Actualitat

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presidit aquest dissabte la primera trobada de municipis rurals, amb més de 300 representants del món municipal i la participació de 5 consellers i conselleres, a Món Sant Benet

Habitatge, fiscalitat, finançament, simplificació normativa i connectivitat, les principals mesures que activa el Govern

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, reitera l’aposta de reduir la burocràcia, posar les coses més fàcils als ajuntaments i treballar per donar la mateixa dignitat i oportunitats a tot el territori del país

El Govern vol repetir anualment aquesta cimera per fer seguiment i avaluació de l’agenda rural del país

L’Estatut de municipis rurals va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 16 de juliol, amb una àmplia majoria, i va entrar en vigor a finals del mes d’agost. La llei reconeix la singularitat dels municipis rurals i estableix un marc d’acció pública pel seu reforç econòmic, social i institucional. Catalunya té més de 600 municipis rurals (menys de 2.000 habitants o bé municipis d’atenció especial). Això suposa el 62% dels 947 municipis catalans. Tres quartes parts de la població de Catalunya viuen en el 15% del territori.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha destacat en la clausura de la jornada la importància del consens per tirar endavant lleis com aquesta, i ha agraït l’assistència de representants dels grups parlamentaris a la trobada de Món Sant Benet, així com dels responsables de les entitats municipalistes. “Ara toca el desplegament, i demano mantenir aquest esperit de col·laboració i generositat, que deixem enrere el partidisme i treballem tots junts”, ha demanat Dalmau.

El titular de Presidència ha parlat de “repte majúscul” i ha qualificat de “justícia” l’aposta per l’equilibri territorial del país. “Hem d’assegurar la mateixa dignitat i les mateixes oportunitats al conjunt del territori”, ha dit Albet Dalmau, que ha afirmat que el Govern i els ajuntaments s’han de tractar amb un esperit de confiança mútua. També ha reiterat la necessitat de reduir la burocràcia i posar les coses més fàcils als consistoris, especialment els més petits. “El món rural no és un pessebre”, ha conclòs el conseller, que s’ha compromès a seguir treballant per millorar la connectivitat, les infraestructures i el foment de l’activitat econòmica.

La primera trobada ha permès debatre sobre els principals reptes que té el desplegament de la llei, en diferents taules de debat amb participació de les entitats municipalistes, alcaldes i alcaldesses i consellers i conselleres del Govern. Les taules de la trobada han estat moderades per la directora del Diari de Tarragona, Natàlia Rodríguez.

Finançament i fiscalitat

La llei reforça l’autonomia financera dels ajuntaments rurals, mitjançant la creació del Fons específic de municipis rurals, que complementarà el Fons de Cooperació Local, i la inclusió de criteris d’incentivació positiva. El 2026 serà el primer any d’aplicació del fons específic per als municipis rurals, amb increments d’entre el 10 i el 20%, segons la tipologia de municipis. Això suposarà gairebé 9 milions addicionals per reforçar l’equilibri territorial i la capacitat financera.

Amb la llei, el Govern ha anunciat també que posa en marxa mesures fiscals vinculades a la reducció del tipus impositiu de l’impost de transmissions patrimonials, bonificacions del 75% per la regularització de finques rurals, noves deduccions per trasllat de residència, compra, rehabilitació i lloguer d’habitatge habitual i suport específic a joves i famílies (amb deduccions de fins al 20%). Aquest conjunt de mesures d’impuls fiscal representa prop de 14 milions anuals.

La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha admès que el finançament local és una qüestió històricament pendent a Catalunya, i ha confirmat la voluntat i el compromís del Govern d’avançar en aquesta llei en aquesta legislatura. Romero ha desgranat les millores de finançament que ja s’han produït, com ara doblar fins a 500 milions el PUOSC, el principal pla d’inversions de la Generalitat, que per primer cop arriba a tots els pobles i ciutats del país. La titular d’Economia ha dit que a més d’augmentar recursos, és important també donar eines als municipis. “No podem governar pensant que tot són ciutats grans o mitjanes, el país és divers”, ha dit Romero, que també ha posat en valor els incentius fiscals que es posaran en marxa per evitar el despoblament i afavorir que la gent es quedi a viure als municipis rurals.

Habitatge en el món rural

El president de la Generalitat ha anunciat en el discurs d’obertura les principals mesures que es posen en marxa. Es crea la Borsa d’HABITATGE Rural per a recuperar habitatges buits i rehabilitar edificis municipals en desús, amb 20 milions d’euros en 4 amb l’objectiu de guanyar 100 habitatges de lloguer assequible en els pobles rurals. També s’adaptarà la llei de territori per facilitar la recuperació d’edificis en desús i la revitalització dels nuclis antics, i es crearà una divisió especial de l’Incasòl per acompanyar tècnicament els ajuntaments en aquests processos de recuperació i revitalització.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha manifestat que les mesures en matèria habitatge “posen les bases d’un país que entén el món rural com un actiu” i ha refermat la voluntat del Govern d’enfortir el dret a l’habitatge, cohesionant el país. “Volem assegurar un futur viable i equilibrat per tots els municipis del món rural de Catalunya”. Per la consellera, totes les mesures que ja s’estan activant impactaran directament en la urbanitat, la sostenibilitat, la mobilitat i el suport a la rehabilitació d’habitatges.

Reforma i simplificació de l’administració, també en l’àmbit rural

El proper mes de desembre el Govern aprovarà el grup d’estudi sobre l’impactenormatiu en els municipis rurals, una peça clau en el desplegament de la llei. El grup es reunirà per primer cop durant el mes de gener.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, ha fet una crida a fer un canvi de mentalitat davant la gestió amb l’Administració. “Hem començat un canvi de transformació que ha arribat per quedar-se. Mesures disruptives per millorar el dia a dia de la ciutadania. Ara ens cal la implicació de tothom”, ha dit Ordeig, que ha expressat el compromís del Govern de desenvolupar una autèntica agenda rural per a Catalunya. “Enlloc es viu millor que en l’àmbit rural si hi ha accés a totes les oportunitats i a serveis públics de qualitat”, ha dit el conseller d’Agricultura, amb voluntat de llançar un missatge positiu i de futur.

Per la seva banda, el conseller de Justícia, Ramón Espadaler, ha recordat que el Govern ha creat un pla de Justícia de Pau i de Proximitat per millorar l’eficiència de la justícia als municipis i dels equipaments judicials, i ha remarcat la importància de tots els municipis que tenen jutges de pau d’agrupar-se amb altres jutjats de pau per treballar conjuntament i "ajudar-se els uns als altres".