Actualitat

• 22 Decembre 2025

L’entrada en vigor de la Llei 1/2025, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, marca un punt d’inflexió en la gestió dels aliments a tot l’Estat. Tot i que la norma es va publicar al Boletín Oficial del Estado l’abril de 2025, la major part de les obligacions operatives seran exigibles a partir de l’1 de gener de 2026, amb especial incidència en els sectors de la producció, la distribució, el comerç i la restauració.

Aquesta llei estatal consolida i amplia principis que a Catalunya ja estaven vigents des de fa anys, però ho fa amb un marc comú, obligatori i homogeni per a tot el territori.

Objectiu de la Llei 1/2025

La nova normativa té com a finalitat prevenir i reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari al llarg de tota la cadena agroalimentària, des de la producció primària fins al consum final. La llei s’alinea amb els objectius de sostenibilitat, economia circular i reducció d’emissions, i busca avançar cap a un model més eficient i responsable en l’ús dels aliments.

Què entra en vigor l’1 de gener de 2026

A partir de l’1 de gener de 2026, els agents de la cadena alimentària hauran d’aplicar de manera efectiva les principals obligacions de la llei, entre les quals destaquen:

1. Plans de prevenció del malbaratament
Les empreses obligades hauran de disposar i aplicar un pla de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari, adaptat a la seva activitat, que identifiqui punts crítics i estableixi mesures concretes per reduir els excedents.

2. Aplicació obligatòria de la jerarquia de prioritats
La llei fixa una jerarquia clara i vinculant per a la gestió dels aliments no venuts o no consumits:

• Prevenció del malbaratament.

• Donació o redistribució per al consum humà.

• Altres usos, com l’alimentació animal o la transformació industrial.

• Reciclatge o valorització energètica.

• Eliminació, només com a últim recurs.

Aquesta jerarquia deixa clar que llençar aliments és l’última opció i només es pot justificar quan no existeixen alternatives viables.

3. Obligacions específiques per a la restauració
Els establiments d’hostaleria i restauració hauran de:

• Facilitar que els clients es puguin emportar els aliments no consumits.

• Adoptar mesures de planificació, conservació i formació del personal per reduir el malbaratament.

• Aplicar bones pràctiques en la gestió de compres, elaboració i servei.

4. Registre, control i possible règim sancionador
La llei preveu mecanismes de control i seguiment, així com un règim sancionador en cas d’incompliment, amb multes que poden ser rellevants en funció de la gravetat de la infracció.

Exempcions i adaptacions

Determinades microempreses o establiments de dimensions reduïdes poden quedar exemptes d’algunes obligacions formals, com ara l’elaboració d’un pla escrit o la signatura d’acords de donació, tot i que el principi general de prevenció i aprofitament dels aliments continua sent aplicable.

Què canvia respecte de la Llei catalana

A Catalunya, la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris ja havia establert un marc avançat, amb èmfasi en la prevenció, la sensibilització i l’aprofitament social dels aliments.

La diferència principal amb la nova llei estatal no és tant de filosofia com de rang i obligació:

• La normativa catalana posava l’accent en la prevenció i la donació, però amb un desplegament gradual i adaptat al territori.

• La Llei 1/2025 formalitza i reforça aquesta jerarquia de prioritats, fent-la obligatòria per a tots els operadors de l’Estat i establint criteris comuns de compliment.

• A efectes pràctics, per a les empreses catalanes, la llei estatal no suposa un canvi radical de prioritats, però sí una major exigència documental, de control i d’aplicació efectiva.

Un canvi de paradigma irreversible

Amb l’entrada en vigor de la Llei 1/2025, el malbaratament alimentari deixa de ser una qüestió voluntària o de responsabilitat social per convertir-se en una obligació legal estructural. A partir de 2026, prevenir, donar i reaprofitar aliments ja no serà només una bona pràctica, sinó un deure normatiu per a una part molt significativa del teixit empresarial.

Per al sector alimentari i de la restauració, el missatge és clar: anticipar-se, adaptar procediments i integrar la prevenció del malbaratament en la gestió diària serà clau per complir la llei i evitar sancions.