Estiu 2025: més turistes però estades més curtes a les vegueries de Barcelona, Penedès i Catalunya Central i a Terres de l'Ebre
El visitant predominant és familiar i nacional, amb un augment del 10,5 % en la despesa mitjana per persona fora de la ciutat de Barcelona.
Canvi climàtic i onades de calor: impacte creixent sobre el turisme i la restauració a Catalunya
Les onades de calor cada cop més freqüents i intenses a Catalunya, especialment a ple estiu, estan modificant el comportament del visitant i condicionant l’activitat turística. A les zones de platja, l’augment de les temperatures extremes pot reduir l’ús de les franges horàries centrals del dia, amb un desplaçament de l’activitat cap a primeres hores del matí i el vespre. Aquest canvi altera la dinàmica de xiringuitos, bars i establiments a peu de sorra, que concentren l’afluència en períodes més curts.
En les ciutats i pobles turístics, les terrasses i espais a l’aire lliure veuen reduïda la seva ocupació durant les hores de màxima calor, amb una major demanda d’espais climatitzats i interiors ben ventilats. Això obliga molts negocis de restauració a invertir en sistemes de refrigeració, ombra i adaptació de l’espai, amb un augment dels costos operatius i energètics.
A llarg termini, la repetició d’episodis extrems pot afectar la imatge de determinades destinacions, especialment aquelles on l’oferta turística es concentra en mesos d’estiu i a l’aire lliure.
El sector de la restauració, clau en l’experiència turística, es veu especialment exposat, i haurà de buscar estratègies d’adaptació que combinin confort climàtic, sostenibilitat i manteniment de l’atractiu per al visitant.
Alça de preus en el sector turístic i impacte en la despesa del visitant
L’estiu 2025 arriba marcat per un increment generalitzat dels preus en tots els segments del sector turístic. Segons dades recents, els vols internacionals s’han encarit un 13,6 % interanual, els vols nacionals un 9,7 % i el transport marítim un 9,6 %. Els hotels i allotjaments similars han augmentat els seus preus un 4 % respecte al juliol del 2024, acumulant un increment de més del 60 % en la darrera dècada. Els paquets turístics nacionals pugen un 3,1 %, mentre que els internacionals mantenen els preus estables.
Aquest encariment, especialment intens en transport i allotjament, comença a influir en el comportament de la demanda. Diversos estudis apunten a una lleugera davallada del turisme domèstic, mentre creix l’interès per viatjar a destinacions internacionals que ofereixen millor relació qualitat-preu. A més, molts viatgers opten per reduir la durada de l’estada o ajustar la despesa diària per compensar l’increment dels costos bàsics del viatge.
En l’àmbit de la restauració, aquesta tendència es tradueix en un risc de contracció del consum. L’alça de preus en allotjament i transport pot induir els visitants a restringir la despesa en menjars, begudes i activitats locals, prioritzant opcions més econòmiques o limitant el nombre de sortides. Tot i que no hi ha encara dades estadístiques directes sobre aquest efecte, el context de preus a l’alça i la major sensibilitat al cost apunten a un impacte tangible en els establiments de restauració, especialment en aquells fortament vinculats al turisme de temporada.
En aquest escenari, el sector es veu obligat a reforçar estratègies que aportin valor afegit i diferenciació, amb propostes que justifiquin la despesa i que fidelitzin el visitant malgrat l’augment generalitzat dels costos.
Reserves d’última hora i menys nits per viatge
A meitat de temporada, el sector hoteler de les vegueries de Barcelona, Catalunya Central i Penedès —excloent la ciutat i el Maresme, que no pertanyen a l'àmbit de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme FIHRT — i de Terres de l’Ebre afronta l’agost amb prudència i optimisme.
Les últimes dades indiquen una reducció de la durada mitjana de l’estada a 2,6–2,7 nits, per sota de les gairebé tres nits de l’any passat, però amb un increment d’entre l’1 % i el 2 % en el nombre de visitants.
Despesa més alta tot i la menor durada de l’estada
Segons l’ Observatori del Turisme a Barcelona: ciutat i regió , la despesa mitjana per persona ha crescut un 10,5 % a la província (fora ciutat), molt per sobre del 2,8 % registrat a la capital. Aquest increment, que inclou allotjament, restauració, compres i activitats, es produeix malgrat la reducció de les nits per viatge.
Comportament desigual segons el territori
Als municipis costaners del Garraf i el Baix Llobregat, l’ocupació és alta els caps de setmana i més baixa entre setmana, amb les reserves d’última hora com a factor clau. A l’interior, comarques com Osona, el Bages o l’Anoia es beneficien de l’enoturisme, les activitats a la natura i els esdeveniments culturals, que atrauen un visitant amb més capacitat de despesa.
Situació turística aquest estiu a la Catalunya Central
Aquest estiu, a la Catalunya Central, les cases rurals del Berguedà han registrat previsions d’ocupació molt optimistes, amb allotjaments que apunten a superar el 90 % durant el pont del 15 d’agost i fins i tot “a punt de penjar el cartell de complet” en moltes localitats. El bon ritme s’explica per l’augment de les reserves d’última hora i per un perfil clarament familiar de proximitat, en gran part procedent de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Al Solsonès, tot i que les dades són més limitades, la temporada ha estat més fluixa. Les ocupacions al juliol s’han situat al voltant del 50 %, i les previsions per a l’agost apunten a mantenir nivells similars, amb un volum important de reserves d’última hora.
En conjunt, la Catalunya Central presenta una dinàmica dual: el Berguedà mostra una ocupació notablement alta en allotjaments rurals, mentre que el Solsonès manté un ritme més contingut, però amb símptomes de recuperació impulsats novament pel turisme familiar que planifica menys i reserva a última hora.
Terres de l’Ebre: juliol irregular i agost concentrat
A Terres de l’Ebre, juliol ha combinat setmanes fluixes amb caps de setmana gairebé plens. El període fort d’agost —especialment del 6 al 20— concentra els dies de més activitat. El perfil principal és el turisme familiar procedent de l’àrea metropolitana de Barcelona i del sud de França, amb una despesa local lleugerament inferior. Segons estudis recents, la despesa diària mitjana al Delta de l’Ebre és de 66 euros, principalment en restauració i activitats a la natura, amb un 70 % de visitants provinents de Catalunya.
Mirant cap a la tardor i cap el 2026...amb l'augment de l'IEET en l'horitzó
El sector confia en un setembre i un octubre forts per compensar les setmanes més irregulars i allargar la temporada.
En territoris com les Terres de l’Ebre i la Catalunya Central, on predomina el turisme familiar de proximitat —majoritàriament català— i on l’oferta d’allotjament es concentra sobretot en turisme rural, habitatges d’ús turístic i càmpings per la manca d’hotels, l’augment de la taxa turística proposat pel Govern i comuns pot tenir un efecte sensible. Es tracta d’un perfil de visitant més atent al preu i amb estades curtes, per al qual qualsevol increment del cost per nit pot traduir-se en una reducció de la despesa en destí (restaurants, activitats i comerç local) més que no pas en una caiguda dràstica de visitants.
En zones que competeixen amb destinacions properes sense taxa o amb imports inferiors, aquest diferencial pot afavorir el desplaçament de l’escapada cap a altres territoris, especialment si l’augment no s’associa a millores visibles en serveis, sostenibilitat o infraestructures turístiques.
Barcelona/Amposta, 15 d'agost de 2025