L'Informe Fènix i el sector turístic: diagnòstic real, conclusions discutibles
L'Informe Fènix, un document coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura, proposa modificacions estructurals del model econòmic català per a fer-lo sostenible i garantir que segueixi essent font de benestar i prosperitat.
S'indica que el model econòmic actual de Catalunya és insostenible i que aboca el país al retrocés econòmic i a la ruptura de la cohesió social a mig termini.
Qui signa aquest article ho fa des d'un coneixement directe i prolongat del sector turístic, no des de la controvèrsia política. No qüestionem la trajectòria acadèmica ni la capacitat analítica dels autors de l'Informe Fènix —alguns d'ells són referències reconegudes de l'economia catalana. El que posem en dubte és que el rigor en el diagnòstic s'hagi traslladat amb la mateixa solidesa a les conclusions. I en això, entenem que l'informe s'equivoca.
Un debat que ve de lluny
La publicació ahir de l'Informe Fènix no ha sorgit del no-res. En els darrers anys s'ha anat construint, en cercles acadèmics i mediàtics catalans, un relat que qüestiona el paper del turisme en l'economia del país. La idea de fons és que el sector turístic -especialment el de sol i platja- genera llocs de treball amb salaris tan baixos que no cobririen el cost dels serveis públics que consumeixen els seus treballadors. En conseqüència, la resta de l'economia estaria subvencionant-lo de manera encobertes.
Un dels economistes que havia apuntat en aquesta direcció en els darrers anys és Josep Oliver Alonso, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·legiat de mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Oliver havia assenyalat que el canvi d'estructura productiva —la substitució de la indústria per serveis d'atenció a la persona, com el turisme, la restauració i el comerç— és un dels fenòmens que explica el frenada productiva de Catalunya i Espanya. Ara bé, el mateix Oliver ha apuntat que el turisme "pot ser fortament productiu" si s'orienta cap a segments d'alt valor: "No és el mateix tenir hotels de cinc estrelles que pensions." Aquest matís és important i és el que, com veurem, l'Informe Fènix tendeix a ignorar.
El que és evident és que l'Informe Fènix recull i radicalitza una línia de pensament que circulava des de feia temps en determinats sectors de l'acadèmia i de l'opinió pública catalanes. I ho fa d'una manera que, com detallarem a continuació, barreja diagnòstics parcialment vàlids amb conclusions que no es deriven necessàriament de les dades.
Què diu l'Informe Fènix
L'informe parteix d'una constatació real: des del 2000, el PIB per càpita català ha crescut molt poc malgrat l'augment del PIB total, perquè la població ha crescut ràpidament mentre la productivitat ha caigut del 8% al 13% per sota de la mitjana europea.
Per explicar aquest deteriorament, els autors qualifiquen de "sectors subvencionats" aquells on el salari mitjà és inferior a 29.000 € bruts anuals, argumentant que els seus treballadors no generen prou recursos fiscals per finançar els serveis públics que utilitzen. El turisme de sol i platja i la indústria càrnia en són els principals blancs, amb càlculs que xifren la "subvenció implícita" en 6 € per pernoctació hotelera de 3 estrelles i 9 € per tona de carn.
Les mesures proposades inclouen l'eliminació de l'IVA turístic reduït, l'augment del Salari Mínim Interprofessional, la reducció significativa de la capacitat turística i una gestió de la immigració basada en criteris de qualificació.
On té raó l'informe
Cal ser honestos: alguns dels problemes que descriu l'informe existeixen i el sector els ha de reconèixer.
• La productivitat del conjunt de l'economia catalana és insuficient i ha empitjorat en termes relatius respecte d'Europa.
• Els salaris del sector turístic, especialment en segments de baix valor afegit, són objectivament baixos.
• La pressió sobre l'habitatge, les infraestructures i els serveis públics és real i el sector n'és parcialment responsable.
• El debat sobre quin model turístic volem és legítim i necessari.
On fallen les conclusions
El problema principal de l'informe és el salt entre el diagnòstic —parcialment vàlid— i les conclusions, que no queden demostrades empíricament. Identificarem els punts més febles.
