Nova Estratègia Nacional per a l'Equitat Territorial i el Repte Demogràfic
El Consell de Ministres ha aprovat, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la II Estratègia Nacional per a l'Equitat Territorial i el Repte Demogràfic, un full de ruta destinat a continuar impulsant el desenvolupament del medi rural i garantir la igualtat d'oportunitats.
Elma Saiz ha destacat el canvi de tendència que està experimentant el medi rural espanyol. Segons ha assenyalat, els municipis de menys de 5.000 habitants continuen guanyant població. En concret, el 79% dels 6.832 municipis espanyols de menys de 5.000 habitants registrats l'any 2018 presenten actualment un saldo migratori positiu.
La ministra ha explicat que l'estratègia és el resultat d'un ampli procés participatiu i permetrà continuar impulsant inversions en digitalització, mobilitat, transició ecològica, innovació i serveis públics, moltes de les quals estaran finançades amb fons europeus. L'objectiu, ha subratllat, és reforçar la cohesió territorial i obrir «noves oportunitats per als nostres pobles».
Què planteja la II Estratègia Nacional?
La II Estratègia Nacional per a l'Equitat Territorial i el Repte Demogràfic deixa de centrar el debat exclusivament en la despoblació i adopta un enfocament més ampli basat en l'equitat territorial, és a dir, en el dret de qualsevol ciutadà a accedir a oportunitats, serveis públics i qualitat de vida amb independència del municipi on resideixi. El document considera que el repte demogràfic és una política d'Estat que requereix una actuació coordinada entre l'Administració General de l'Estat, les comunitats autònomes, els ens locals, el sector privat i la societat civil.
L'estratègia s'articula al voltant de cinc grans pilars. El primer se centra en la resiliència dels territoris davant el canvi climàtic, promovent una millor adaptació dels espais rurals, la valorització dels serveis ecosistèmics i les oportunitats derivades de la transició energètica. El segon persegueix garantir la igualtat d'accés a infraestructures i serveis essencials, reduint les diferències entre el món urbà i el rural en àmbits com la sanitat, l'educació, la connectivitat digital, la mobilitat o l'atenció a les persones.
El tercer pilar aposta pel dinamisme econòmic dels territoris, fomentant la diversificació de l'activitat econòmica, l'emprenedoria, la innovació, l'atracció i retenció de talent, el relleu generacional i la creació d'ocupació de qualitat adaptada a les característiques de cada territori. El quart posa el focus en la cohesió social i la inclusió, impulsant mesures específiques per afavorir l'arrelament de joves i famílies, reforçar el paper de les dones en el desenvolupament rural, facilitar la integració de les persones migrants i garantir la igualtat d'oportunitats dels col·lectius més vulnerables. Finalment, el cinquè pilar promou una nova cultura territorial, basada en la posada en valor del patrimoni natural, cultural i paisatgístic, el sentiment de pertinença i el reconeixement del món rural com un espai d'innovació, qualitat de vida i oportunitats.
A aquests cinc pilars s'hi afegeixen dos eixos transversals. El primer reforça la necessitat de disposar de dades, coneixement científic i eines d'anàlisi que permetin dissenyar polítiques públiques basades en evidències. El segon planteja una millora de la governança multinivell, incorporant la perspectiva rural en totes les polítiques públiques i potenciant la cooperació entre administracions i agents del territori. Per donar suport a aquesta tasca es crearà un Observatori d'Equitat Territorial i Repte Demogràfic, destinat a generar indicadors i avaluar l'impacte de les actuacions.
Una de les novetats més destacades és el desenvolupament del Pla Estatal "País dels 30 Minuts", que adapta el concepte de la "ciutat dels quinze minuts" als municipis rurals i de baixa densitat. L'objectiu és garantir que la població pugui accedir als serveis essencials —sanitat, educació, comerç, administració, cultura o mobilitat— en un temps aproximat de trenta minuts, afavorint així la qualitat de vida i la permanència de població als territoris.
En conjunt, la nova Estratègia abandona una visió basada únicament en compensar els desequilibris demogràfics i planteja una política territorial integral que combina desenvolupament econòmic, cohesió social, sostenibilitat ambiental, innovació i governança per garantir un desenvolupament equilibrat de tots els territoris de l'Estat.