Actualitat

L’entitat adverteix que la divergència de preus amb Europa pot tenir efectes negatius sobre la competitivitat si no es corregeix amb guanys d’eficiència

 

Ressalta que continua la incidència negativa, a partir dels preus, en la competitivitat d’Espanya en relació amb la Unió Monetària

 

Barcelona, 12 de desembre del 2025. Pimec constata que l’IPC de novembre es redueix una dècima, fins al 3,0%, i sembla apuntar a un canvi de la tendència alcista iniciada el mes de maig. Això ha comportat que el registre es redueixi lleument en relació amb l’objectiu d’inflació a llarg termini fixat per BCE (2,0%) i respecte al valor registrat al conjunt de la Unió Monetària (2,2%). Aquesta situació ha estat, bàsicament, resultat dels augments dels preus dels aliments sense elaborar, dels relacionats amb l’habitatge, dels productes energètics i dels de l’hoteleria i restauració. De la seva banda, la inflació subjacent, que exclou components més volàtils com l’energia i els aliments frescos, augmenta fins el 2,6%, per sota l’índex general, però per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini.

 

Més enllà de l’evolució estrictament mensual, la lectura del novembre apunta a una moderació molt limitada de la inflació, amb una dinàmica desigual segons els components. Tot i el lleu descens de l’IPC general, la inflació subjacent es manté elevada i reflecteix que les pressions de fons sobre els preus encara no han desaparegut. Un dels elements d’aquesta evolució respon al comportament de l’energia, i en particular de l’electricitat, que explica bona part de la moderació del registre general en comparació amb el novembre de l’any passat. En canvi, components com l’alimentació i alguns serveis vinculats al lleure i la cultura mostren una dinàmica menys favorable, fet que confirma que el novembre reflecteix més aviat moderació associada als components més volàtils, i no un canvi estructural del cicle inflacionari, que es manté més persistent del previst.

 

En comparació amb Europa, es manté una divergència rellevant. A la zona euro, la inflació harmonitzada es situa al voltant del 2,2%, molt a prop de l’objectiu del Banc Central Europeu, amb un patró marcat per una energia en taxes negatives i uns serveis que continuen pressionant els preus. En aquest context, l’IPCA d’Espanya es manté clarament per sobre de la mitjana de la Unió Monetària, ampliant el diferencial de preus.

 

Aquest diferencial no és neutre des del punt de vista econòmic, ja que, si es consolida en el temps, implica una pèrdua de competitivitat real. Per evitar que l’ajust acabi descansant en una moderació nominal de salaris i preus, el focus hauria d’anar cap a guanys de productivitat, inversió i eficiència, especialment en aquells àmbits on la inflació és més persistent, com els serveis i els costos interns. En paral·lel, el context empresarial continua marcat per debats rellevants que poden incidir en els costos i l’organització de les empreses el 2026, com la proposta de reducció de la jornada laboral o la negociació del salari mínim, fet que reforça la necessitat d’abordar qualsevol canvi amb criteris d’impacte econòmic i realitat sectorial.

 

En aquest escenari, la política monetària del BCE previsiblement continuarà marcada per la prudència, atès que, malgrat que la inflació agregada de la zona euro s’apropa al 2%, la persistència de les tensions en els serveis i en la inflació subjacent fa preveure una normalització lenta i condicionada a l’evolució de les dades. Les expectatives apunten, en general, a un 2026 amb tipus propers al nivell actual i, com a molt, ajustos a la baixa molt graduals, sempre que es consolidi la moderació de la inflació subjacent. Aquest context reforça la necessitat de posar el focus en millores de productivitat i eficiència com a via principal per sostenir la competitivitat i el creixement en els propers anys.

 

Finalment, aquesta evolució s’ha de situar també en un context de transició reguladora i operativa que impacta directament la gestió empresarial. D’una banda, la Unió Europea ha impulsat iniciatives de simplificació en matèria de reporting de sostenibilitat, que tot i que les principals obligacions es concentren en empreses grans, la seva aplicació acostuma a traslladar-se a la cadena de proveïdors mitjançant demandes d’informació, certificacions i evidències, generant càrrega administrativa i costos d’adaptació per a moltes petites empreses. De l’altra, a l’Estat s’ha ajornat fins al 2027 el desplegament obligatori de VeriFactu, una decisió que alleugereix el calendari d’adaptació però manté el repte de fons: avançar en digitalització per guanyar eficiència i reduir costos de gestió en un entorn de marges més exigent.

 

Les previsions dels principals centres d’anàlisi econòmica apunten a una lleu moderació  descens de l’IPC general a Espanya i el situen a final d’any a l’entorn del 2,8%.

 

A partir de l’IPC de novembre, Pimec destaca que:

 

 

L’estatal es redueix una dècima en relació a l’octubre, fins al 3,0% i se situa un punt per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini (2,0%).

 

 

Aquest comportament dels preus és conseqüència de l’augment de preus relacionats amb l’habitatge (5,7%), sobretot a partir de l’increment en la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (8,0%), de l’hoteleria i restauració (4,5%) i de les begudes alcohòliques i tabac (4,3%). D’altra banda, pràcticament no varien els preus del vestit i calçat (0,3%) i poc, els del lleure i la cultura (1,2%) i del parament de la llar (1,0%).

 

 

La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, augmenta una dècima i se situa en el 2,6%, per sota del registre de l’índex general, però per sobre l’objectiu d’inflació.

 

 

En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus augmenten dues dècimes a Espanya i tres dècimes a Catalunya.

 

 

En termes de variació interanual, l’increment a Catalunya continua per sota del d’Espanya (2,6% i 3,0%, respectivament). La inflació subjacent se situa a Catalunya quatre dècimes per sota la que registra Espanya (2,2% i 2,6%, respectivament).

 

 

Per grups, a Catalunya destaca, l’augment de preus de les begudes alcohòliques i tabac (4,4%), de l’habitatge (4,1%), de l’hoteleria i restauració (3,7%) i de l’ensenyament (3,1%).

 

 

Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada en relació amb el mes anterior, augmenta una dècima (del 2,1% al 2,2%) i a Espanya no varia (es manté en el 3,2%). Aquesta evolució, redueix el diferencial fins a un punt, la qual cosa comporta que continua la incidència negativa en la competitivitat d’Espanya en relació a la unió Monetària, a partir dels preus.