Les "Cadires de Plata": un debat que va més enllà de Barcelona
La proposta d'ampliar les anomenades "Cadires de Plata" de la Cambra de Comerç de Barcelona no és simplement una modificació organitzativa. És un debat de model institucional, de representativitat empresarial i, sobretot, de qualitat democràtica.
Des de la perspectiva de les microempreses, les pimes i els gremis territorials, convé plantejar algunes reflexions que sovint queden eclipsades pel debat entre les grans organitzacions empresarials.
La realitat empresarial catalana és incontestable. Més del 99% de les empreses són pimes i, dins d'aquestes, una immensa majoria són microempreses. Són aquestes empreses les que sostenen el comerç local, l'hostaleria, la restauració, el turisme, els serveis, l'artesania i bona part de l'activitat econòmica dels municipis.
Aquesta realitat també té una dimensió territorial. Catalunya no és només Barcelona. L'activitat econòmica es construeix des dels pobles, les capitals de comarca i les ciutats mitjanes, gràcies a milers d'empreses familiars que difícilment poden competir, en capacitat econòmica, amb les grans corporacions.
Les "Cadires de Plata" introdueixen un criteri de representació vinculat principalment a la capacitat de contribució econòmica. És un mecanisme legalment previst, però això no impedeix preguntar-se si és el model més adequat quan es tracta de representar l'interès general de tot el teixit empresarial.
Les cambres de comerç no són consells d'administració d'empreses privades. Són corporacions de dret públic creades per representar el conjunt de les empreses. La seva legitimitat descansa precisament en aquesta pluralitat.
Incrementar el pes dels grans operadors econòmics pot acabar reduint el pes relatiu dels sectors més atomitzats, que són, paradoxalment, els que concentren el major nombre d'empreses, d'autònoms i d'ocupació.
En sectors com l'hostaleria, la restauració i el turisme aquesta realitat és especialment evident. El model català es basa en una xarxa de petits hotels, restaurants familiars, càmpings, apartaments turístics, cases rurals, empreses d'activitats i comerços vinculats al visitant. Aquest ecosistema difícilment trobaria una representació proporcional si el pes institucional es desplaça progressivament cap a les grans corporacions.
El debat tampoc és únicament econòmic; és democràtic.
La representació institucional hauria de continuar fonamentant-se en l'elecció dels representants per part dels diferents sectors i territoris, evitant que la capacitat financera esdevingui un element determinant en la configuració dels òrgans de govern.
La participació econòmica de les grans empreses és positiva i necessària. Ningú discuteix la seva aportació al desenvolupament del país ni la conveniència que puguin col·laborar amb les cambres. Però aquesta col·laboració no hauria de comportar una alteració significativa dels equilibris de representació que garanteixen la pluralitat empresarial.
La fortalesa del model econòmic català ha estat sempre la seva diversitat: grans empreses competitives internacionalment convivint amb una extensa xarxa de pimes i micropimes profundament arrelades al territori.
Aquest equilibri és precisament el que cal preservar.
Per això, qualsevol reforma de la governança cameral hauria de perseguir un objectiu clar: reforçar la participació empresarial sense debilitar la representativitat territorial, sectorial ni democràtica que dona sentit a les cambres de comerç com a institucions de país.
En definitiva, el debat no hauria de ser quantes "Cadires de Plata" hi ha, sinó quin model de representació volem per a l'economia catalana durant les pròximes dècades: un model que reflecteixi la capacitat econòmica d'uns pocs o un model que continuï representant la pluralitat de les desenes de milers de pimes i micropimes que, cada dia, sostenen el territori i generen ocupació.
La FIHRT considera que aquest no és un debat entre l’actual direcció de la Cambra de Comerç de Barcelona, PIMEC i Foment del Treball, ni entre candidatures ni persones. És un debat sobre quin model de representació empresarial volem per al futur de Catalunya.
Per aquest motiu, el representant de la FIHRT al Ple de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mingo Gastronomia, SL, ha manifestat que votarà en contra de la proposta d'ampliació de les anomenades "Cadires de Plata".
La FIHRT dona ple suport a aquesta decisió, perquè és coherent amb els valors que la Federació defensa des de la seva constitució: la representació efectiva de les pimes, les micropimes, els autònoms, els gremis i el territori. Entenem que la legitimitat de les institucions camerals s'ha de fonamentar en la participació democràtica del conjunt del teixit empresarial i no en una major capacitat econòmica d'accés als seus òrgans de govern.
Catalunya és un país construït des dels seus municipis, les seves comarques i milers de petites empreses que cada dia generen ocupació, cohesió social i riquesa. Defensar aquest model de representació no és defensar els interessos d'una organització concreta; és defensar un model de país més plural, més equilibrat territorialment i més fidel a la realitat empresarial catalana.