ECOPAP, la iniciativa que promou la cerca de solucions pel control dels plàstics utilitzats en el sector agroalimentari al Penedès

ECOPAP, la iniciativa que promou la cerca de solucions pel control dels plàstics utilitzats en el sector agroalimentari al Penedès

La iniciativa té com a objectiu la cerca de solucions per desenvolupar una gestió més circular i competitiva dels plàstics dins el sector agroalimentari.
L’equip del CREDA va identificar un total de 22 innovacions que es van disposar en una matriu per analitzar l’aplicabilitat d’aquestes a les quatre cadenes de valor de l’estudi.

L’ús de plàstics en el dia a dia és un fet inqüestionable. Amb el pas del temps, hem descobert que és un dels millors materials per fabricar envasos alimentaris per diferents motius: permeten veure el contingut, allarguen la vida de l’aliment i són més econòmics. Tot i això, el seu ús massiu està generant una quantitat immensa de residus que no es poden eliminar fàcilment. Segons l’organització sense ànim de lucre Ecoembes, “el plàstic pot arribar a trigar entre 100 i 1.000 anys a descompondre’s”.

Davant aquesta situació, sorgeixen projectes com ECOPAP (Economia Circular per l’Optimització dels Plàstics Agroalimentaris del Penedès) que té com a objectiu la cerca de solucions per desenvolupar una gestió més circular i competitiva dels plàstics dins el sector agroalimentari. Així, per mitjà de l’observació, la investigació i la prova de metodologies de treball participatiu amb la cadena de valor, equips com el CREDA estan identificant i fomentant l‘aplicació d’innovacions que puguin tenir la mateixa utilitat que els plàstics que s’han fet servir fins ara.

En un primer moment, el projecte ECOPAP es va enfocar a quatre cadenes de valor situades a l’entorn de les comarques penedesenques: oli, vi, peix i aviram. Amb una diagnosi basada en la recerca de despatx i les entrevistes en profunditat, es pretenien identificar:

 

1.Projectes de recerca i innovació que responguessin al repte de la gestió circular dels plàstics.

2.Actors i administracions rellevants dins el sector agroalimentari.

3.Ús actual dels plàstics a les cadenes de valor.

4.Necessitats del sector agroalimentari.

5.Anàlisi DAFO de la transferibilitat i el valor afegit de les solucions: segons les necessitats.

 

Una vegada posada en marxa la iniciativa, durant els mesos d’abril i maig, es van organitzar tres tallers que seguien la metodologia world cafè, amb l’objectiu de reunir professionals del sector que es dediquessin a diferents activitats i posar en comú quines idees o innovacions podien ser més efectives a les quatre cadenes de valor.

Després d’escoltar-se i compartir pensaments, l’equip del CREDA va poder identificar, com a principals conclusions dels tallers, un total de 22 innovacions que es van disposar en una matriu per analitzar l’aplicabilitat d’aquestes a les quatre cadenes de valor de l’estudi.

Així, segons característiques com el sistema d’aplicació o la problemàtica a solucionar, els investigadors d’ECOPAP han dividit les propostes obtingudes en sis categories:

 

Innovacions per la reutilització de residus

1. CIDETEC: els projectes KARMA2020 i UNLOCK tenen per objectiu convertir la queratina de les plomes de l’aviram en materials que puguin desenvolupar bioplàstics.

2. VENVIROTECH: aquesta empresa busca aprofitar els residus orgànics generats a totes les cadenes de valor per fabricar envasos per a la comercialització fets de polièster biodegradable.

3. ANAPE, AIMPLAS, ACTECO: el sector pesquer utilitza caixes de polietilè expandit pel transport dels productes, a través del projecte Life EPS SURE es pretén transformar aquestes caixes en plàstic reciclat reutilitzable que pugui fer-se servir per envasos alimentaris i per la construcció.

4. SCALE i UMORFIL: mitjançant la conversió de residus pesquers en materials, busquen emprar les escates dels peixos per crear materials de construcció i tèxtils.

5. VINVENTIONS: el projecte Nomacorc Ocean té per objectiu crear taps a partir de plàstic reciclat que s’adaptin a les necessitats fisicoquímiques dels productes i no necessitin cap mena de canvi.

6. INKA PALETS: aquesta empresa presenta una sèrie de palets lleugers i resistents que han estat elaborats amb materials reciclats.

 

Envasos reutilitzables

1.TEPSA: aquesta empresa ofereix caixes de plàstic termoformables multiús que tenen característiques per conservar el peix i un impacte ambiental menor.

2. KNAUF INDUSTRIES: les seves caixes retornables de polipropilè expandit (EPP) també són útils per tots els productes que han de mantenir la cadena de fred.

 

Envasos amb major % de plàstic reciclat

1.KNAUF INDUSTRIES: hi ha molts productes que necessiten mantenir la cadena de fred per no perdre qualitat ni suposar un problema alimentari, l’envàs CELOOPS s’elabora amb plàstic químicament reciclat que proporciona aquestes qualitats.

