Actualitat

• 17 Abril 2025

Tot i que el Dictamen 3/2025, emès pel Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya el 16 d’abril, no és vinculant, sí que aporta una anàlisi jurídica fonamentada que posa en qüestió la legitimitat i la solidesa legal del Decret llei 6/2025, aprovat pel Govern el passat 25 de març. Aquest decret incrementa l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET) i en redefineix el destí dels ingressos.

Des de l’anunci de l’acord entre el Govern i el grup parlamentari d’Els Comuns, el 27 de febrer de 2025, s’han succeït les rectificacions, matisos i contradiccions, sense una voluntat real d’escoltar el sector turístic ni els territoris afectats. Les mesures s’han pres amb precipitació i sense un debat ampli ni tècnic.

Un dictamen clar i contundent

El dictamen respon a la sol·licitud presentada per més d’una desena de diputats del Grup Parlamentari de Junts i analitza la constitucionalitat i l’estatutarietat del decret llei. Les seves conclusions són especialment rellevants:

1. Absència de necessitat extraordinària i urgent

El Consell considera que el Govern no ha justificat de manera suficient la concurrència de la “necessitat extraordinària i urgent” que habilita l’ús del decret llei, tal com exigeixen l’article 64.1 de l’Estatut d’Autonomia i l’article 86.1 de la Constitució.

Es recorda que aquesta via legislativa és excepcional i no pot ser utilitzada com a mecanisme ordinari per evitar el debat parlamentari.

2. Vulneració de la reserva legal parlamentària

El Decret llei modifica elements essencials d’un tribut propi de la Generalitat, concretament el destí dels ingressos i l’afectació de part del tribut a polítiques d’habitatge. Segons el Consell, això vulnera l’article 203.5 de l’Estatut, que estableix que els tributs propis només poden ser establerts o modificats mitjançant una llei del Parlament, no per decret llei.

3. Canvis substancials sense participació territorial

Entre els aspectes que més preocupen, es destaca el canvi en la distribució dels ingressos de l’impost: només el 25 % s’afecta a habitatge, mentre que el 75 % es manté en el Fons de Foment del Turisme, amb nous criteris que minven el pes de la promoció turística i introdueixen altres finalitats com la promoció econòmica o l’habitatge a nivell local, sense consulta ni debat previ amb els ajuntaments ni amb els agents del sector.

Cap on cal avançar?

Aquest dictamen suposa una crida a reflexionar sobre el procediment, el fons i la forma en què es prenen decisions que afecten directament sectors clau per a l’economia i la cohesió territorial. Més enllà de les consideracions jurídiques, cal recuperar la cultura del diàleg, el consens i la planificació compartida.

El turisme no és només una font d’ingressos: és una activitat estructural per a molts territoris, generadora d’ocupació i activitat econòmica, amb una gran capacitat de transformació positiva si es gestiona amb visió estratègica.

En síntesi:

• El Decret llei 6/2025 és jurídicament qüestionable, segons el Consell de Garanties Estatutàries.

• No es justifica l’ús de la via excepcional del decret llei.

• Es vulnera la reserva legal parlamentària sobre tributs propis.

• El procediment ha estat precipitat, unilateral i poc transparent.

Des del sector, reiterem la voluntat de col·laborar activament en una revisió serena, rigorosa i participada del model de finançament del turisme, en línia amb els objectius de sostenibilitat, però sense improvisacions ni decisions unilaterals.