El Bages impulsa la formació en pedra seca per preservar un ofici en perill d'extinció
Una aliança entre institucions locals i el sector professional ofereix una formació per garantir el relleu generacional en la construcció amb pedra seca, clau per a la biodiversitat i la sostenibilitat del paisatge agrari català
La pedra seca, tècnica constructiva ancestral que modela des de fa segles els paisatges agrícoles de Catalunya, afronta una greu crisi de continuïtat. Davant la manca de relleu generacional —amb menys de 30 persones especialitzades al país—, la comarca del Bages ha decidit prendre la iniciativa i promoure una formació específica per preservar aquest ofici tradicional, altament especialitzat i carregat de valors patrimonials i ecològics.
La formació, que ha durat prop d'un mes, suma 120 hores de classes teòriques i pràctiques. Està impulsada per l’Escola Agrària de Manresa, del Departament d'Agricultura, i l’Associació Gremi de Margers de Catalunya, que aporta l’equip docent, les eines de treball i expedirà el títol d’Ajudant de Marger a l’alumnat que superi l’avaluació final.
Segons Roger Solé, president del Gremi i un dels formadors del curs, “només som deu professionals associats i no veiem relleu. Tenim entre 35 i 50 anys, i no hi ha gent jove que vulgui continuar”. Aquesta realitat, que posa en risc la conservació del ric patrimoni en pedra seca de Catalunya, ha cridat l’atenció del sector i de les administracions.
El curs ha comptat amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus i l’Ajuntament de Sallent, Cabrianes i Cornet, que també ha acollit sessions formatives. La Denominació d’Origen (DO) Pla de Bages hi ha donat suport en la difusió, reconeixent el valor patrimonial de les barraques de vinya i els marges de pedra seca en el seu territori.
Aquesta iniciativa és un exemple clar del paper polivalent que juguen avui les escoles agràries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació: més enllà de la formació estrictament agronòmica, aquests centres responen a la demanda creixent de coneixement sobre la ruralitat i les seves múltiples dimensions, com per exemple la necessitat de coneixements en mecànica, energies renovables o construcció tradicional.