Actualitat

• 31 Decembre 2025

El sector turístic i de la restauració el 2025: territori, regulació i lideratge sectorial

L’any 2025 ha representat un exercici de consolidació per al sector turístic i de la restauració, marcat per una evolució cap a un model més sostenible, territorialment equilibrat i orientat a la qualitat. Després d’un període d’expansió molt intens posterior a la pandèmia, el sector ha entrat en una fase de creixement més moderat però més sòlid, amb una aposta clara per la professionalització, la desestacionalització i l’arrelament al territori.

A Catalunya, i especialment a les vegueries de Barcelona, Catalunya Central, Penedès i Terres de l’Ebre, aquest procés s’ha viscut amb una intensitat singular. Es tracta de territoris amb una gran diversitat d’oferta turística i gastronòmica, que han sabut combinar atractius urbans, patrimoni, paisatge, producte agroalimentari i restauració de proximitat. En aquest context, la FIHRT ha exercit un paper determinant com a veu representativa del sector, tant en la defensa dels interessos empresarials com en la construcció d’un relat compartit de futur.

La força de la FIHRT: territori, representativitat i arrelament sectorial

La FIHRT es fonamenta en un teixit associatiu ampli, divers i profundament arrelat al territori, que constitueix el principal actiu de la Federació. Actualment, la FIHRT integra trenta-quatre (34) gremis, associacions i col·lectius, que representen més de 5.500 empreses, pimes, micropimes i professionals autònoms del sector de l’hostaleria, la restauració, el turisme i activitats vinculades.

Aquesta xarxa associativa cobreix de manera efectiva les vegueries de Barcelona, Catalunya Central, Penedès i Terres de l’Ebre, amb presència tant en grans nuclis urbans com en comarques interiors, municipis mitjans, zones rurals, entorns fluvials i àmbits costaners. Aquesta capil·laritat territorial permet a la FIHRT tenir un coneixement directe i real de les necessitats del sector, lluny de visions homogènies o excessivament centralitzades.

Els gremis i associacions membres representen una pluralitat de realitats sectorials: hoteleria, restauració comercial, col·lectius gastronòmics, restauradors de municipi, associacions comarcals, comerç vinculat a l’activitat turística, enoturisme, cuina professional, activitats nàutiques i de natura, així com escoles i entitats formatives especialitzades. Aquesta diversitat reforça la capacitat de la FIHRT per articular posicions transversals, equilibrades i sòlides davant els reptes normatius, econòmics i socials del sector.

 

 

Territorialitat com a valor estratègic

La distribució territorial dels 34 gremis i associacions garanteix que la veu del sector no es construeixi únicament des de les àrees de major pressió turística, sinó també des de territoris on el turisme és un factor de desenvolupament local, cohesió social i manteniment de l’activitat econòmica. Aquesta mirada territorial ha estat clau en posicionaments de la FIHRT sobre fiscalitat turística, regulació normativa, sostenibilitat i polítiques públiques, defensant que no totes les realitats són iguals i que cal evitar solucions uniformes per a territoris diversos.

Representativitat real i legitimitat institucional

La força de la FIHRT rau en el fet que la seva representativitat no és nominal, sinó efectiva. Els gremis i associacions membres són estructures vives, amb base social, amb interlocució directa amb les empreses i amb una activitat constant al territori. Això dota la Federació d’una legitimitat sòlida davant les administracions i altres agents econòmics, i reforça el seu paper com a interlocutor imprescindible del sector.

Aquesta representativitat s’ha vist reforçada, a més, amb la incorporació d’entitats de Barcelona ciutat, que amplia la mirada metropolitana sense perdre l’equilibri territorial ni la naturalesa assembleària de la FIHRT. El resultat és una federació més completa, capaç de connectar ciutat i territori, grans dinàmiques i realitats locals.

Una Federació construïda des de la base

Els 34 gremis, associacions i col·lectius que integren la FIHRT són molt més que una suma d’entitats: són la base sobre la qual es construeix una acció federativa cohesionada, amb capacitat d’incidència, proposta i lideratge. El seu compromís, juntament amb la tasca dels gerents, presidents i presidentes, ha estat determinant per afrontar un any complex com el 2025 i per consolidar un model de representació útil, arrelat i orientat al futur.

