PROTOCOL SOBRE VIOLÈNCIES SEXUALS I LGTBIFÒBIQUES A L'ESPAI PÚBLIC I EN CONTEXTOS D'OCI
DESCARREGA EL PROTOCOL - VÍDEO DE PRESENTACIÓ
L’objectiu del protocol és dotar la comarca d’un instrument consensuat que permeti actuar davant tot tipus d’assetjaments i violències sexuals i LGTBIfòbiques en els contextos d’oci nocturn durant tot l’any. Es tracta de treballar per aconseguir que els espais de socialització no estiguin condicionats per raó de sexe, orientació o identitat de gènere, i desnaturalitzar els comportaments més arrelats socialment que fonamenten el desenvolupament i la presència de les violències masclistes.
En l’elaboració del “Protocol sobre violències sexuals i LGTBIfòbiques” hi ha participat personal de diferents serveis del Consell Comarcal i dels ajuntaments (Joventut, Igualtat i Cultura), tècniques de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius i del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, i representants d’entitats juvenils, de moviments socials feministes i de col·lectius organitzadors d’activitats d’oci de l’Alt Penedès.
També hi han col·laborat 500 persones joves responent una enquesta sobre hàbits d’oci i experiències personals sobre violències masclistes en espais d’oci (invasió de l’espai, peticions insistents, insults, burles, intimidació, tocaments no consentits, agressions sexuals, violència per motius de gènere, orientació sexual o aspecte físic no heteronormatiu, exhibició de símbols o imatges ofensives o vexatòries, i altres). Les experiències més freqüents viscudes per les persones que van respondre l’enquesta han estat “mirades persistents, invasió de l’espai físic i persecució”; seguides pels “comentaris ofensius, degradants o insults i comentaris o gestos sexuals” i “fregaments i tocaments sense consentiments i la insistència en una petició”.
L’esperit de les accions que proposa el Protocol és transversal i comunitari: es demana a les administracions locals i a les entitats que participin activament a donar visibilitat i acabar amb les agressions masclistes en el context de les festes populars, i que creïn i reforcin circuïts i mecanismes de detecció, actuació i acompanyament estables i sistematitzats.
La majoria d’intervencions que planteja parteixen del diàleg i de les solucions pacífiques de les situacions, per evitar i trencar l’escalada de violència.
En la fase de diagnosi, s’ha constatat que la majoria de les persones que pateixen agressions no compten amb el suport comunitari o dels agents organitzadors de les activitats d’oci; sigui per manca de presència o bé per manca de confiança en aquests. Per tant, el protocol fa èmfasi en la necessitat de fer un treball preventiu, de detecció i d’atenció a les víctimes, perquè tothom conegui els recursos disponibles i per tal que la reparació individual i la resposta pública es facin també des d’una perspectiva social i comunitària.
El protocol sobre violències sexuals contempla 5 grans àmbits d’actuació: la programació de les activitats, les campanyes de sensibilització, la formació dels agents clau, els diferents tipus d’intervenció i els seus corresponents circuits, i les actuacions a l’entorn dels espais d’oci i la mobilitat de les persones assistents.
Fa un seguit de recomanacions que afecten tots els àmbits d’actuació. Per exemple, recomana incorporar una mirada crítica a l’hora de contractar les actuacions per evitar discursos sexistes o discriminatoris; aprovar ordenances municipals específiques que contemplin les situacions de violències sexistes; instaurar i unificar les formacions per a tots els agents organitzadors d’activitats d’oci; il·luminar suficientment l’entorn dels espais on tenen lloc les activitats d’oci nocturn per incrementar la seguretat; organitzar autobusos o una xarxa de taxis per desplaçar-se fins als espais d’oci nocturn de les festes majors, entre d’altres.
El “Protocol sobre violències sexuals i LGTBIfòbiques” s’ha elaborat gràcies al “Programa d’Assessorament a Ens Locals” de l’Agència Catalana de Joventut de la Generalitat de Catalunya, en el marc del “Pacte d’Estat contra la violència de gènere”, i ha estat finançat per la Secretaria d’Estat d’Igualtat del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat.
Vilafranca del Penedès, 3 de març de 2021