Els experts reunits a les VIII Jornades Ambientals coincideixen que l'impost al carboni és una solució eficaç per descarbonitzar l'economia i frenar l'escalfament global, però no l'única,
Els experts reunits ahir a les VIII Jornades Ambientals organitzades per la Universitat de Barcelona, Família Torres i el meteoròleg i professor de la UB Tomàs Molina, van coincidir que l'impost al carboni és una solució eficaç per descarbonitzar l'economia i frenar l'escalfament global, però no l'única, i hauria de fer-se de manera global i coordinada entre tots els països per garantir l'èxit i l’acceptació per part dels ciutadans. També van instar als governs a actuar de forma immediata, ja que en l'actual situació d'emergència climàtica ja no hi ha excuses.
Aquestes són les principals conclusions del certamen celebrat a Barcelona, en l’edifici històric de la UB, sota el lema ‘Són els impostos la solució al canvi climàtic?’, que va comptar amb la participació d’una dotzena d’experts nacionals i internacionals i l’assistència d’unes 200 persones. La inauguració va anar a càrrec del Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, del president de Família Torres, Miguel A. Torres, i del vicerector de Doctorat i Promoció de la recerca de la UB Francesc Xavier Roigé, qui va definir el canvi climàtic com “el major desafiament de la nostra història”.
Miguel A. Torres va apuntar que “els polítics haurien de ser conscients de l’extrema gravetat del canvi climàtic” i va criticar que actualment hi hagi més subvencions al petroli que a les renovables. “És un problema de tots i cadascú de nosaltres ha de fer alguna cosa per descarbonitzar l’economia”, va sentenciar.
Damià Calvet va defensar la fiscalitat al carboni, tot i les dificultats amb què s’estan trobant. “S’ha de recaptar de manera més eficient per donar els senyals correctes i invertir en energies baixes en carboni”, va assenyalar. Calvet va destacar la declaració d’emergència climàtica impulsada des de la Generalitat, que demostra la preocupació del govern en aquesta matèria. “Això ens ha de portar a ser més conscients i a revisar els instruments previstos amb més celeritat”, va comentar Calvet.
Maite Vilalta, vicerectora d’Igualtat i Acció Social de la UB, va ser l’encarregada de centrar el tema dels impostos des del punt de vista acadèmic, entenent els gravàmens climàtics com a “mecanismes per penalitzar o castigar béns amb externalitats negatives”. “Són impostos correctors de conductes, sense ànim recaptatori”, va comentar, però va alertar que aquest tipus d’impostos són costosos de gestionar i administrar i que els governs disposen també d’altres instruments per regular el mercat.
Jeroen Van den Berg, professor d’investigació de l’ICREA a l’ICTA-UAB i catedràtic d’economia ambiental a la Universitat Lliure d’Amsterdam, va assegurar que hi ha por i resistència per part dels governs, que es resisteixen a implementar mesures que podrien afectar negativament la competitivitat de les empreses