Aquest capital territorial i humà és, sens dubte, una de les principals fortaleses de la FIHRT i el fonament sobre el qual encarar els reptes del proper mandat.

Durant el 2025, aquesta xarxa associativa ha demostrat, un cop més, la seva capacitat de resiliència, compromís i implicació, tant en el dia a dia del sector com en la defensa col·lectiva davant els múltiples reptes normatius, econòmics i socials que han marcat l’any. La proximitat al territori, el coneixement de la realitat local i la capacitat d’escolta han estat claus per construir posicionaments sòlids i compartits.

El paper clau dels gerents, presidents i presidentes

La FIHRT ha volgut posar en valor de manera especial la tasca dels gerents i gerentes, així com dels presidents i presidentes dels gremis, associacions i col·lectius membres. El seu lideratge, sovint exercit des de la proximitat i amb una gran dedicació personal, ha estat fonamental per garantir la cohesió interna, la transmissió d’informació i la participació activa del sector en els debats estratègics.

Els gerents han estat una peça clau en la gestió operativa, en la interlocució tècnica amb les administracions i en l’acompanyament constant a les empreses associades. Alhora, els presidents i presidentes han aportat visió, representativitat i legitimitat institucional, contribuint a reforçar la veu col·lectiva del sector i a fer-la arribar amb claredat als espais de decisió.

 

Millores organitzatives: més participació i governança compartida

Un dels encerts organitzatius del mandat ha estat el trasllat de les reunions de la Junta Directiva als dilluns. Aquesta decisió, adoptada escoltant les necessitats del territori i del sector, ha tingut un impacte clarament positiu en el funcionament intern de la Federació.

El canvi de dia ha facilitat una major participació dels presidents i presidentes, que poden compatibilitzar millor les seves responsabilitats professionals amb l’assistència a les reunions. Com a resultat, les Juntes Directives han esdevingut espais més participatius, representatius i enriquidors, amb una presència més activa del territori i un debat més plural.

Aquest increment de la participació ha reforçat la governança compartida, ha millorat la qualitat de les decisions preses i ha consolidat la FIHRT com un espai de treball col·lectiu, on les diferents realitats territorials i sectorials tenen veu i capacitat d’incidència.

Una Federació construïda des de la base

El 2025 ha confirmat que la fortalesa de la FIHRT rau en la seva estructura descentralitzada i en la implicació directa dels seus membres. La feina conjunta de gremis, associacions, gerents, presidents i presidentes ha permès afrontar amb garanties un any complex, defensar els interessos del sector i avançar en la construcció d’un model turístic i gastronòmic més sostenible, arrelat i coherent amb la realitat del país.

Aquest esperit col·lectiu, basat en la confiança mútua, la participació activa i el compromís amb el territori, és un dels principals valors de la FIHRT i constitueix una base sòlida per encarar els reptes del futur.

L’obertura a Barcelona ciutat: reforçar l’equilibri ciutat-territori

L’any 2025 ha marcat també un pas estratègic rellevant per a la FIHRT amb la incorporació d’associacions de Barcelona ciutat, una decisió meditada i alineada amb la voluntat de reforçar la cohesió del sector en el seu conjunt. L’admissió de l’Associació Barcelona Restauració i d’ACYRE Barcelona, no respon a una voluntat d’expansió territorial competitiva, sinó a la convicció que el que succeeix a la ciutat de Barcelona té un impacte directe i estructural sobre les dinàmiques del sector a les comarques. Aquesta obertura permet a la FIHRT disposar d’un coneixement directe de les tendències, innovacions i reptes que es generen a l’àmbit urbà, per poder anticipar-ne els efectes i posar-los al servei del territori, sempre des del respecte absolut a la sobirania, autonomia i capacitat de decisió de cada entitat membre. D’aquesta manera, la FIHRT reforça el seu paper com a federació assembleària, que suma mirades, connecta realitats diverses i construeix una representació més completa, equilibrada i sòlida del sector de la restauració i l’hoteleria a Catalunya.

