La sobirania federativa i la independència dels gremis i associacions: una reflexió sobre l'associacionisme sectorial
L’associacionisme empresarial constitueix una de les expressions més rellevants de la societat civil organitzada. Especialment en sectors tan fragmentats, heterogenis i territorialment diversos com l’hostaleria, la restauració i el turisme, les estructures associatives han esdevingut històricament espais de representació, defensa col·lectiva, cohesió territorial i construcció de consensos.
En aquest context, la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) representa un model federatiu basat en la cooperació entre entitats independents, on la fortalesa de la institució no neix de la subordinació dels seus membres, sinó precisament del respecte a la seva autonomia, identitat i sobirania pròpia.
La naturalesa mateixa d’una federació implica una realitat dual. D’una banda, existeix una estructura comuna destinada a coordinar estratègies, generar posicionaments compartits i actuar com a instrument de representació global davant les administracions, institucions i agents econòmics. De l’altra, els gremis i associacions que en formen part mantenen la seva plena personalitat jurídica, la seva capacitat de decisió i el seu arrelament territorial i sectorial.
Aquest equilibri és essencial per entendre el veritable sentit de l’associacionisme modern.
La FIHRT no substitueix els gremis ni absorbeix les associacions. La seva funció és complementar-les, reforçar-les i oferir un espai de cooperació estable que permeti afrontar conjuntament reptes que, de manera individual, serien difícils d’assumir. La legitimitat de la federació neix, precisament, de la confiança lliurement dipositada pels seus membres i del reconeixement mutu entre organitzacions sobiranes.
Aquesta concepció federativa és especialment rellevant en un moment històric marcat per la transformació accelerada dels sectors econòmics, la digitalització, els canvis en els models de consum, la sostenibilitat, la pressió reguladora i la necessitat creixent de professionalització institucional. En aquest escenari, les entitats representatives només poden mantenir la seva utilitat si són capaces de preservar la proximitat amb el territori i, al mateix temps, construir estructures de dimensió suficient per influir en les grans decisions estratègiques.
Els gremis i associacions locals o territorials són els qui coneixen de manera directa la realitat quotidiana dels establiments, les problemàtiques específiques de cada municipi o comarca i les necessitats concretes dels professionals. Són, en definitiva, la primera línia de contacte amb el sector. Aquesta proximitat els dota d’una legitimitat insubstituïble.
La federació, per la seva banda, actua com un espai de suma i articulació. La seva missió no és uniformitzar la diversitat, sinó coordinar-la. No es tracta d’eliminar les singularitats territorials o sectorials, sinó de convertir aquesta pluralitat en una força col·lectiva.
Això exigeix una cultura institucional basada en el respecte mutu, la lleialtat federativa i la comprensió que la unitat no implica uniformitat. Les organitzacions madures són aquelles capaces de conviure amb la discrepància interna sense convertir-la en divisió estructural.
La independència dels gremis i associacions membres no debilita la federació; al contrari, la reforça. Una federació integrada per entitats actives, fortes, amb criteri propi i capacitat d’iniciativa és molt més sòlida que una estructura basada en dependències jeràrquiques o subordinacions artificials. La pluralitat interna aporta riquesa, coneixement i capacitat d’adaptació.
Des d’aquesta perspectiva, la sobirania associativa implica també responsabilitat. Formar part d’una estructura federativa comporta entendre que els interessos particulars han de conviure amb una visió global de sector. L’equilibri entre autonomia i compromís col·lectiu constitueix un dels principals reptes de qualsevol model federatiu.
L’associacionisme empresarial contemporani no pot limitar-se exclusivament a funcions reivindicatives. Les organitzacions representatives han esdevingut també plataformes de serveis, espais de formació, instruments de transferència de coneixement, canals de relació institucional i motors de transformació econòmica i social. Aquesta evolució obliga a redefinir constantment les relacions entre les estructures federatives i els seus membres.
En aquest sentit, la FIHRT exemplifica un model on la cooperació territorial i sectorial no anul·la les identitats pròpies, sinó que les integra en una estructura comuna orientada a generar valor compartit. La federació esdevé així un espai de confiança institucional, de concertació i de projecció col·lectiva.
El futur de l’associacionisme passa, probablement, per estructures més obertes, més transversals i més capaces de treballar en xarxa. Però aquesta evolució només serà possible si es preserven els principis fonamentals que han donat sentit històric al moviment associatiu: la llibertat d’organització, la independència institucional, la representativitat real i la participació voluntària.
La força d’una federació no resideix en la concentració del poder, sinó en la capacitat d’aglutinar voluntats diverses sota objectius compartits. I la fortalesa dels gremis i associacions no es troba en l’aïllament, sinó en la possibilitat de cooperar sense renunciar a la seva identitat.
La Junta Directiva i l’Assemblea General són espais oberts de participació real, on tots els gremis i associacions membres tenen plena llibertat per exposar plantejaments, formular propostes, iniciar debats i contribuir activament a la construcció de les línies d’actuació de la federació. El model federatiu només té sentit des de la implicació, la corresponsabilitat i la voluntat de sumar. Per això, resulta difícil justificar posteriorment determinades decisions o desvinculacions mitjançant arguments simplistes, maniqueus o allunyats de la realitat del funcionament intern de l’entitat, especialment quan els espais de participació han existit sempre i han estat oberts a tothom.
La crítica constructiva és legítima i necessària, però aquesta només adquireix plena coherència quan va acompanyada de presència, aportació i compromís efectiu. En qualsevol organització associativa, la representativitat i la capacitat d’incidència es construeixen des de la participació activa i no des de la distància o la desconnexió institucional.
Aquest és, probablement, el gran valor del model federatiu: construir unitat sense destruir la diversitat.