorn metropolità.

Fins ara:

• Viladecans ha aprovat el recàrrec municipal de 4 euros, el màxim legal.
• Barcelona ja aplica també el recàrrec màxim.
• Gavà, Castelldefels i el Prat de Llobregat no han aprovat, a hores d'ara, aquest nou recàrrec municipal.

Aquest fet pot generar diferències competitives entre municipis molt propers i amb una oferta d'allotjament similar, especialment en un mercat on els clients comparen cada vegada més el cost final de l'estada.

Una decisió que mereix una reflexió més profunda

L'objectiu dels recàrrecs municipals és dotar els ajuntaments de nous recursos per gestionar els impactes derivats de l'activitat turística. Ara bé, la seva aplicació uniforme planteja dubtes quan s'aplica a municipis amb realitats molt diferents.

En el cas de Viladecans, la major part dels hotels tenen una clientela eminentment professional, vinculada a l'aeroport, als centres logístics o a l'activitat empresarial. En paral·lel, el principal establiment de càmping està orientat al turisme familiar, que és precisament el segment més sensible als increments acumulats del cost de les vacances.

La pregunta és inevitable: té sentit aplicar el mateix recàrrec màxim en un municipi on bona part dels clients dels hotels no són turistes d'oci i on les famílies que escullen el càmping poden acabar pagant més de 130 euros només en impostos sobre l'allotjament?

La fiscalitat turística hauria de contribuir a fer sostenibles les destinacions, però també hauria de preservar-ne la competitivitat. Quan municipis veïns amb característiques similars opten per no aplicar el recàrrec, el risc és que les decisions fiscals acabin condicionant la demanda i penalitzant determinats models d'allotjament, especialment el turisme familiar i els establiments que viuen de les estades llargues. Aquest és un debat que, probablement, anirà guanyant protagonisme a mesura que més municipis hagin de decidir si segueixen el camí iniciat per Viladecans o opten per una política fiscal més moderada.