La Taula Nacional de Turisme de Catalunya: reconeixement institucional i veu del sector

L’any 2025 ha suposat també un pas qualitatiu en el reconeixement institucional de la FIHRT amb la seva incorporació com a membre de la Taula Nacional de Turisme de Catalunya. Aquest òrgan es consolida com l’espai estratègic de diàleg, coordinació i definició de les polítiques turístiques del país, reunint administracions, agents socials i representants del sector privat.

La presència de la FIHRT en aquest ens és especialment rellevant perquè garanteix que la veu de la restauració i l’hoteleria arrelada al territori estigui present en els espais on es defineixen les línies mestres del model turístic català. La FIHRT hi aporta una mirada basada en la realitat quotidiana de les empreses, en la diversitat territorial i en el pes de les petites i mitjanes empreses, majoritàries dins del sector.

La Taula Nacional de Turisme de Catalunya esdevé, així, un instrument clau per avançar cap a un model turístic més equilibrat, sostenible i compartit, on la governança es construeix des de la corresponsabilitat entre institucions i sector. La inclusió de la FIHRT reforça aquest enfocament i consolida el paper de la Federació com a interlocutor legítim i útil, capaç de traslladar propostes, preocupacions i solucions des del territori fins al màxim nivell de decisió.

Aquest reconeixement institucional no només valida la trajectòria i la feina feta per la FIHRT, sinó que obre noves oportunitats d’incidència i col·laboració, situant la Federació en una posició clau per contribuir activament a la definició del futur del turisme a Catalunya.

Territori, gastronomia i Regió Mundial de la Gastronomia

El reconeixement de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia ha estat un dels fets més rellevants del 2025. Aquesta distinció ha reforçat la projecció internacional de la cuina catalana i ha situat la restauració com a eix estratègic del turisme, de la cultura i de l’economia del país.

La FIHRT ha treballat perquè aquest reconeixement no es limités a una acció promocional, sinó que es traduís en oportunitats reals per als establiments, especialment aquells vinculats al producte de proximitat, a les denominacions d’origen i a les economies locals. Des de les vegueries on la Federació està arrelada, s’ha defensat una visió de la gastronomia com a eina de cohesió territorial, de valorització del sector primari i de diferenciació del model turístic català.

Un any intens en l’àmbit normatiu i regulador

El 2025 ha estat també un any especialment exigent en l’àmbit normatiu. El sector de la restauració i l’hoteleria ha hagut d’afrontar múltiples iniciatives legislatives i administratives amb un impacte directe sobre la seva activitat. En aquest escenari, la FIHRT ha consolidat el seu paper com a actor clau d’interlocució, negociació i defensa, actuant de manera constant davant les diferents administracions.

El Registre de Viatgers

La implantació del Registre de Viatgers a inicis d’any va generar importants dificultats operatives, especialment en petits i mitjans establiments. La FIHRT va canalitzar les incidències del sector, va traslladar-les als òrgans competents i va reclamar criteris d’aplicació clars, sistemes tècnicament viables i terminis realistes, evitant una sobrecàrrega administrativa desproporcionada.

La reducció de la jornada laboral: un impacte evitat

La proposta de reducció de la jornada laboral ha estat un dels debats més transcendents de l’any. La FIHRT va advertir de manera clara que una aplicació rígida hauria tingut conseqüències molt greus per al sector: increment insostenible dels costos laborals, dificultats d’organització dels serveis, reducció d’horaris i risc de tancament per a moltes petites empreses.

La no aprovació de la mesura en els termes inicials ha evitat un impacte molt negatiu sobre la restauració i l’hoteleria, i ha posat de manifest la importància de disposar d’organitzacions sectorials capaces d’explicar amb rigor les especificitats del sector turístic.

Veri*Factu: ajornament sí, però anticipació imprescindible

El desplegament del sistema Veri*Factu ha estat una de les qüestions que ha generat més preocupació al sector durant el 2025. Des de la FIHRT es va reclamar, des del primer moment, un ajornament de la seva aplicació obligatòria, atès l’impacte que podia tenir sobre pimes, micropimes i autònoms del sector de la restauració i l’hoteleria.

