La llei contra el malbaratament alimentari marca un nou full de ruta per a bars i restaurants a partir del 3 d'abril.
La Llei 1/2025 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari serà plenament aplicable a partir del 3 d’abril de 2026, després d’un període transitori d’un any. Aquesta normativa afecta tota la cadena alimentària i té una incidència directa en el sector de la restauració.
L’objectiu principal de la llei és reduir el malbaratament d’aliments i fomentar un model de producció i consum més sostenible. Entre les metes fixades, destaca la voluntat de reduir fins a un 50% el malbaratament alimentari abans de l’any 2030.
La norma estableix, entre d’altres obligacions, que tots els agents de la cadena alimentària tenen l'obligació de disposar d'un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament, que implica fer un diagnòstic dels seus processos productius, identifiquin on es produeixen les pèrdues d'aliments, fixin mesures per a minimitzar-los i es destinin a altres usos, per als quals es fixa una jerarquia de prioritats.
No estaran obligats a disposar d’aquest pla les activitats de transformació, el comerç minorista, la distribució alimentària, els establiments d’hostaleria o restauració de superfície inferiors a 1.300 m2 que no disposin de venda al públic o de superfície útil d’exposició i venda al públic inferior o igual a 1.300 m2 en cas d’establiments amb venda al públic. En qualsevol cas, quedaran obligats aquells establiments que operin sota un mateix número d’identificació fiscal i superin els límits indicats en el seu conjunt.
Els preceptes continguts a la nova norma no són nous a Catalunya, doncs la Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, ja els contemplava.
És novetat en aquesta norma estatal la incorporació, en la jerarquia de prioritats, de les actuacions contemplades a la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en relació a la reducció dels residus alimentaris.
Ambdues normes, estatal i catalana, consideren l’Administració com agent de la cadena alimentària. Això respon a una clara voluntat dels legisladors de que l’administració sigui part important i necessària en l’elaboració i difusió de bones pràctiques per a reduir les pèrdues i el malbaratament d'aliments en la cadena alimentària o de campanyes d’informació adreçades a consumidors i empreses del sector, així com en el foment de la col·laboració entre agents i bancs d’aliments i altres entitats d’iniciativa social. Aquestes i altres accions atribuïdes a les administracions es consideren per ambdues normes com a obligatòries.
L’Administració local, en el marc de les seves competències en matèria de salut pública, relatives a la gestió del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris en les activitats del comerç minorista, haurà de donar compliment a les obligacions previstes a la norma i ser agent actiu en la promoció del foment del consum responsable d’aliments i la prevenció i reducció de pèrdues i malbaratament alimentari mitjançant accions adreçades tant a persones consumidores com a agents de la cadena alimentària en el sector minorista.