• 21 Juliol 2026

La rumba catalana reforça la seva projecció internacional com a actiu cultural i turístic de Catalunya

L’aliança entre Barcelona i Montpeller per impulsar una candidatura conjunta davant la UNESCO obre noves oportunitats per vincular música, identitat, gastronomia i economia local

La rumba catalana ha fet un nou pas en el seu camí cap al reconeixement internacional. La Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana i l’associació Cap Gély Figuerolles, vinculada a la comunitat gitana de Montpeller, han formalitzat a Barcelona un acord per treballar conjuntament en una candidatura internacional perquè aquest gènere musical sigui reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

L’acord, presentat el 20 de juliol de 2026, transforma la iniciativa en un projecte transfronterer que uneix les comunitats rumberes de Catalunya i del sud de França. L’acte va comptar amb el suport institucional dels alcaldes de Barcelona, Jaume Collboni, i de Montpeller, Michaël Delafosse, i amb la participació de representants de les entitats responsables d’elaborar i impulsar l’expedient.

Aquest pas no significa encara que la candidatura hagi estat inscrita o acceptada formalment per la UNESCO. El que s’ha constituït és l’aliança encarregada de preparar una proposta internacional, documentar-ne la història, acreditar-ne la transmissió entre generacions i definir les mesures necessàries per preservar-la i garantir-ne la continuïtat.

La incorporació de Montpeller reforça especialment la dimensió cultural de la proposta. La rumba catalana, nascuda i desenvolupada principalment dins les comunitats gitanes de Barcelona, Lleida, Girona i altres ciutats catalanes, també ha arrelat al sud de França gràcies als vincles familiars, socials i musicals existents a banda i banda dels Pirineus.

La iniciativa dona continuïtat a un procés reivindicatiu que durant els darrers anys ha rebut diversos suports institucionals. L’any 2024, la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats va aprovar una iniciativa per promoure la candidatura, destacant la rumba catalana com un dels gèneres populars sorgits a Europa durant el segle XX i estretament vinculat a la comunitat gitana de Barcelona.

Un patrimoni viu que també pot generar activitat turística

Més enllà del reconeixement cultural, la projecció internacional de la rumba catalana representa una oportunitat per reforçar el posicionament de Catalunya com a destinació de turisme cultural, creatiu i experiencial.

La música forma part del patrimoni que identifica i diferencia una destinació. L’Agència Catalana de Turisme inclou dins el llegat cultural de Catalunya la llengua, els costums, les tradicions, les arts, la música, la gastronomia i les formes de vida pròpies de cada territori. Aquest conjunt d’elements és el que permet construir experiències turístiques singulars, vinculades a la identitat local i difícils de reproduir en altres destinacions.

En aquest sentit, la rumba catalana no hauria de ser entesa únicament com un estil musical destinat als escenaris. És una expressió social nascuda als barris, a les celebracions familiars, als carrers, a les places i als espais de trobada comunitària. La seva història està relacionada amb territoris com Gràcia, el Raval i Hostafrancs, a Barcelona, però també amb altres poblacions catalanes i amb les comunitats gitanes de la Catalunya Nord i Occitània.

Aquest arrelament permet plantejar productes turístics basats en itineraris pels barris rumberos, visites guiades, exposicions, concerts de petit format, festivals, tallers de guitarra i percussió, activitats educatives i trobades amb músics i entitats dipositàries d’aquesta tradició.

Barcelona ja incorpora la rumba dins la seva oferta musical dirigida al visitant. El portal oficial de Turisme de Barcelona presenta la ciutat com una destinació amb una escena musical que abraça des de la rumba fins al rock, la música urbana o l’electrònica, i també recull establiments que combinen cuina i actuacions de rumba catalana en directe.

El repte és convertir aquesta presència encara dispersa en un relat turístic coherent, respectuós amb els seus protagonistes i connectat amb el territori.

Música, restauració i gastronomia: una experiència compartida

La rumba catalana està estretament vinculada a la celebració, a la convivència i als espais on les persones es troben, mengen, beuen i comparteixen música. Aquesta dimensió social ofereix un marc especialment adequat per establir aliances amb la restauració, l’hostaleria, els mercats i el comerç de proximitat.

La candidatura de la rumba catalana pot contribuir a enriquir aquest relat incorporant-hi la música i la cultura popular. Una vetllada rumbera en un restaurant, una ruta gastronòmica pels barris vinculats al gènere, una programació musical als mercats o la combinació de concerts amb cuina catalana i productes locals són exemples d’experiències capaces de generar activitat econòmica al voltant del patrimoni cultural.

Aquestes iniciatives poden afavorir especialment els restaurants, bars musicals, allotjaments, guies, equipaments culturals i petits comerços situats fora dels circuits turístics més saturats. També poden contribuir a diversificar l’oferta, ampliar l’activitat durant tot l’any i distribuir millor els visitants pels barris i municipis.

La vinculació entre rumba i gastronomia, però, no hauria de quedar reduïda a una ambientació comercial. Ha de partir del coneixement de la història del gènere, de la participació directa de les comunitats gitanes i rumberes i d’una retribució adequada als músics, creadors i entitats que en mantenen viva la transmissió.

Una oportunitat per a la marca Catalunya

Un eventual reconeixement de la UNESCO augmentaria la visibilitat internacional de la rumba catalana, però el principal valor de la candidatura resideix en la capacitat d’ordenar, protegir i transmetre aquest patrimoni.

Per a Catalunya, representa l’oportunitat de projectar una imatge cultural vinculada no només als grans monuments o als esdeveniments multitudinaris, sinó també a la cultura popular, a la diversitat, als barris i a les comunitats que han contribuït a construir la identitat del país.

La rumba pot reforçar una marca Catalunya més humana i experiencial: una destinació que s’escolta, es tasta i es viu. La seva combinació amb la cuina catalana, els mercats, les festes populars i els establiments de proximitat ofereix un relat amb capacitat per diferenciar Catalunya dins el mercat internacional del turisme cultural.

La cooperació iniciada entre Barcelona i Montpeller obre la possibilitat de construir itineraris culturals entre Catalunya i Occitània, impulsar intercanvis artístics i desenvolupar una oferta turística transfronterera vinculada a la història compartida de les comunitats rumberes.

La candidatura tot just inicia una nova etapa i encara haurà de superar un procediment llarg i exigent. Tanmateix, ja posa damunt la taula una oportunitat: convertir la protecció d’un patrimoni musical viu en una eina de cohesió, projecció cultural i desenvolupament econòmic que impliqui els artistes, els barris, les institucions i també el teixit turístic, hostaler i gastronòmic del país.