L’ajornament fins a l’any vinent respon a aquesta demanda i dona marge per preparar-se, però no pot entendre’s com una pròrroga per ajornar decisions. Al contrari: aquest temps ha de servir perquè els establiments s’informin, revisin els seus sistemes de facturació i planifiquin l’adaptació amb antelació.

Esperar fins a l’últim moment comportaria riscos innecessaris, tant operatius com sancionadors. Des de la FIHRT s’ha fet una crida clara al sector a anticipar-se, aprofitar el període d’adaptació i afrontar la implantació de Veri*Factu amb planificació, criteri i seguretat jurídica.

Propostes legislatives amb fort impacte sobre el sector

Durant el 2025, la FIHRT ha participat activament en el debat i l’anàlisi de diverses iniciatives legislatives:

• Nova Llei del Tabac, amb especial incidència sobre terrasses i espais exteriors, que són clau per a la viabilitat de molts establiments.
• Propostes de regulació de l’alcohol, defensant una clara diferenciació entre consum responsable en entorns gastronòmics i problemàtiques d’abús.
• Control horari i càrrega administrativa, reclamant sistemes adaptats a la complexitat del sector i evitant una burocratització excessiva.
• Llei de pèrdues i malbaratament alimentari, compartint l’objectiu de reducció del malbaratament però exigint una aplicació realista, compatible amb la naturalesa del servei de restauració.

En tots aquests àmbits, la FIHRT ha exercit una tasca constant de seguiment, aportació tècnica i defensa del sector, contribuint a matisar propostes i a fer visible l’impacte real sobre les empreses.

El Cànon de navegació per aigües interiors de l’ACA

Un altre àmbit clau d’actuació de la FIHRT el 2025 ha estat el Cànon de navegació per aigües interiors impulsat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La proposta inicial va generar una forta preocupació en territoris amb activitat turística fluvial, especialment a la Catalunya Central, però també en altres zones amb rius i embassaments.

La FIHRT va detectar que l’aplicació del cànon, tal com estava plantejada, podia afectar negativament activitats turístiques sostenibles, empreses de serveis de turisme actiu, així com restauració i allotjaments vinculats a la navegació recreativa. Davant d’aquest escenari, la Federació va dur a terme una tasca activa d’interlocució institucional, treballant amb agents del territori i administracions locals per defensar criteris de proporcionalitat, diferenciació d’usos i reconeixement del valor econòmic i social d’aquestes activitats.

Aquesta actuació va permetre obrir espais de diàleg i visibilitzar l’impacte real de la mesura sobre el teixit empresarial, reafirmant el paper de la FIHRT com a pont entre territori i administracions.

L’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET): incidència política, equilibri territorial i defensa de la competitivitat

L’any 2025 ha estat especialment rellevant en el debat al voltant de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), arran de les modificacions impulsades pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret llei 6/2025 i les propostes de reforma legislativa associades. Aquest debat ha tingut una transcendència especial per al sector de la restauració i l’hoteleria, tant per l’impacte econòmic directe de l’impost com per les implicacions que té sobre el model turístic, la competitivitat i l’equilibri territorial.

La FIHRT ha estat plenament implicada en aquest procés, treballant de manera coordinada amb altres organitzacions sectorials per traslladar una posició clara, argumentada i responsable, basada en dades i en el coneixement real del territori. Aquesta feina s’ha concretat també en la participació activa del sector en l’àmbit parlamentari, situant el debat de l’IEET en una dimensió estratègica de país.

D’un impost excepcional a un instrument estructural

L’IEET va néixer l’any 2012 com una mesura excepcional, en un context de forta crisi econòmica, amb un caràcter finalista clarament vinculat a la promoció i millora del turisme. Dotze anys després, el sector constata que l’impost s’ha consolidat com un instrument estructural de recaptació, amb increments successius de tarifes i amb una progressiva desvinculació dels seus objectius originals.

Les propostes del 2025 han accentuat aquesta preocupació, especialment pel desviament d’una part de la recaptació cap a polítiques d’habitatge, sense una evidència clara que justifiqui una relació causal directa entre turisme i crisi habitacional. La FIHRT ha defensat que el sector turístic no pot esdevenir el boc expiatori d’un problema complex i multifactorial, i que qualsevol política fiscal ha de basar-se en dades objectives i criteris d’equitat.