2. VÀRIES (EX. BORGES): creació d’envasos finals amb R-PET com a matèria primera a partir d’una bona gestió del reciclatge.

 

Envasos plàstics menys intensius en material i/o reciclables

1.SEALED AIR: aquesta empresa desenvolupa unes envasadores que utilitzen el Sistema Flow-pack retràctil Cryovac BDF que redueix el pes i la quantitat de plàstic als envasos.

2. IRTA, AIMPLAS, PACKAGING CLUSTER, ENPLATER GROUP, EMBOTITS MONELLS: els envasos desenvolupats pel projecte Soflex presenten un menor pes plàstic i compten amb una matèria primera més homogènia, fent així un producte més reciclable que mantingui les característiques dels aliments.

3. KNAUF INDUSTRIES: el projecte Mitsy té per objectiu crear envasos per a la comercialització en destí que siguin reutilitzables.

4. CONTROL PACK: l’embalatge amb film és una tasca comuna a totes les cadenes de valor dins la baula de distribució, per això, l’empresa desenvolupa màquines de pre-estirament d’aquest film que optimitzen els processos.

5. INNOVI: el clúster, que representa el sector vitivinícola, ha portat a terme un estudi (Visensefilm) que mostra com els films de menor micratge poden ser viables tècnica i ambientalment per tots els agents.

 

Envasos compostables i biodegradables

1. HINOJOSA: el projecte SUMBOX presenta capses de cartó corrugat que suportin les condicions de fred i calor durant la distribució de productes.

2. KNAUF INDUSTRIES: els envasos NEOPS, busquen oferir una alternativa elaborada amb biomassa vegetal que compleixi els requisits tècnics i sigui reciclable.

3. INNOVI: actualment hi ha una gran demanda pel film paletitzador, ja que és molt útil a la distribució de les cadenes. El clúster busca introduir films basats en bioplàstics que siguin viables ambientalment.

4. BISODISAC: tant les vinyes com les noves plantacions utilitzen protectors que els ajuden durant el seu creixement, però moltes vegades es perden. L’empresa desenvolupa uns tubs protectors biodegradables que es poden recompostar o reutilitzar.

 

Innovacions no tecnològiques

1.PACKAGING CLUSTER: hi ha cadenes que poden tenir uns requisits majors envers els materials que s’utilitzen, per això es proposa la metodologia de l’arbre de decisions com a via per escollir envasos ambientalment sostenibles i econòmicament viables que siguin adients per cada opció.

2. VARIES (XARXES, PESCA NETA, UPCYCLING THE OCEANS, GRAVITY WAVES…): durant els processos de pesca, els professionals recullen grans quantitats de residus plàstics marins, com a resultat han sorgit diverses iniciatives que impulsen la creació de sistemes d’intermediació dirigits a coordinar-ho i incentivar-ho.

3. REZERO: el projecte AMBELTEUENVÀS promou l’ús d’envasos reutilitzables que proporcionaran les peixateries als consumidors finals en el moment de compra.

 

Les innovacions, que van ser exposades per les organitzacions encarregades, sorgeixen com a resposta a les problemàtiques que envolten temes com el medi ambient i el canvi climàtic. Però, si ens fixem en les modificacions del marc normatiu que regula el tractament dels envasos com a residus plàstics, no només són aquestes entitats les que treballen per aconseguir unes cadenes de valor més sostenibles.

Actualment, al territori espanyol hi ha dues normes que presenten un nou escenari administratiu i econòmic per les empreses:  la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminants per una Economia Circular (LRSCEC) , i el Reial decret 1055/22, de 27 de desembre, d’envasos i residus d’envasos (RDERE).

Ambdues normatives busquen, principalment, la reducció de l’ús de plàstic, sobretot verge, i fomentar el reciclatge i la reutilització. Com ho faran? Una de les novetats que inclou el nou marc normatiu és un impost sobre l’ús d’aquest tipus de plàstic al voltant dels 0,45€ per quilogram.

Les propostes estan pensades entorn de la llei i el reial decret, tot i això, s’han de treballar i polir de cara a la total inclusió d’aquestes en les diferents cadenes de valor.

Per poder aconseguir la seva implementació, el següent pas de l’equip d’ECOPAP és constituir unes comunitats temàtiques multiactor a la seva pàgina web que permetin el contacte entre totes les parts, com per exemple, entre els productors i els desenvolupadors d’una innovació.

Seguint l’exemple de la matriu d’innovacions, que permet identificar l’aplicació d’aquestes a més d’una cadena de valor, es proveirà d’un espai per desenvolupar sinergies mitjançant la col·laboració i el feedback constant entre els diferents agents al voltant de la implementació de les innovacions.

 

Font: CREDA