1. Confonen causa i efecte
L'informe observa que hi ha immigració, creixement de sectors de salaris baixos i menor productivitat, i en deriva una relació quasi causal. Però la causalitat pot ser exactament la inversa: és el model productiu el que genera demanda de feina poc qualificada, i aquesta demanda és la que atrau immigració.
Catalunya no és menys productiva "perquè hi ha turisme"; és menys productiva per manca d'inversió en capital productiu, empreses de dimensió petita, burocràcia excessiva i baixa inversió en automatització. L'informe pràcticament no aborda aquests factors.
2. El concepte de "salari subvencionat" és una construcció artificial
Cap sistema de benestar europeu funciona amb el principi que cada treballador ha de pagar exactament el que consumeix.
Funcionen redistributivament: els joves financen els grans, les rendes altes financen les baixes, els sectors rendibles financen serveis universals.
Si s'apliqués el criteri de l'informe a tota l'economia, gairebé la meitat de la força laboral europea seria "subvencionada" —incloent-hi comerç, cures, cultura, logística i bona part del sector públic.
El problema pot ser el criteri i no els sectors.
3. Els càlculs ignoren l'efecte multiplicador
Les xifres dels 6 € per pernoctació no incorporen efectes indirectes, multiplicadors, cadena d'IVA, impostos empresarials, exportacions ni economies d'aglomeració. El turisme activa transport, comerç, cultura, logística, alimentació i manteniment. Qualificar-lo de "pèrdua neta" requereix una metodologia molt més rigorosa que la presentada.
4. Tracten el turisme com una categoria homogènia
L'informe assimila el turisme de masses de sol i platja amb tot el sector, sense distingir entre turisme premium, congressual, esportiu, gastronòmic, rural, cultural, mèdic o corporatiu. El propi Oliver havia assenyalat que "no és el mateix tenir hotels de cinc estrelles que pensions".
L'Informe Fènix oblida precisament aquest matís. A més, no respon la pregunta essencial: quin model alternatiu realista substituiria el pes actual del turisme? Substituir un 12-15% del PIB requereix dècades i una alternativa concreta.
5. El sector públic brilla per la seva absència
L'informe jutja amb indicadors agressius la productivitat del sector privat, però quasi evita analitzar l'eficiència administrativa, la burocràcia, les duplicitats o la lentitud de l'Administració.
Paradoxalment, l'informe reconeix que la productivitat del sector públic és difícil de mesurar, però no aplica la mateixa cautela als sectors privats. Aquesta inconsistència debilita la credibilitat de l'anàlisi.
6. Biaix ideològic en el tractament sectorial
L'informe fa una excepció explícita per a l'agricultura: cohesió territorial, fixació de població, funció estratègica. Però exactament els mateixos arguments s'apliquen al turisme rural, a la restauració territorial i a l'hostaleria d'interior. Quan el sector encaixa amb la sensibilitat dels autors, es contextualitza; quan no encaixa, es converteix en "sector subvencionat".
El risc d'aquest informe
Un debat legítim sobre productivitat pot derivar, si s'utilitzen les conclusions de l'informe sense matissos, en estigmatització sectorial i polítiques de decreixement econòmic sense alternativa viable. Destruir activitat econòmica és relativament ràpid. Substituir-la per sectors d'alt valor afegit és extraordinàriament difícil i requereix anys d'inversió, formació i canvi estructural.
Catalunya no millorarà la seva productivitat simplement reduint el turisme. Millorarà si automatitza, escala empreses, millora l'administració, atrau inversió, simplifica la regulació, forma talent i eleva el valor afegit per treballador. Aquests factors, que són els veritables motors del canvi, apareixen molt poc en les pàgines de l'Informe Fènix.
La nostra posició
No rebutgem el debat sobre el model turístic. El sector ha de ser capaç d'evolucionar, millorar la qualitat de l'ocupació i contribuir a una economia catalana més productiva i equilibrada.
El que qüestionem és la metodologia simplificada, la causalitat no demostrada, el biaix en el tractament de sectors concrets i, sobretot, l'absència d'un model alternatiu creïble.
Un informe que pretén orientar la política econòmica d'un país necessita més rigor empíric i menys certesa ideològica