El Fons per al Foment del Turisme i la governança dels recursos

Un altre element central del debat ha estat la configuració i l’ús del Fons per al Foment del Turisme. La FIHRT ha posat de manifest que el sector va acceptar l’IEET amb la condició que els recursos recaptats es destinessin a polítiques turístiques clares: promoció, millora de producte, sostenibilitat, infraestructures i competitivitat del destí.

Tanmateix, el 2025 ha evidenciat una pèrdua de finalisme del Fons, amb una ampliació de possibles usos que dilueix l’orientació turística dels recursos i amb una governança poc operativa. Davant d’aquesta situació, la FIHRT ha defensat la necessitat de recuperar una gestió transparent, participada i estratègica del Fons, amb una implicació real del sector privat en la presa de decisions.

Recàrrecs municipals i risc de pèrdua de competitivitat

La proposta d’ampliar i generalitzar els recàrrecs municipals, especialment a Barcelona però també potencialment a la resta de municipis, ha estat un dels punts més crítics del debat. La FIHRT ha alertat que aquesta dinàmica pot generar greuges comparatius entre territoris, competència fiscal interna i una pèrdua de competitivitat del destí Catalunya en relació amb comunitats veïnes que no apliquen cap taxa turística.

Aquest risc és especialment elevat en territoris com la Catalunya Central, el Penedès, les Terres de l’Ebre o Lleida, on el turisme és majoritàriament de proximitat, molt més sensible al preu i altament estacional. En aquests àmbits, un increment significatiu de l’IEET pot traduir-se directament en una reducció de pernoctacions, menys activitat per a la restauració i el comerç local, i una major dificultat per sostenir el teixit empresarial.

La realitat territorial i els usos no turístics de l’allotjament

La FIHRT ha insistit de manera reiterada que no totes les pernoctacions responen a una activitat turística pròpiament dita. En moltes comarques, especialment entre setmana, una part molt significativa de l’ocupació hotelera està vinculada a desplaçaments laborals, professionals o productius. Aplicar una taxa turística a aquests usos desvirtua el concepte mateix de l’impost i penalitza injustament territoris amb una incidència turística baixa o nul·la.

En aquest sentit, la FIHRT ha defensat la necessitat d’introduir criteris de modulació territorial, incloent-hi la possibilitat d’una taxa zero o d’exempcions específiques en aquells àmbits on l’allotjament no respon a fluxos turístics massius.

Una proposta responsable del sector

Malgrat el rebuig a increments desproporcionats de l’IEET, el sector —amb la participació activa de la FIHRT— ha formulat una proposta alternativa responsable, basada en principis de gradualitat, proporcionalitat i control. Aquesta proposta inclou, entre d’altres, increments limitats i progressius, l’absència de nous recàrrecs municipals, mecanismes automàtics de suspensió en cas de crisi, una governança real del Fons del Turisme i un retorn més directe dels recursos als municipis.

Aquesta actitud posa de manifest la voluntat de la FIHRT de participar en el debat des de la corresponsabilitat, defensant el sector però també el conjunt del país, amb una visió estratègica, territorialment equilibrada i orientada a la sostenibilitat econòmica i social del turisme a Catalunya.

Projectes estratègics i projecció del sector

El 2025 ha estat també un any de consolidació de projectes estratègics impulsats o acompanyats per la FIHRT:

• Cuina Catalana, Cor Xinès, com a projecte de projecció internacional i d’intercanvi gastronòmic, obrint nous mercats i reforçant la diplomàcia gastronòmica.
• Interacció directa amb el territori, mitjançant visites organitzades per als membres de la Junta Directiva, permetent conèixer de primera mà la realitat dels establiments i dels productors.
• Participació en el Projecte Europeu TASTE, aportant la visió del sector català en iniciatives europees de sostenibilitat i innovació gastronòmica.
• Integració a la Xarxa de Creuers de Costa i Marítims Sostenibles, promovent un model de turisme marítim responsable, connectat amb el territori i amb retorn econòmic local.

