El Parlament duplica la taxa turística i torna a imposar una visió de país feta des de Barcelona, obviant el territori
La publicació de la nova llei que regula la taxa turística a Catalunya confirma el que fa temps que denunciem des de la FIHRT: el país es continua governant d’esquena al territori i amb una visió cada vegada més centralitzada, més allunyada de la realitat de les comarques i més insensible amb els sectors econòmics que sostenen bona part de l’activitat fora de Barcelona.
La decisió de duplicar la taxa turística no és només una mala notícia per al sector. És també un missatge polític molt clar: es torna a legislar des dels despatxos, des d’una mirada urbana i centralista, sense escoltar ni entendre què passa als territoris que viuen del turisme, que generen ocupació, que mantenen activitat econòmica tot l’any i que fa temps que demanen respecte, equitat i sentit comú.Comú...que no Comuns, els grans culpàbles de la situació, sense oblidar al PSC i a ERC.
La tramitació i aprovació d’aquesta mesura per part de COMUNS, PSC i ERC evidencia una manera de legislar que continua menystenint la veu del territori. Lluny d’obrir un debat seriós sobre la competitivitat turística i l’equilibri territorial, aquestes formacions han optat per avalar una mesura fiscal que penalitza especialment les comarques i reforça una visió excessivament centralitzada del país.
Des de la FIHRT hem advertit reiteradament que aquesta mesura és un error. Ho hem fet amb responsabilitat, amb dades, amb arguments i amb propostes damunt la taula. No hem trobat, però, cap voluntat real d’escolta. El resultat final és una norma imposada, pensada des d’una lògica barcelonina, que tracta de manera homogènia realitats que no tenen res a veure entre elles i que torna a carregar sobre el territori el pes de decisions que no s’hi han consensuat.
El més greu és que no només es duplica la taxa ( que no és cert, ja que en alguna casos es multiplica per 4) , sinó que també s’obre la porta a nous recàrrecs municipals. Això vol dir més pressió fiscal, més incertesa i més dificultats per mantenir la competitivitat d’un sector que ja viu un dels moments més exigents dels darrers anys. Mentrestant, es continua traslladant la idea que el turisme és un problema a penalitzar, en lloc de reconèixer-lo com un motor econòmic fonamental per a moltes comarques del país.
Cal dir-ho clar: Catalunya continua sent pràcticament una excepció a l’Estat en l’aplicació d’aquesta figura impositiva, i ara el Parlament decideix encara fer un pas més en aquesta direcció, sense calibrar prou l’impacte que tindrà sobre empreses, treballadors, destinacions i visitants. És una decisió que perjudica especialment aquells territoris que no disposen de la mateixa concentració de demanda, de la mateixa capacitat d’absorció ni de les mateixes eines de promoció que Barcelona.
Una vegada més, es pren una decisió de país sense tenir en compte el país sencer.
Des de comarques fa massa temps que veiem com s’acumulen normes, càrregues i obstacles decidits lluny del territori, sovint amb una visió simplista i uniformitzadora que ignora la diversitat de Catalunya. No es pot continuar governant el turisme amb criteris pensats només per a la realitat de Barcelona i pretendre que això serveixi igual per a tot arreu. No serveix. I el territori n’està cansat.
La decepció és profunda, però també ho és la indignació. Perquè quan el territori parla, argumenta i proposa, i malgrat tot no és escoltat, el que es deteriora no és només la relació amb l’administració: és la confiança en unes institucions que haurien de representar el conjunt del país i no només una manera determinada d’entendre’l.
Des de la FIHRT no callarem. Continuarem defensant amb fermesa els interessos del territori, reclamant una fiscalitat justa, equilibrada i adaptada a la realitat de cada destinació. I continuarem denunciant totes aquelles decisions que, sota una suposada lògica de país, acaben castigant sempre els mateixos: els qui treballen, emprenen i generen activitat econòmica fora dels grans centres de decisió.