El conseller Vila presenta a la vegueria del Penedès la Guia de plans locals d'impuls al català i 40 propostes per als ajuntaments
El Departament posa a disposició dels ajuntaments la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i un llistat de 40 propostes d’acció, eines pràctiques per integrar la perspectiva lingüística en totes les àrees de l’activitat municipal.
El conseller Vila fa una crida als ajuntaments a elaborar plans locals d’impuls al català i es posa a disposició de qualsevol municipi a través del CPNL.
També s’han presentat els resultats de l'Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2023 de la vegueria de Penedès, que se situa per sobre de la mitjana en coneixement de la llengua.
El president del Consell Comarcal del Garraf, Luis Miguel García, ha obert l’acte destacant la importància de fer polítiques actives en favor de la llengua. En aquest sentit l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, en el seu torn de paraula, ha explicat les darreres actuacions de l’Ajuntament pel que fa a la política lingüística, com l’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, la creació d’una regidoria específica de llengua o el pla de foment del català en l’àmbit del comerç. Amb l’adhesió de Vilanova al Pacte Nacional per la Llengua, la vegueria suma quatre capitals dins de la vegueria: Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú i Igualada. Posteriorment, el conseller Vila ha volgut subratllar el paper central dels ajuntaments en la revitalització de l’ús social del català: “Els ajuntaments sou l’administració més propera a la ciutadania i teniu una capacitat d’incidència enorme. La llengua necessita una política lingüística municipal activa, que vetlli per l’ús del català als equipaments municipals i a tots els àmbits de la vostra competència, per això posem a la vostra disposició eines concretes i us demanem que us les feu vostres. La conselleria i el CPNL estem a la vostra disposició per ajudar-vos en tot el que necessiteu.”
Noves eines per ajudar els municipis a engegar accions concretes d’impuls al català
Biel Senabre, director del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf i Teresa Tort, coordinadora de Dinamització i Assessorament del CNL han presentat la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català, el principal recurs tècnic que el Departament de Política Lingüística posa ara a mans dels ajuntaments. Adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l’activitat municipal, des de l’atenció ciutadana fins a la cultura, l’esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.
El document inclou orientacions detallades per elaborar un pla local d’impuls al català, amb una metodologia que parteix d’una diagnosi de la situació sociolingüística del municipi, estableix actuacions, calendari i pressupost, i culmina amb una fase d’avaluació i comunicació. La Guia incorpora també una plantilla de pla local per facilitar-ne la redacció, models de criteris d’ús lingüístic per fomentar el català en l’activitat interna dels ajuntaments, models de clàusules lingüístiques per a contractes i subvencions, i un resum del marc normatiu vigent en matèria de política lingüística.
L’objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política lingüística pròpia, adaptada a la seva realitat demogràfica i sociolingüística. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) es coordinaran amb tots els municipis que vulguin suport per iniciar o enfortir els seus plans locals.
40 propostes per a l’acció: mesures concretes per a cada ajuntament
Complementàriament a la Guia, Senabre i Tort han presentat un llistat de 40 propostes d’acció elaborades pel Departament i pensades perquè qualsevol ajuntament, independentment de la seva mida o recursos, pugui incorporar el criteri lingüístic a les seves actuacions. Les mesures cobreixen un ventall ampli d’àmbits i es presenten com un menú d’opcions del qual cada municipi pot triar les que millor s’adapten a la seva situació.
Entre les 40 propostes hi ha actuacions internes, com l’organització de sessions de sensibilització i formació en drets lingüístics per al personal municipal o la revisió dels criteris d’ús lingüístic en la comunicació institucional. N’hi ha d’orientades al teixit econòmic local, com l’impuls de plans de gestió lingüística a les empreses i comerços, o la formació per a establiments sobre els drets lingüístics dels consumidors. I n’hi ha d’adreçades a la comunitat en sentit ampli: la creació de punts d’aprenentatge informal de català als equipaments municipals, la promoció del català en el paisatge lingüístic visual i auditiu d’esdeveniments al carrer, la presència destacada del català en l’oferta esportiva i cultural, o la consolidació de la llengua en les activitats adreçades a infants, adolescents i joves.
El document convida explícitament tots els ajuntaments a adoptar tantes propostes com puguin i a fer el pas de formalitzar-les en el seu propi pla local d’impuls al català.
El català a la vegueria del Penedès: per sobre de la mitjana en coneixement del català i amb la transmissió intergeneracional més destacada de Catalunya
L’acte ha inclòs, per part de la cap del Servei d’Informació, Difusió i Estudis del departament de Política Lingüística, Anna Torrijos, la presentació dels resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) del 2023 per a la vegueria del Penedès. Les dades mostren que en aquest territori els percentatges de coneixement del català són superiors a la mitjana de Catalunya. Un 85,6% saben parlar català a la vegueria del Penedès davant del 80,4% de Catalunya. Entre el 2018 i el 2023,hacrescutel nombre absolut de coneixedors i usuaris del català tot i que el percentatge no ha augmentat a causa del creixement demogràfic. El nombre absolut s’ha incrementat en35.000 persones, mentre que el percentatge s’ha mantingut en un 85%.
Pel que fa a la llengua habitual a la vegueria del Penedès (34,3%), és superior a la llengua inicial (31,3%). Aquesta diferència és pràcticament igual que la mitjana del país. L’ús habitual del català al Penedès se situa per sota del castellà, però els parlants habituals bilingües se situen per sobre de la mitjana de Catalunya i representen un 12,1%.
Cal destacar les fortes diferències en la composició per edat pel que fa a la llengua inicial i habitual. El 60% de la població de més de 65 anys és castellanoparlant inicial i només el 25% d’aquesta franja d’edat té el català com a llengua inicial. Les poblacions més joves tenen més català sol (37%), menys castellà (42,3%) com a llengua inicial.
El percentatge de castellanoparlants habituals és més alt entre els joves i adults joves, sobretot perquè s’hi sumen molts parlants inicials d’altres llengües, mentre que el percentatge de catalanoparlants habituals entre joves i adults joves és més baix que entre els més grans perquè creixen els usos bilingües. Al Penedès, el 48,7% de població usava el català més d’un 50% en un dia qualsevol i un 32,7% eren usuaris secundaris de la llengua.
Pel que fa a la transmissió intergeneracional, el català guanya presència. Es parla més català amb els fills el 39,1% (només català) que no pas amb la mare (28,4%). Aquesta diferència de gairebé 11 punts a favor del català en la transmissió és la més alta de totes les vegueries.
Una crida al món local amb gira per totes les vegueries
El conseller Vila ha tancat la jornada amb una crida directa als ajuntaments de la vegueria del Penedès—i per extensió a tots els municipis catalans— perquè assumeixin un paper actiu en la promoció de la llengua: “Tenim un repte compartit i els municipis sou actors indispensables per afrontar-lo. La llengua es guanya o es perd en la vida ordinària, i vosaltres hi teniu accés directe. Cada pas que feu, compta. Us demanem que els feu, municipis, estem a la vostra disposició, truqueu-nos, contacteu-nos, teniu el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departament al vostre servei per ajudar-vos en qualsevol moment.”