Llei de Malbaratament Alimentari, la legislació espanyola de “despifarro” i la participació al PEPMAC

Durant el 2025, el sector turístic i de la restauració ha afrontat amb especial atenció la Llei de Malbaratament Alimentari i la seva correlativa incarnació a nivell estatal, la coneguda com a Ley contra el despifarro alimentario. Aquestes iniciatives normatives, concebudes amb l’objectiu legítim de reduir el malbaratament de recursos i afavorir una gestió més responsable de l’aliment, han estat objecte d’un intens debat tècnic i operatiu, ja que la seva implantació té implicacions directes en la gestió diària dels establiments i en la seva sostenibilitat econòmica.

La FIHRT ha participat activament en els espais de debat i d’elaboració de criteris, aportant anàlisi sectorial, propostes concretes i experiències pràctiques per assegurar que la normativa no només perseguesqui els objectius ambientals, sinó que també fos compatible amb la viabilitat operativa dels restaurants i hotels. Aquest enfocament ha estat especialment rellevant en el marc del PEPMAC (Pla Estratègic per a la Prevenció de Malbaratament Alimentari a Catalunya), on la FIHRT ha col·laborat, aportant dades, propostes de bones pràctiques i contribuint a l’elaboració de guies efectives per al conjunt d’actors implicats.

La participació en el PEPMAC ha permès que el sector de la restauració disposi d’un espai de coordinació institucional i tècnica amb administracions i altres sectors econòmics, facilitant la promoció d’estratègies que combinïn la responsabilitat mediambiental amb la realitat operativa del sector, minimitzant càrregues innecessàries i maximitzant l’impacte positiu de les mesures de prevenció. Aquesta col·laboració institucional ha estat un bon exemple de com l’acció conjunta pot potenciar un model més eficient i sostenible per a totes les parts implicades.

Renovació de certificacions Biosphere i consolidació del model de sostenibilitat amb els PIT a l’Alt Penedès i al Baix Llobregat

El 2025 també ha estat un any destacat pel reforç de l’agenda de sostenibilitat turística al territori. La renovació, un any més, de la Certificació Biosphere Sustainable Certified continua consolidant-se com un distintiu de referència per a empreses i serveis turístics compromesos amb la gestió responsable i sostenible, basant-se en els criteris dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i impulsat per Turisme de Barcelona, Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta certificació reconeix la implantació de bones pràctiques en gestió ambiental, cultural i social i aporta visibilitat tant a escala nacional com internacional.

Els Punts d’Informació Turística (PIT): proximitat, qualitat i cohesió territorial

El 2025 ha consolidat el paper dels Punts d’Informació Turística (PIT) com una eina clau per reforçar la qualitat de l’experiència turística, la proximitat amb el visitant i la cohesió territorial. En col·laboració amb la Diputació de Barcelona, la renovació del PIT de l’Alt Penedès i l’obtenció del PIT al Baix Llobregat representen un pas endavant més per a FIHRT, en el coneixement del territori.

Els PIT permeten apropar la informació turística als establiments, equipaments i serveis del territori, transformant-los en agents actius de prescripció turística. Aquest model reforça el coneixement del producte local, promou el consum de proximitat i contribueix a distribuir millor els fluxos turístics, afavorint una experiència més equilibrada i respectuosa amb l’entorn.

Aquest desplegament dels PIT reforça, així, una visió del turisme que va més enllà de la promoció, situant la informació, l’acompanyament i el coneixement del territori com a elements centrals d’un model turístic més sostenible, integrador i coherent amb la realitat local.

Mirada de futur

El balanç del 2025 per part de la FIHRT, confirma que el sector turístic i de la restauració es troba en un moment clau de transformació. En aquest procés, la FIHRT ha consolidat el seu lideratge com a organització representativa, arrelada al territori i amb capacitat real d’incidència, defensant els interessos del sector i contribuint activament a la definició d’un model turístic sostenible, competitiu i coherent amb la realitat catalana.

Aquest lideratge, basat en la proximitat, el rigor i la interlocució constant, és la base per afrontar amb garanties els reptes del proper mandat.

 

 

Viladecans, 31 de desembre de 2025

Domingo Morilla Ribelles

President