El Govern espanyol impulsa la reforma de la prevenció laboral amb focus en salut mental, clima i assetjament laboral
El Consell de Ministres ha aprovat l'avantprojecte de llei que inicia la reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, una actualització normativa que incorpora nous reptes com els riscos psicosocials, el canvi climàtic, la perspectiva de gènere, l'edat, la violència i l'assetjament a la feina. El text inicia ara la seva tramitació fins a convertir-se, si escau, en llei.
Cal recordar que l'aprovació d'un avantprojecte de llei no suposa encara l'entrada en vigor de la reforma. A partir d'aquest moment, el text haurà de continuar la seva tramitació fins a convertir-se en projecte de llei i ser remès a les Corts Generals. Allà podrà ser objecte d'esmenes, debat i modificació per part dels grups parlamentaris, primer al Congrés i posteriorment al Senat.
Només després de superar la tramitació parlamentària, obtenir l'aprovació definitiva, ser sancionada i promulgada, i publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat, la reforma adquirirà rang de llei i començarà a aplicar-se en els termes i terminis que estableixi el text final. Per tant, tot i que l'aprovació de l'avantprojecte representa un pas rellevant, el contingut definitiu de la norma podria experimentar canvis durant el procés legislatiu.
El Consell de Ministres ha aprovat l'avantprojecte de llei que reforma la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, el Reglament dels Serveis de Prevenció i l'Estatut dels Treballadors. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha defensat que l'objectiu de la reforma és avançar cap a un model en què “ningú emmalalteixi ni mori a la feina”.
L'actualització de la norma arriba després de gairebé 30 anys des de l'aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals de 1995 i respon a un dels compromisos recollits a l'Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027. Segons les dades exposades per Treball, el 2025 van morir més de 700 persones al seu lloc de treball, mentre que les malalties professionals van ascendir a 30.713.
Entre les principals novetats, la reforma incorpora de manera expressa la perspectiva de gènere, l'edat, els riscos climàtics i els riscos psicosocials en l'avaluació preventiva. També preveu reforçar la informació preventiva que han de rebre les persones treballadores, incloent-hi els riscos generals, els específics de cada activitat o funció i les mesures de protecció aplicables.
La norma s'aplicarà al conjunt de persones treballadores, inclòs el sector públic, i també contempla els autònoms que treballen en coordinació amb empreses principals. A més, s'anuncia un desenvolupament reglamentari posterior sobre protecció davant dels riscos psicosocials i el canvi climàtic.
El text modifica igualment l'Estatut dels Treballadors per incloure el dret a la integritat física i moral i a la protecció davant la violència i qualsevol tipus d'assetjament. La reforma també aborda l'assetjament i la violència exercits mitjançant tecnologies de la informació, ciberassetjament, algoritmes o sistemes d'intel·ligència artificial.
Altres mesures destacades són l'increment del crèdit horari dels delegats de prevenció, la creació de la figura de l'agent territorial de prevenció per donar suport a les pimes, la bonificació de la formació preventiva obligatòria en empreses de menys de 10 treballadors, la reducció dels llindars per constituir serveis de prevenció propis i l'obligació d'adoptar mesures davant catàstrofes i fenòmens meteorològics adversos.
La reforma situa la prevenció davant d'un canvi rellevant: no es limita a actualitzar una llei històrica, sinó que introdueix nous factors que ja condicionen la salut laboral, com l'envelliment de la població treballadora, la salut mental, el canvi climàtic, la violència, l'assetjament digital i l'ús de tecnologies emergents. La clau serà ara el desenvolupament reglamentari, la capacitat real d'aplicació per part de les empreses i serveis de prevenció, i que la norma no es quedi només en una declaració d'intencions.
Més info aquí