...i ja tenim la consulta pública del nou Reial Decret sobre registre de jornada
El Ministeri de Treball i Economia Social ha obert la consulta pública prèvia del Reial Decret que ha de desenvolupar el règim del registre de jornada i el dret a la desconnexió. El període per presentar aportacions serà del 12 al 26 de setembre de 2025.
L’objectiu declarat és endurir i concretar les obligacions de registre, reforçant els principis d’objectivitat, fiabilitat i accessibilitat, i donant resposta a les mancances detectades, des del seu punt de vista, en l’aplicació del Reial decret llei 8/2019.
Una visió crítica des de l’empresa i el sector HORECA
El text planteja que cal controlar més estrictament el temps de treball, però des de la perspectiva empresarial sorgeixen diversos interrogants:
-
Tots al mateix sac. La norma parteix de la idea que els empresaris defrauden per defecte, i per això s’ha de reforçar el control. Però la realitat és que moltes empreses compleixen, registren i respecten la jornada. El problema és que aquest reforç normatiu no diferencia entre qui fa les coses bé i qui no, i això genera un tracte injust i una càrrega addicional a qui compleix.
-
El “Gran Hermano” laboral. El document apunta a exigir registres electrònics, verificables i amb accés remot per part de la Inspecció. La sensació empresarial és clara: més que un instrument de seguretat jurídica, pot convertir-se en un mecanisme de vigilància permanent sobre l’empresari, alimentant la idea que el negoci és sospitós per definició.
-
Un control permanent: laboral i fiscal. El registre de jornada reforçat s’afegeix a altres iniciatives com el sistema Verifactu i el tiquet electrònic, que obligaran a connectar la facturació de les empreses directament amb l’Agència Tributària. En tots dos casos la filosofia és la mateixa: partir de la premissa que l’empresari defrauda i cal controlar-lo en remot. Es consolida així un model de “Gran Hermano” laboral i fiscal que genera una càrrega burocràtica i tecnològica molt alta, especialment per a pimes i autònoms, i que té molt poc paral·lelisme a Europa, on la regla general no és la vigilància massiva sinó el control selectiu i proporcional.
-
Cost i proporcionalitat. En sectors com l’HORECA, formats en un alt percentatge per pimes i microempreses, implantar registres electrònics interoperables i amb garanties tecnològiques pot ser costós i desproporcionat, sobretot en negocis petits, familiars, que funcionen amb recursos molt ajustats.
-
El problema de fons no es resol. Encara que el registre sigui més estricte, no es resol la veritable qüestió: l’organització del temps de treball. El sector pateix estacionalitat, demandes intenses en determinats moments i necessitat d’horaris flexibles. Un registre més rígid pot acabar penalitzant la gestió d’aquestes realitats en lloc d’adaptar-s’hi.
Què caldria de debò?
El sector empresarial, i especialment el de l’HORECA, no es nega al registre de jornada ni a la lluita contra els abusos. Però demana que:
-
La norma sigui flexible i diferenciada, adaptant-se a la mida de l’empresa i a les particularitats sectorials.
-
El focus estigui en qui incompleix, i no en complicar més la gestió a qui ja compleix.
-
S’aposti per la col·laboració, no només pel control i la sanció. El registre hauria de ser un instrument de seguretat jurídica per a empreses i treballadors, no una eina per fiscalitzar constantment.
Un debat necessari
La consulta pública obre un debat necessari. Però des de l’òptica empresarial preocupa que seguim insistint en el registre com a mecanisme de control universal i no com a eina útil i adaptada a la realitat productiva. El risc és evident: un pas més cap a la idea que “Gran Hermano ens vigila”, en lloc d’avançar cap a un model equilibrat que garanteixi els drets de les persones treballadores i alhora respecti l’esforç dels empresaris que fan bé la seva feina.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja ha dictat que els estats han d’exigir que els empresaris tinguin un sistema “objectiu, fiable i accessible” per mesurar la durada del temps diari de treball de cada treballador, amb l’objectiu de fer efectius els límits de jornada, descansos, etc., però el grau d’exigència varia molt entre països: en molts no es precisa que sigui un registre electrònic “verificable” amb accés remot per inspeccions. És bastant habitual que es permetin registres manuals o formats menys tecnològics, especialment per a petites empreses.
Conclusions: Spain is different
Espanya està en l’avantguarda en intensitat del control.- El registre diari de jornada completa, amb l’obligació de registrar entrada i sortida de manera detallada per a tots els treballadors, i l’èmfasi en registres electrònics amb accés per inspecció, suposa un nivell de control més estricte que el que hi ha en molts països europeus, almenys avui dia.
La combinació de fiscal i laboral.- El que distingeix Espanya és que no només hi ha pressió normativa en l’àmbit laboral (temps de treball, descansos, registre horari), sinó que simultàniament s’està desplegant una fiscalització digital molt intensa (VeriFactu, tiquet electrònic, factura obligatòria, etc.). Això multiplica la percepció de control permanent.
Proporcionalitat, capacitat de suport per a pimes i adaptabilitat.- En molts països, aquestes obligacions s’introdueixen de forma gradual, amb períodes de prova, amb exemptions per empreses petites, amb menys exigència tecnològica, etc. Espanya sembla que aspira a una aplicació més generalitzada i exigent, la qual cosa suposa un repte major per l’HORECA, autònoms, microempreses. Aquí ens ho trobarem tot de cop i al mateix temps.
No és completament únic, però sí força singular.- No és veritat que “això només passi a Espanya”; hi ha tendències similars a molts països europeus. Però la combinació d’intensitat normativa, l’amplitud de l’aplicació, la sincronització laboral + fiscal, i el grau tecnològic exigible, són aspectes on Espanya pot resultar una de les experiències més ambicioses (i controvertides).
Caldrà analitzar la Consulta Pública i fer les aportacions que pertoquin....sense perdre de vista que caldrà veure el text per analitzar si respecte els límits que té un Reial Decret...a Catalunya, amb l'IEET ja vam veure que el Govern no ho tenia clar....