La verema 2026 s'avança i torna a posar el vi i el territori al centre de l'activitat econòmica
Totes les denominacions d’origen catalanes ja han iniciat la collita. Catalunya supera els 126 milions de quilos de raïm entrats als cellers i confirma una verema especialment primerenca, un moment que als territoris vitivinícoles connecta pagesia, cellers, restauració, gastronomia i turisme.
La verema ja torna a formar part del paisatge quotidià dels territoris vitivinícoles catalans. Tractors, remolcs, veremadors i cellers en plena activitat anuncien una campanya 2026 que ha començat abans i que, a data de 24 d’agost, ja havia registrat 126,8 milions de quilos de raïm entrats als cellers de Catalunya.
Són gairebé 50 milions de quilos més que en la mateixa data de 2025, quan se n’havien registrat 77,7 milions. En termes percentuals, representa un 63% més d’entrada acumulada.
La dada és significativa, però cal interpretar-la correctament: no significa que la collita final hagi de ser un 63% superior a la de l’any passat. El que mostra, sobretot, és fins a quin punt s’ha avançat el calendari de la verema.
Una collita que ha començat abans
Les primeres entrades es van registrar el 21 de juliol amb raïm chardonnay a la DO Penedès. Des d’aleshores s’han anat incorporant progressivament les diferents varietats i, actualment, totes les denominacions d’origen catalanes ja es troben en campanya.
L’avançament és especialment visible en el macabeu i el xarel·lo.
Del macabeu ja s’han registrat 53,6 milions de quilos, davant dels 32,5 milions que havien entrat als cellers en aquestes mateixes dates de 2025: un augment del 65%.
En xarel·lo, el canvi és encara més acusat: 30,6 milions de quilos davant dels 11,8 milions de l’any passat, un 160% més.
També han entrat 16,6 milions de quilos de chardonnay, 4,94 milions de pinot noir, 4,8 milions de garnatxa blanca i 2,1 milions d’ull de llebre.
Cada territori viu la seva pròpia verema
Malgrat que la campanya ja ha començat arreu, la verema no avança al mateix ritme a tot Catalunya.
El Penedès torna a situar-se entre les zones més primerenques i la DO Penedès i la DO Cava acumulen conjuntament més de 102 milions de quilos declarats.
La DO Catalunya suma 12,4 milions de quilos i la Terra Alta s’apropa als 750.000 quilos, mentre que territoris tradicionalment més tardans, com el Priorat o el Pla de Bages, tot just es troben en les primeres fases de la collita.
Precisament aquesta diversitat és una de les fortaleses vitivinícoles de Catalunya. Altitud, orientació, sòls, microclimes i varietats configuren calendaris diferents i permeten parlar no d’una sola verema catalana, sinó de moltes veremes vinculades a territoris amb identitat pròpia.
La vinya arriba en bon estat sanitari
L’estat fitosanitari és, en termes generals, bo.
La principal incidència d’aquesta campanya ha estat l’oïdi, que ha obligat els viticultors a realitzar un seguiment especialment acurat. El mosquit verd no ha comportat afectacions generalitzades, malgrat alguns episodis puntuals a les zones més primerenques del Baix Penedès i el Garraf.
Tampoc s’han detectat, fins ara, danys generalitzats significatius provocats pel corc del raïm.
Quan la verema activa tot un territori
Als territoris vitivinícoles, parlar de verema no és parlar únicament de quilos de raïm.
La collita activa viticultors, cooperatives, cellers, transport, restauració, allotjaments, comerç i activitats turístiques, i converteix durant unes setmanes la cultura del vi en un element especialment visible del paisatge i de la vida local.
És també un moment especialment interessant perquè la restauració reforci el seu paper com a prescriptora del territori.
Incorporar vins locals a la carta, explicar-ne la procedència, treballar maridatges amb productes de proximitat, crear menús de verema o establir col·laboracions entre restaurants, cellers i productors permet que una part més gran del valor generat pel sector vitivinícola es quedi al territori i arribi també a altres activitats econòmiques.
I és aquí on gastronomia i enoturisme poden jugar un paper especialment rellevant: la vinya deixa de ser únicament un paisatge que el visitant observa i passa a convertir-se en una història que pot conèixer, tastar i experimentar.
Un calendari vitivinícola que està canviant
La campanya 2026 torna a evidenciar, a més, que les dates tradicionals de verema són cada vegada menys rígides.
L’acceleració de la maduració obliga viticultors i cellers a seguir molt de prop l’evolució de cada parcel·la i adaptar les decisions de collita a unes condicions que poden variar notablement d’un any a l’altre.
Aquest canvi també té implicacions per als territoris que han construït activitats turístiques i gastronòmiques al voltant de la verema: si canvia el calendari agrícola, progressivament també s’haurà d’adaptar el calendari de les experiències vinculades a la collita.
Encara queden, però, setmanes importants de campanya i varietats de maduració mitjana i tardana per collir. Per això és prematur anticipar quin serà el volum final de la verema 2026.
El que les dades ja permeten afirmar és que la verema torna a arribar abans i que, als territoris vitivinícoles, aquest moment continua sent molt més que una collita: és paisatge, economia, gastronomia, cultura i identitat.
Les xifres de la verema a 24 d’agost
- 126,8 milions de kg de raïm entrats als cellers catalans.
- +63% respecte de la mateixa data de 2025.
- Macabeu: 53,6 milions de kg (+65%).
- Xarel·lo: 30,6 milions de kg (+160%).
- Chardonnay: 16,6 milions de kg.
- Pinot noir: 4,94 milions de kg.
- Garnatxa blanca: 4,8 milions de kg.
- Ull de llebre: 2,1 milions de kg.
Font: Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC) i Sistema de Seguiment de la Verema (SSV), Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.