El projecte Life Stonewallsforlife demostra que la restauració de murs de pedra seca reforça la resiliència davant el canvi climàtic
La Diputació de Barcelona ha presentat dues guies de pedra seca que mostren com aquests murs afavoreixen l’increment de la humitat del sòl i la retenció d’aigua, la prevenció d’incendis, i la preservació de la biodiversitat i del patrimoni.
Les guies, elaborades a partir d’estudis realitzats al Parc del Garraf, també proposen una sèrie d’accions dirigides als ens locals per promoure la preservació d’aquestes construccions.
Aquest dimecres, 26 de novembre, s’han presentat a l’Escola de Natura de Can Grau (Olivella) els resultats i conclusions del Life Stonewallsforlife, un projecte finançat en el marc del programa europeu LIFE Adaptació al canvi climàtic que té l’objectiu de demostrar com una tecnologia tradicional – els murs de pedra seca – es pot utilitzar de manera eficaç per millorar la resistència del territori davant els efectes del canvi climàtic.
El projecte s’ha desplegat entre el 2019 i el 2025 i ha permès restaurar murs de pedra seca abandonats en diferents punts del Parc del Garraf. Aquestes actuacions s’emmarquen en la línia de treball desenvolupada també en el marc del Life Stonewallsforlife al Parc Nacional de Cinque Terre (Itàlia), un altre territori mediterrani especialment vulnerable.
La tècnica constructiva de la pedra seca, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2018, forma part essencial del paisatge mediterrani i permet bastir una gran diversitat d’estructures, des de marges, aljubs i abeuradors per al bestiar, fins a elements d’obra moderna que s’integren al paisatge mediterrani.
Durant l’acte, el diputat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda, Xesco Gomar, ha destacat que “projectes com aquest demostren la importància de tornar a usos antics com és el de la pedra seca per millorar la resiliència del territori i dels nostres ecosistemes davant d’una situació com la que afrontem de canvi climàtic estructural”. Gomar ha afegit que “la pedra seca té múltiples usos a la zona del Garraf, tant en l’àmbit agrícola, ramader, de patrimoni cultural o de prevenció d’incendis”.
De la seva banda, el director del Parc del Garraf, José Luis Herrera, ha explicat que “amb aquests estudis hem corroborat que la pedra seca ens ajuda a adaptar-nos al canvi climàtic perquè, entre altres qüestions, reté terra i aigua, i això afavoreix que hi habiti una fauna i una flora que també pateixen els efectes del canvi climàtic”. Herrera ha posat en valor “el gran teixit social que ha participat en aquest projecte, amb tots els voluntaris, entitats, institucions i empreses que hi han col·laborat durant aquests anys i que ja són aliances per a projectes actuals i futurs a la zona”.
Mitjançant la instal·lació de sensors, la recollida de dades i l’anàlisi dels resultats, el projecte ha permès observar com la reparació i manteniment d’aquests murs contribueix a protegir el territori i els seus habitants davant fenòmens climàtics extrems.
S’ha constatat que l’ús de la pedra, un recurs abundant i durador, permet construir i restaurar sense generar residus, fet que en reforça la sostenibilitat. També s’ha comprovat que la presència de marges redueix significativament els cabals superficials d’aigua i en potencia la infiltració al sòl, cosa que disminueix l’erosió i els impactes dels episodis de pluja intensa.
A més, els murs faciliten el manteniment de camps agrícoles en zones on aquesta activitat no seria possible sense aquestes estructures, i aquest mosaic agroforestal esdevé clau per a la prevenció i defensa davant els incendis forestals. Paral·lelament, la reducció de l’aigua que circula en superfície i l’augment de la retenció al sòl contribueixen a mantenir-ne la humitat i els nutrients. En aquest sentit, es va observar com en els terrenys situats darrere de marges de pedra seca es va retenir el doble d’aigua que en els terrenys situats en un talús.
Per últim, l’increment d’elements de pedra seca afavoreix la biodiversitat i proporciona refugi per a la fauna, especialment en situacions d’incendi. Tot plegat confirma que aquesta tècnica tradicional genera beneficis físics, edàfics, hídrics i biològics que reforcen la resiliència del territori.
La trobada també ha comptat amb la participació de l’alcaldessa d’Olivella, Marta Verdejo, Carles Lluch, representant de l’Associació Pedra Seca del Garraf, Víctor Mata, del Centre d’Estudis Beguetans, i Jordi Roig, director tècnic de Naturalea, que han presentat les guies i estudis duts a terme.
Dues guies que aporten eines i coneixement per preservar la pedra seca al Garraf
Durant l’acte s’han presentat dues guies sobre pedra seca elaborades per l’Associació Pedra Seca del Garraf, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, que recullen els resultats i conclusions del projecte: la Guia per la resiliència local mitjançant l'ús dels murs de pedra seca. Acció C4 i la Guia de bones pràctiques del patrimoni de pedra seca i arquitectura tradicional del Garraf. Estratègies d'adaptació al canvi climàtic en l'àmbit agrícola, ramader i hídric.
La primera guia exposa per què els elements de pedra seca són rellevants davant el canvi climàtic i aborda els seus efectes sobre l’aigua, el sòl i la biodiversitat. També proposa accions dirigides als ens locals per promoure la preservació de la pedra seca i donar suport a la redacció o actualització dels Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC).
La segona guia fa un inventari de diverses construccions de pedra seca del massís del Garraf i actua com a manual de referència per a totes les persones interessades en la seva restauració i posada en valor. Inclou una diagnosi del territori, exemples d’usos actuals, finques en desús i amenaces ambientals, així com consells pràctics per identificar, recuperar i mantenir elements relacionats amb l’aigua, el pasturatge i l’agricultura. També detalla el marc normatiu i els instruments legals per garantir la conservació d’aquest patrimoni des de l’àmbit urbanístic, territorial i cultural.