Actualitat

• 02 Setembre 2026

Després de gairebé 40 setmanes de restriccions, el Govern reconeix finalment l’impacte de la pesta porcina africana sobre activitats de restauració, oci, esport i comerç. Arriben ajuts directes i finançament bonificat, però la convocatòria dels ajuts a fons perdut no es preveu fins al febrer de 2027 i encara se’n desconeixen aspectes essencials com la dotació, els imports màxims o l’abast exacte dels beneficiaris.

Fa només uns dies advertíem que darrere de les actualitzacions epidemiològiques setmanals sobre la pesta porcina africana hi havia una altra realitat que no podia continuar quedant en segon pla: la de les empreses, autònoms i activitats econòmiques que des de finals de novembre de 2025 suporten les conseqüències d’unes restriccions que, tot i respondre a una emergència sanitària, han tingut un cost econòmic molt important.

La PPA es va confirmar oficialment a Catalunya el 28 de novembre de 2025, després de detectar-se dos senglars positius a Cerdanyola del Vallès. Des d’aleshores han passat ja gairebé 40 setmanes de restriccions, limitacions d’accés al medi natural, anul·lacions d’activitats i canvis en els fluxos de visitants i clients.

Ara, el Govern sembla començar a abordar una de les qüestions que quedaven pendents.

El Consell Executiu va aprovar l’1 de setembre un nou paquet de mesures econòmiques i financeres, impulsat conjuntament pels departaments d’Agricultura, Empresa i Economia i per l’Institut Català de Finances, destinat a les empreses i activitats afectades per les restriccions derivades de la PPA.

I hi ha un element que considerem especialment significatiu: el mateix Govern reconeix que les restriccions d’accés al medi natural han tingut conseqüències econòmiques sobre sectors com l’esport, l’oci, la restauració i el comerç local.

És precisament allò que venim advertint des de fa mesos.

Tres línies de mesures

El paquet anunciat diferencia tres grans àmbits d’actuació.

En primer lloc, es crearà una línia d’ajuts a fons perdut per a empreses ubicades en zones subjectes a restriccions d’accés al medi natural, en municipis considerats d’alt risc.

Segons la informació facilitada fins ara, les empreses hauran d’acreditar una reducció de la facturació superior al 30% durant l’any 2026 respecte del 2025.

Però hi ha una dada especialment rellevant: la previsió és que la convocatòria no es publiqui fins al febrer de 2027.

En segon lloc, l’ICF posarà en marxa una línia de préstecs amb tipus d’interès bonificat per cobrir necessitats de liquiditat de les empreses afectades per les restriccions.

Finalment, s’estableixen mesures específiques per als escorxadors afectats per les restriccions dels mercats internacionals i per a determinades explotacions porcines, inclosa l’ampliació de la línia ICF Agroliquiditat.

Una bona notícia que necessita moltes explicacions

Que el Govern reconegui finalment l’impacte econòmic sobre activitats que no formen part del sector porcí és positiu.

Que s’anunciïn ajuts directes també ho és.

Però encara és massa aviat per afirmar que estem davant d’un veritable pla de compensació per als negocis afectats.

Perquè de moment desconeixem bona part de la lletra petita.

No s’ha concretat públicament quina dotació pressupostària tindrà aquesta línia d’ajuts directes, ni quin serà l’import màxim que podrà percebre cada empresa, ni quin percentatge de les pèrdues podrà compensar.

Tampoc sabem encara amb quina precisió es delimitarà territorialment la condició de beneficiari.

I aquesta qüestió és fonamental.

Les conseqüències econòmiques de les restriccions no s’aturen necessàriament en una línia dibuixada sobre un mapa. Hi ha restaurants, allotjaments, empreses d’activitats de natura, hípiques, empreses esportives, serveis turístics i altres negocis que poden haver perdut una part substancial de la seva activitat perquè el seu negoci depèn directament de l’accés al medi natural, encara que físicament el seu establiment no estigui situat dins del punt més restrictiu del perímetre.

Per això serà necessari veure exactament què entenen les bases per empresa afectada.

El llindar del 30% també mereix una reflexió

Un altre element que caldrà analitzar és l’exigència d’acreditar una disminució de facturació superior al 30% en el conjunt de 2026 respecte de 2025.

