Les pernoctacions en allotjaments turístics extrahotelers a Catalunya marquen un impuls clar al setembre de 2025
Amb un augment global del 4,1% a Espanya, Catalunya lidera el creixement en càmpings i consolida la seva posició en el turisme extrahotelero.
Les dades provisionals de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) de l’“Encuesta de ocupación en alojamientos turísticos extrahoteleros. Septiembre 2025” —que engloba apartaments, càmpings, allotjaments de turisme rural i albergs— apunten a un reforç de la demanda en el segment extrahotelero a Espanya, amb un augment del 4,1 % de les pernoctacions respecte al mateix mes de 2024.
En aquest context global, Catalunya destaca especialment en el segment dels càmpings, i aquest element mereix una atenció particular per al sector turístic i d’allotjament de la regió.
Catalunya com a referent en càmpings
Segons l’informe, els càmpings van registrar a Espanya un augment del 4,9 % de les pernoctacions al setembre. En aquest segment concret, Catalunya va assolir més de 2,5 milions de pernoctacions, amb un increment anual del 11,8 %. Aquesta dada situa Catalunya com el destí preferit en càmpings dins del mercat nacional, una dada rellevant per als operadors del sector d’hostaleria, turisme i allotjament de la comunitat.
Per zones turístiques dins Catalunya, la Costa Brava va concentrar més d’1,1 milions de pernoctacions, situant-se com a principal zona de preferència en aquest tipus d’allotjament.
Aprofitament territorial i reptes per al sector
Aquest comportament favorable reflecteix diversos factors que la indústria turístic-extrahotelera de Catalunya podria aprofitar:
-
La fortalesa de l’oferta en càmpings, que comença a captar més viatgers de residència i genera volum important de pernoctacions.
-
La necessitat d’optimitzar l’ocupació fora de temporada alta, ja que malgrat l’augment anual, la taxa d’ocupació mitjana en càmpings va ser del 44,1% de les parcel·les ofertes durant setembre, segons l’estadística estatal.
-
La possibilitat de canalitzar part de l’impuls cap al turisme rural i altres formes d’allotjament extrahotelers, on Catalunya pot tenir marge de creixement, ja que l’informe general indica que aquests segments van presentar increments molt petits o fins i tot retrocessos (ex. turisme rural +0,5% a Espanya; albergs –11,2%).
Perspectives per a hotels i altres allotjaments complementaris
Encara que l’informe no detalla per comunitats autònomes els apartaments i el turisme rural de manera exhaustiva per a Catalunya (o almenys no en la nota de premsa resumida), el fet que Catalunya sobresurti en el càmping evidencia que hi ha una capacitat de l’oferta extrahotelera de generar creixement. Això suposa una oportunitat per a:
-
Promoure col·laboracions entre allotjaments extrahotelers (càmpings, bungalows, glamping) i el sector de l’hostaleria/restauració per allargar l’estada mitjana i augmentar despesa per viatger.
-
Fomentar la diversificació de l’oferta cap a segments complementaris (families, turisme actiu, naturals, etc.) que podrien beneficiar-se tant dels càmpings com dels allotjaments en zones amb atractius naturals.
-
Analitzar el cas dels apartaments turístics, on Espanya va registrar un augment del 5,8% global (residents +1,9%, no residents +7,6%) i on Catalunya, segons altres fonts específiques, podria tenir un comportament de mercat més local que internacional.
Conclusions per al sector de Catalunya
Per al conjunt del sector turístic i d’allotjament extrahotelero a Catalunya, l’increment en càmpings és un bon senyal: representa creixement de volum, major activitat i pot ser font de dinamisme en temporada baixa si s’acompanya d’estratègies adequades. Ara bé, per tal de consolidar aquesta tendència, caldrà seguir treballant en:
-
Millorar l’ocupació mitjana (tant en nombre de pernoctacions com en estada mitjana),
-
Diversificar la clientela (major quota de viatgers no residents),
-
Enfortir la competitivitat dels diferents allotjaments (extrahotelers i hotelers) per fer de Catalunya una destinació tot l’any, i
-
Posicionar-se clarament en segments emergents com el turisme actiu, el naturista o de salut, tots ells afins al model extrahotelero.
Amb aquestes dades de l’INE com a punt de partida, l’associació empresarial, els allotjaments i les administracions públiques de Catalunya tenen una base sòlida per definir polítiques i accions de reforç del sector extrahotelero en la regió.
