La FEEC valida i actualitza itineraris en diversos espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals
La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya ha homologat dos nous senders i n’ha rehomologat deu més durant el 2025 en diversos parcs de la Xarxa, d’acord amb els criteris tècnics de senyalització, seguretat i qualitat dels itineraris.
La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona consolida la seva aposta pel senderisme de qualitat amb l’homologació i actualització de diversos itineraris durant el 2025, d’acord amb els criteris tècnics de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Aquest procés garanteix una senyalització normalitzada, recorreguts segurs i una experiència adequada per a la descoberta del patrimoni natural, cultural i paisatgístic dels espais naturals.
En total, s’han homologat dos senders al Parc de la Serralada Litoral i al Parc d’Olèrdola, i s’han rehomologat deu itineraris que recorren el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc del Garraf, el Parc de la Serralada Litoral, el Parc de la Serralada de Marina i el Parc del Montnegre i el Corredor. En aquest darrer parc, però, també s’ha deshomologat un dels senders.
Al Parc de la Serralada Litoral s’ha homologat el SL-C 135 ‘Les fonts d’Alella’, un recorregut circular que s’inicia a l’aparcament situat davant de l’Escola de Natura Can Lleonart. L’itinerari segueix la riera de Coma Fosca, passa per davant de l’edifici de Cal Governador i continua fins a Mas Coll. A través de corriols i pistes, el camí permet visitar quatre fonts emblemàtiques —la del Fonoll, l’Esquerda, els Eucaliptus i el Safareig— abans d’enllaçar amb el GR-92. El recorregut ofereix vistes obertes sobre la costa i incorpora punts panoràmics com el mirador dels Tres Pins, amb àmplies vistes sobre el Maresme i el Barcelonès, abans de retornar al nucli d’Alella pel mateix traçat.
Al Parc d’Olèrdola s’ha homologat el SL-C 131 ‘Ruta de les fonts i els forns’, un itinerari de 6,6 quilòmetres, de dificultat mitjana, que es pot completar aproximadament en dues hores i mitja. La ruta connecta alguns dels elements patrimonials més rellevants del Parc amb diversos punts d’aigua tradicionals, com les fonts de Fontanilles, de l’Ametlló i de l’Alba, i permet entendre la relació històrica entre el paisatge, els recursos naturals i els usos humans.
Rehomologacions de rutes clàssiques que s’actualitzen en cinc espais naturals
Al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny s’ha rehomologat el PR-C 204 ‘Pujada a Santa Fe de Montseny’, un itinerari clàssic que s’inicia al centre d’Arbúcies, concretament al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, i ascendeix fins a la vall de Santa Fe. El recorregut presenta un fort desnivell i una llargada que permeten descobrir una gran diversitat de formacions forestals i elements vinculats a l’aprofitament històric dels recursos del massís, com pous de neu, carboneres i serradores, passant per indrets com la Casanova d’en Lleonart, les feixes de Can Pla, el Roters, la Feixa Llarga i el coll de Te.
Al Parc del Garraf s’han rehomologat dos itineraris. El SL-C 99 ‘De Cal Ganxo a la Morella’ s’inicia a l’Alberg de Cal Ganxo, a Castelldefels, i arriba fins al punt culminant del massís del Garraf, amb retorn pel mateix camí o bé connectant amb el GR-92 o la xarxa viària fins al municipi. Tot i l’absència de fonts, l’itinerari destaca per la singularitat del paisatge càrstic i per l’observació d’aus. També s’ha rehomologat el SL-C 100 ‘Castell Vell d’Olivella’, una ruta que surt del nucli antic d’Olivella i recorre senders envoltats de pins i margallons, amb vistes sobre el poble i punts d’interès com el safareig, les ruïnes del castell i la cova de Muntaner.
Al Parc de la Serralada Litoral s’han rehomologat el SL-C 111 ‘Ruta del Vedat’, amb inici a Teià, un itinerari circular de dificultat baixa que permet conèixer l’entorn del municipi a través de pedreres, fonts, conreus i formacions granítiques, i el SL-C 120 ‘Les fonts de Santa Maria de Martorelles’, un recorregut circular que ressegueix torrents i fonts en un entorn d’interès natural i cultural. Aquesta ruta inclou la visita a elements patrimonials com l’ermita de Santa Maria, el lledoner monumental, el menhir i el dolmen de Castellruf i el poblat ibèric del mateix turó.
Al Parc de la Serralada de Marina s’han rehomologat tres itineraris. L’SL-C 95 ‘De Tiana al turó d’en Galceran’ és una excursió llarga que ascendeix fins a un dels punts més elevats del Parc i ofereix àmplies panoràmiques. L’SL-C 140 ‘La vall de Pomar’ permet descobrir comunitats vegetals mediterrànies, masies, antigues vinyes i restes d’aprofitament del granit, amb la possibilitat de visitar el poblat ibèric del Turó d’en Boscà. Completa el conjunt l’SL-C 143 ‘Al voltant de Sant Pere de Reixac’, un itinerari circular amb inici a l’església romànica del mateix nom que recorre el vessant oriental del turó i travessa boscos preservats dels grans incendis de les darreres dècades.
Al Parc del Montnegre i el Corredor s’han rehomologat l’SL-C 77 ‘Can Vilar’ i el ‘sot de Can Montesell’, una excursió llarga però de recorregut suau amb inici a Vallgorguina, que permet endinsar-se en ambients d’obaga i observar una notable presència de fauna forestal, i l’SL-C 105 ‘El pla de Forcs’, un itinerari circular fàcil i ben senyalitzat amb inici a Sant Iscle de Vallalta. Aquest recorregut passa per la font de Can Doda, les ruïnes de Can Vives de la Cortada, el Pla de Forcs, les Pedres de les Olles i l’espai conegut com les Dones d’Aigua, format per un salt d’aigua, una cova i un petit gorg.
Finalment, al mateix Parc del Montnegre i el Corredor s’ha deshomologat l’SL-C 76 ‘Camí del torrent d’en Puig al Corral’, un itinerari que s’iniciava a l’entorn del Centre d’Informació d’Arenys de Munt i seguia la riera per diversos trams asfaltats fins a un corriol que s’endinsava per la vall del torrent d’en Puig. Tot i la presència d’alguns elements de patrimoni natural, com un pi de grans dimensions envoltat d’alzines representatives del bosc mediterrani, la deshomologació s’ha dut a terme per motius de seguretat, ja que alguns trams no eren segurs, i perquè una part important del recorregut transcorria fora de l’espai natural del Parc.