Pot semblar un criteri objectiu, però pot generar situacions injustes.

Una empresa pot haver perdut el 50%, el 60% o el 80% de la facturació durant els mesos en què les restriccions han afectat directament la seva temporada, i haver recuperat parcialment activitat posteriorment.

¿Ha de quedar fora d’una compensació perquè el còmput anual acabi situant la davallada en un 28% o un 29%?

Aquesta és una de les qüestions que les bases reguladores hauran de resoldre amb sensibilitat empresarial i coneixement del territori.

Perquè una pèrdua del 25% o del 29% de la facturació pot comprometre perfectament la viabilitat d’una petita empresa.

I un préstec continua sent un préstec

També convé no confondre instruments.

Facilitar liquiditat a través de l’Institut Català de Finances pot ser útil per a moltes empreses. Uns interessos bonificats i unes bones condicions de carència poden ajudar a superar tensions de tresoreria.

Però un préstec no és una compensació: És deute. I s’ha de tornar.

De fet, en les línies ordinàries de l’ICF l’accés al finançament està subjecte a l’anàlisi de solvència de l’empresa i les garanties poden determinar-se en funció de cada operació.

Per això caldrà conèixer les condicions específiques de la nova línia abans de valorar-la.

Una empresa que ha perdut ingressos durant mesos perquè una decisió administrativa vinculada a una emergència sanitària li ha impedit desenvolupar amb normalitat la seva activitat no pot trobar com a única resposta que s’endeuti per pagar les factures que les mateixes restriccions li han impedit generar ingressos per afrontar.

Si no es dissenya bé, allò que es presenta com una ajuda pot acabar convertint-se simplement en una altra càrrega sobre les espatlles d’empresaris i empresàries que ja han suportat molts mesos de pèrdues.

I fins al febrer de 2027?

Hi ha, encara, una altra qüestió difícil d’explicar.

Els primers casos de PPA es van confirmar el novembre de 2025.

Les restriccions han condicionat l’activitat econòmica durant bona part de 2026.

I la convocatòria dels ajuts directes està prevista per al febrer de 2027.

Per a l’Administració poden ser terminis administratius.

Per a una empresa són nòmines, lloguers, quotes d’autònoms, assegurances, proveïdors, impostos i préstecs que s’han de pagar cada mes.

Les empreses no poden posar la tresoreria en pausa fins que arribi una convocatòria pública.

Ara toca llegir la lletra petita

Per això, des del sector considerem positiu que el Govern hagi començat finalment a donar resposta a aquesta realitat, però esperarem a conèixer les bases reguladores abans de valorar definitivament el paquet.

Caldrà saber:

• quina dotació econòmica tindran els ajuts directes;
• quin serà l’import màxim per empresa;
• quines activitats econòmiques podran acollir-s’hi;
• quins municipis i zones quedaran inclosos;
• com s’acreditarà la relació entre les restriccions i la pèrdua de facturació;
• si el llindar del 30% serà flexible davant situacions especialment justificades;
• quin període exacte es considerarà subvencionable;
• i quines seran les condicions reals del finançament que oferirà l’ICF.

I sobretot caldrà assegurar que cap activitat econòmica directament perjudicada per les restriccions quedi fora simplement per una qüestió de CNAE, de localització administrativa o per no superar per unes dècimes un determinat percentatge de disminució anual de facturació.

Des del primer moment hem defensat la necessitat de protegir la sanitat animal, controlar el brot i evitar-ne l’expansió.

Això no està en discussió.

Però també hem defensat una altra cosa igualment elemental: el cost econòmic d’una emergència que s’afronta en benefici del conjunt del país no pot recaure exclusivament sobre unes quantes empreses i professionals als quals ha tocat quedar dins del perímetre afectat.

Després de gairebé quaranta setmanes, el Govern sembla haver-ho començat a reconèixer.

Ara falta saber si els instruments que finalment posarà sobre la taula serviran realment per compensar els afectats o si, especialment en el cas del finançament, acabaran sent una pedra més al coll d’uns empresaris i empresàries que ja fa massa mesos que aguanten les conseqüències econòmiques de la PPA.