Un ramat de 200 ovelles i cabres pastura a l'Espai Natural de les Guilleries – Savassona per ajudar a prevenir incendis forestals
La iniciativa és possible gràcies a la col·laboració entre el Consorci de l’Espai Natural, els propietaris de les finques i l’Ajuntament de Vilanova de Sau. L’objectiu és mantenir el sotabosc amb la pastura com a eina sostenible de gestió forestal.
Des del 10 de juliol un ramat format per 200 ovelles de raça ripollesa i diverses cabres pastura en dues finques privades de Vilanova de Sau, la Coromina i Can Morilla, com a mesura per reduir el risc d’incendis forestals a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Aquesta iniciativa ha tirat endavant gràcies al suport del Consorci, que ha facilitat el contacte entre el pastor i els propietaris del terreny per aconseguir que aquests boscos redueixin la càrrega de combustible vegetal. A més, el Consorci ha proporcionat una cleda mòbil per tancar el ramat, mentre que l'Ajuntament de Vilanova de Sau ha facilitat l’accés a l’aigua necessària per al ramat mitjançant un hidrant municipal proper a la zona de pastura.
Les finques de la Coromina i Can Morilla es troben dins d’un conjunt de polígons definit pel Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat de Catalunya com a Àrea Estratègica de Gestió (AEG). Aquesta zona és una pineda de pi roig que, a causa del canvi climàtic, s’està transformant en un bosc mixt de roure i alzina. Per això, és important que el sotabosc no arribi a tocar les capçades dels arbres, eliminant així el combustible amb escala, i que la densitat dels arbres sigui baixa perquè els Bombers puguin actuar en cas d’incendi.
Des de l’any 2020, el Consorci estassa i aclareix anualment l’arbrat en unes 20 hectàrees de terrenys privats, amb l’objectiu de reduir el combustible forestal. Fins ara, s’ha actuat en unes 60 hectàrees, i està prevista una actuació en 20 hectàrees més a la tardor. Ara, s’ha incorporat la pastura com a mètode per mantenir aquestes zones. Sense aquesta pràctica, caldria tornar a estassar el sotabosc cada 4 o 5 anys, amb un cost aproximat de 1.200 euros per hectàrea.
A l’estiu, el ramat pastura durant dues franges horàries de menys insolació, al matí i al vespre. La resta del dia es tanca en una cleda, que es pot canviar d’ubicació segons les necessitats detectades pel pastor. Es preveu que el ramat estigui en aquesta finca entre 2 i 3 mesos, depenent de les condicions climatològiques i la disponibilitat de menjar. L’acord també inclou accés a aigua per al bestiar i pels gossos que el guien i protegeixen.
L’objectiu del Consorci és que, a mesura que es defineixin noves àrees estratègiques de gestió, el ramat pugui créixer per pasturar totes les hectàrees en què ja s’ha actuat, sempre amb el consentiment dels propietaris. El ramat consumeix vegetació diversa, com bruc, bruga, jonsa i fenals, i es preveu que els efectes d’aquesta pastura es comencin a notar en un termini de dos o tres anys.