Actualitat

• 19 Febrer 2026

En el marc de la jornada “IA legal aplicada: com la fem servir als despatxos?”, celebrada a l’ICAB, el Secretari General de la FIHRT va tenir l’oportunitat de participar en una Taula Rodona centrada en experiències reals d’implantació d’intel·ligència artificial en l’àmbit jurídic. La trobada no es va plantejar des d’una perspectiva teòrica o especulativa, sinó des del contrast pràctic: què està funcionant, amb quins límits i amb quines garanties.

Des de la FIHRT, vam compartir la nostra experiència d’integració d’una eina d’IA jurídica —Vincent— en un entorn institucional amb exigències de compliment normatiu multinivell, gestió documental intensiva i elevada exposició reputacional.

Context: els reptes jurídics actuals en entorns institucionals

Com a Secretaria General de la FIHRT, la nostra funció se situa en la intersecció entre governança jurídica, operativa i estratègia institucional. Això implica:

• Compliment normatiu nacional i internacional.

• Gestió contractual de volum elevat.

• Supervisió de riscos legals i reputacionals.

• Protecció de dades i ciberseguretat.

• Necessitat d’eficiència sense pèrdua de rigor tècnic.

El repte no és menor: mantenir coherència jurídica i agilitat operativa en un entorn regulatori dinàmic. En aquest context, la tecnologia no és una opció cosmètica; és una palanca estructural.

Per què vam explorar una solució d’IA jurídica?

Durant la Taula Rodona es va plantejar una pregunta clau: quina necessitat real justifica l’adopció d’IA?

En el nostre cas, tres factors van ser determinants:

1. Anàlisi documental massiva: expedients extensos amb múltiples annexos i fonts normatives.

2. Reducció de temps en redacció i revisió jurídica.

3. Millora de la traçabilitat i coherència interna en dictàmens i investigacions.

No buscàvem substituir el criteri jurídic, sinó potenciar la capacitat analítica de l’equip.

El procés d’adopció: el veritable repte és cultural

L’experiència compartida a l’ICAB va posar de manifest un element recurrent en tots els ponents: la dificultat no és tecnològica, sinó cultural.

A la FIHRT vam optar per una implantació progressiva:

• Ús inicial en tasques de menor risc.

• Protocols interns de validació humana obligatòria.

• Mesura de precisió en anàlisi normativa i síntesi documental.

• Avaluació de coherència en esborranys generats.

La confiança es construeix amb metodologia. L’eina es va integrar als fluxos existents sense necessitat de redisseny complet dels processos, fet que va facilitar l’acceptació interna.

Impacte operatiu: on s’ha notat més?

Durant el debat es va demanar concreció. A nivell operatiu, l’impacte més rellevant s’ha produït en tres àmbits:

1. Investigació jurídica i anàlisi normativa

Reducció significativa del temps de localització, comparació i síntesi de normativa aplicable.

2. Anàlisi documental complex

Detecció més àgil de clàusules crítiques, inconsistències i riscos potencials en contractes o expedients extensos.

3. Redacció jurídica estructurada

Generació d’esborranys tècnicament solvents que posteriorment són afinats pel criteri professional.

El resultat:

• Més eficiència.

• Menys càrrega repetitiva.

• Major concentració en l’anàlisi de fons.

Impacte estratègic: més enllà de la productivitat

Un dels punts centrals del debat a l’ICAB va ser si la IA aporta valor estratègic o només operatiu.

Des de la nostra experiència, l’impacte és triple:

• Productivitat: augment mesurable en capacitat de gestió documental.

• Qualitat: major homogeneïtat i reducció d’omissions involuntàries.

• Tranquil·litat operativa: millor control de riscos i revisió creuada.

Això ens ha permès alliberar temps per a:

• Disseny de polítiques institucionals.

• Negociacions estratègiques.

• Anàlisi preventiu de riscos.

• Planificació jurídica a mig i llarg termini.

En síntesi: menys tasca mecànica, més arquitectura jurídica.

---

Recomanació i visió de futur

A la pregunta final de la Taula Rodona —si recomanaríem aquesta tecnologia— la resposta va ser afirmativa, amb una condició essencial:

La tecnologia ha de reforçar el criteri jurídic, no substituir-lo.

Esperem una evolució en:

• Major personalització sectorial.

• Integració amb bases normatives actualitzades.

• Anàlisi comparada internacional més sofisticada.

• Sistemes avançats de traçabilitat i auditoria jurídica.

---

El rol de l’advocat en l’era de la IA

La reflexió final compartida en el marc de la jornada a l’ICAB va ser clara:

L’advocat del futur serà menys processador d’informació i més estrateg jurídic.

El criteri jurídic:

• No desapareixerà.

• No es diluirà.

• No serà substituït.

Al contrari, en un entorn d’hiperautomatització, el judici professional, la prudència, l’ètica i l’assumpció de responsabilitat seran encara més valuosos.

La IA serà una eina imprescindible.
El criteri jurídic continuarà sent el nucli insubstituïble de la professió.